29.12.2017 - 22:00
‘Ha quedat demostrat que les quotes obligatòries [de refugiats] generen molta divisió i que la seva aplicació ha estat inefectiva.’ Aquestes són les paraules que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va dirigir als líders de la Unió Europea en l’última cimera del consell. En una carta prèvia, havia aprofundit en la crítica contra la política migratòria europea. Segons Tusk, el paper de la UE només ha de ser de suport als estats afectats, perquè són els únics que ‘poden abordar de manera efectiva la crisi migratòria’. D’aquesta manera, Tusk donava per enterrada la solidaritat entre els estats membres i deixava el problema als països fronterers de la UE.
Tanmateix, el president del Consell Europeu va haver de rectificar aquesta última part arran de les crítiques de diversos països, entre els quals Itàlia i Grècia, on arriben la majoria de migrants: enguany 119.247 i 29.085, respectivament. El president grec, Alexis Tsipras, va dir que les declaracions eren ‘inoportunes i inútils.’ També li van ploure crítiques de les mateixes institucions europees. El comissari d’Immigració, Dimitris Avramopoulos, va qualificar les paraules de Tusk d’antieuropees.
Tusk s’ha mostrat partidari d’endurir la política migratòria d’ençà de l’esclat de la crisi dels refugiats el 2015. A més, ha vinculat sempre el debat migratori amb la seguretat ciutadana i ha defensat que tercers països, com ara Turquia o Líbia, facin de dic de contenció per la migració.
EU slowly turning corner but we're not naïve. Must protect people against security threats, illegal migration, uncontrolled globalisation.
— Charles Michel (@eucopresident) June 21, 2017
Les seves paraules als dirigents europeus són una picada d’ullet al bloc de l’est de la UE, que ha estat el més renuent a facilitar l’acollida. Concretament, països com Hongria, Polònia, la República Txeca i Eslovàquia han intentat boicotar o posar entrebancs al sistema de quotes. De totes maneres, Tusk no va errat quan qualifica d’ineficient el programa d’acollida.
El setembre del 2015, arran del drama dels refugiats a la Mediterrània i els Balcans, la UE va decidir d’impulsar un sistema de quotes d’acollida –en un termini de dos anys– per a garantir un repartiment equànime dels refugiats encallats a Grècia i Itàlia. Primer, es va fixar un objectiu de 120.000 persones, que després es va augmentar fins a les 160.000. Una xifra fàcilment assumible tenint en compte que les arribades de migrants van ser d’1.015.078 (2015) i 362.753 (2016).
Vint-i-set mesos després, el programa de quotes agonitza. S’han incomplert tots els terminis i ha estat definit com ‘un gran frau’ per la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat. La manca de voluntat política va fer que la UE rebaixés la pretensió d’acollida per sota de les 100.000 persones, en un intent de complir el compromís, però el setembre d’enguany els estats membres només havien acollit poc més de 30.000 persones, un terç de l’objectiu.
Només Malta (131 refugiats) va ser fidel al seu compromís i el va superar. Noruega i Liechtenstein, que van entrar de manera voluntària al programa, també van assolir les quotes de 1.500 i 10 persones que s’havien fixat. Per darrere els seguien Finlàndia, amb el 94% (1.951) i Irlanda, amb el 76,5% (459).
D’altra banda, Polònia i Hongria van boicotar des del començament el programa i no van acollir ningú. Eslovàquia, que va posar entrebancs legals durant un any, només va acceptar 16 persones de les 902 que li pertocaven. La República Txeca lluïa unes xifres encara més tristes: 12 persones de 2.691.
I mentre el programa de quotes agonitza sense una alternativa immediata, el Parlament Europeu ha començat els tràmits per a reformar el reglament de Dublín perquè es faci un repartiment equitatiu dels refugiats entre els estats membres. Actualment, el reglament obliga el país d’arribada a tramitar la petició d’asil, això vol dir que el gruix de migrants han de quedar-se a Itàlia, Grècia o l’estat espanyol.
L’eurodiputada sueca Cecilia Wikström (ALDE), responsable de la tramitació de la reforma de Dublín, ha advocat perquè els països que es neguin a complir la quota d’acollida no tinguin accés als fons europeus. D’aquesta manera, es vol evitar el boicot o els entrebancs que han minat el programa actual.
Tanmateix, la reforma encara es troba en un estat embrionari. Els ministres de la UE encara han d’acordar la seva postura i, després, negociar-la amb el parlament. Un procediment llarg per a un problema de gran urgència.
