25.09.2024 - 19:50
Aquest matí, la portaveu de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras, parlava molt clar davant els micròfons de RNE sobre el repartiment del dèficit previst. “El camí que ens van proposar al juliol no és suficient: no pot ser que, de 40.000 milions d’euros, l’estat ens digui que se’n queda 35.000 i que per a les comunitats autònomes se’n repartiran 1.200. No pot ser.” I ha sentenciat: “Això que ara fem nosaltres és molt senzill: tu necessites els vots de Junts? Doncs negocia amb Junts. Si compleixes, hi ha vots; si no compleixes, no hi ha vots”, ha sentenciat.
Aquestes paraules les ha dites l’endemà d’un terratrèmol polític al congrés espanyol, en què el PSOE va anul·lar sessió parlamentària encaminada a decidir els objectius de dèficit, l’anomenat “sostre de despesa”, prevista per a demà, dijous, i que representava el primer pas per a la discussió posterior del pressupost. El motiu? Evitar el ridícul de perdre una altra votació, atesa la negativa anunciada per Junts, com ja havia fet al juliol, a la mateixa proposta.
Abans de continuar, una nota per als qui no estiguin familiaritzats amb aquesta nomenclatura. S’anomena sostre de despesa el “límit de despesa no financera” que la llei d’estabilitat pressupostària obliga a fixar a l’estat espanyol, les comunitats autònomes i els ajuntaments per a complir els objectius d’estabilitat pressupostària. Marca el màxim que poden gastar en el seu pressupost, sense comptar el pagament de crèdits o deute, i és fixat pel govern espanyol. En aquest cas, s’ha fixat en 195.353 milions d’euros (199.171 milions si s’hi inclouen els fons europeus) i és un 3,2% superior al del 2024. El problema arriba, com hem vist que deia la diputada catalana, quan la distribució del dèficit és massa esbiaixada i obliga a una administració més que una altra a estrènyer-se el cinturó. Fins ara, l’administració espanyola sempre havia guanyat la partida.
Per això, Nogueras instava el PSOE a pensar a “fer coses diferents” amb el camí del dèficit, i avisava que la seva formació no donaria suport a la proposta del govern espanyol “a canvi de res”. Nogueras situava com una “bona base” atorgar a les comunitats autònomes, com a mínim, un terç de l’objectiu total del dèficit, cosa que donaria més recursos i més marge d’endeutament a les comunitats. Curiosament, la majoria dels mitjans espanyols capgiren les paraules de Nogueras, de manera que sembla que els únics guanyadors del plantejament siguem els catalans.
El fet és que la diputada catalana no inventa res, perquè situa com a “bona base” per a començar a negociar una proposta que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 2014, la qual proposava, precisament, de “atorgar a les comunitats autònomes almenys un terç de l’objectiu total” del dèficit, cosa que donaria a Catalunya i a la resta de territoris més marge d’endeutament i també més recursos. Junts recorda que “aquesta proposta també la va votar a favor el PSOE”. Eren uns altres temps, és clar.
El govern espanyol assegura que és obert a moure “alguna cosa” i vol donar una oportunitat a un pacte amb Junts, si bé veu “una mica excessiva la seva proposta”. Sigui com sigui, la vice-presidenta primera i ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, ja va confirmar a la sortida del ple del senat que el seu govern continuava en contacte amb “tots” els seus socis parlamentaris, entre els quals hi ha Junts, per mirar d’aprovar el camí de dèficit. Tot i que ha evitat de donar terminis concrets per a aconseguir un pacte, és obvi que tenen pressa.
Anem a les xifres. Es calcula que l’exigència de Junts per a aprovar el camí del dèficit podria significar, pel cap baix, uns 11.500 milions d’euros més per a les comunitats autònomes i, d’aquests, uns 1.800 milions per a la Generalitat de Catalunya, que són uns quants més dels 250 que ofereix la proposta que el PSOE pretenia d’aprovar demà. Vist de la banda de l’administració espanyola, aquesta milionada representa menys diners per a ells, és clar, la qual cosa fa que els costi molt de cedir cada cèntim.
De totes maneres, hi ha un tercer element, amb què no es comptava fa uns dies, que pot rebaixar la tensió i aportar flexibilitat a la negociació. I l’ha apuntada aquest matí a Onda Cero el ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo. Cal dir que a l’entrevista ha defensat l’ajornament de la sessió i la conveniència de donar “espai per a aconseguir que el resultat de la votació (dels objectius de dèficit) sigui un resultat positiu”, perquè presentar el pressupost “unes setmanes abans o unes setmanes després” no canviarà el contingut.
El ministre no ha aclarit si consideraven de donar més marge de dèficit a les comunitats autònomes, com reclama Junts, però sí que ha assenyalat: “Com més creixem menys esforç haurem de fer” per ajustar els comptes públics, cosa que indica que la revisió a l’alça de la previsió d’augment del PIB per als anys vinents podria donar marge pressupostari addicional.
Aquest és el nou punt que esmentava abans. Precisament ahir, el consell de ministres espanyol va aprovar una nova actualització de les previsions macroeconòmiques estatals que comporta notícies positives. Per exemple, que el creixement del PIB per al 2024 es revisa a l’alça en tres dècimes, i passa del 2,4% al 2,7%. És un nou ajust a l’alça, i en aquest cas la millora va directament relacionada amb la revisió sobre els comptes espanyols que va presentar la setmana passada l’Institut d’Estatística espanyol (INE). L’organisme va assenyalar que l’economia espanyola havia crescut més que no s’esperava en els darrers exercicis.
Fem-ne cinc cèntims. Per garantir “la qualitat, coherència i comparabilitat de les dades” dels comptes espanyols als països de la Unió Europea (UE), la política europea de revisions extraordinàries, establerta per l’Eurostat, obliga els països a introduir millores sistemàtiques cada cinc anys. Atès que la darrera millora es va fer el 2019, tots els estats membres de la UE fan de manera coordinada la revisió extraordinària reglamentada dels seus comptes estatals enguany. Així, tots els resultats de les operacions de comptes estatals i territorials que l’INE difongui a partir d’ara incorporaran aquesta revisió.
El resultat és que el PIB espanyol del 2023 és superior al que s’esperava. En concret, aquestes revisions de la sèrie de comptes espanyols per als anys 2021, 2022 i 2023 condueixen a una estimació del PIB anual a preus corrents d’1.498.324 milions d’euros el 2023, un 2,5% superior al nivell estimat a la base comptable anterior. Això vol dir que hi ha uns 37.000 milions de més a l’hora de fer comptes. Això vol dir, doncs, que totes les ràtios que es calculen sobre el PIB –dèficit, deute…– hauran disminuït per “l’efecte denominador”, la qual cosa deixaria més espai sobre les ràtios obligades i donaria més possibilitats a la negociació amb Junts, perquè es disposaria de més diners. No sabem què decidiran de fer finalment els uns i els altres, però la dada és aquesta.
Com a apunt final, penso com ens pot afectar a Catalunya aquest càlcul a l’alça del PIB fet per l’INE a tot l’estat espanyol. I fonts de l’Idescat em comenten: “Els canvis en la comptabilitat estatal d’Espanya afectaran també la comptabilitat regional d’Espanya i es publicaran el mes de desembre de 2024. Aquests canvis no afecten directament el càlcul del PIB anual que fem a l’Idescat, però el mes de març del 2025 publicarem les noves sèries revisades dels comptes anuals, incorporant-hi l’estimació del nou marc Input-Output 2021 i, per tant, aprofitarem per actualitzar les estimacions de les macromagnituds catalanes.” Així doncs, l’INE revisarà la dada catalana segons el nou PIB estatal, cal preveure que a l’alça. En canvi, el càlcul de l’Idescat no variarà perquè fa servir un sistema diferent. Les estatístiques ens fan ballar el cap.
