La indústria, motor potent de Catalunya el primer trimestre

L’evolució del PIB català aquest primer trimestre mostra un creixement interanual del 2,6%, segons l’estimació avançada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) aquest matí, i sobrepassa de dues dècimes la variació de l’economia espanyola en el mateix període. El corresponent a la UE-27 és del 0,5% en el mateix període. Això vol dir que l’activitat catalana ha crescut cinc vegades més de pressa que no l’europea en un any. En termes intertrimestrals, no hi ha tantes diferències, però són igualment significatives, perquè la taxa de variació a Catalunya és d’un 0,8%, una dècima superior a l’espanyola (0,7%) i cinc dècimes més que la registrada a la UE-27 (0,3%).

De les xifres que aporta l’Idescat, es destaca sobretot el comportament de la indústria. Amb una taxa interanual del 4,4%, augmenta de sis dècimes respecte del trimestre anterior (3,8%) i ha estat el sector que ha impulsat clarament el creixement trimestral del PIB. Les branques que més han contribuït al creixement industrial, segons els indicadors de producció que utilitza, són la fabricació de vehicles de motor, la indústria alimentària, la farmacèutica, la química i la fabricació de productes informàtics. Si bé no sabem encara quin pes ha tingut cadascuna, és una notícia molt bona que la indústria hagi estat el motor principal de l’activitat catalana aquest trimestre.

De fet, avui mateix també hem sabut l’evolució de l’índex de producció industrial (IPI), que ha tingut una empenta positiva semblant a Catalunya, si bé els càlculs no tenen res a veure amb els del PIB, perquè el primer el fa l’Idescat i el segon l’INE, amb mètodes diferents. Segons la nota oficial, l’IPI, corregit d’efectes de calendari, augmenta d’un 5,9% interanual a Catalunya el març del 2024. Per grans sectors industrials, pugen els béns de consum (7,7%), els d’equipament (4,9%) i els intermedis (4,9%); en canvi, decreix l’energia, d’un 3,9%. És molt important de destacar que al març només tenen sentit els índexs corregits pels efectes de calendari, perquè hi ha incidit de ple la Setmana Santa. En els càlculs originals hi ha caigudes molt fortes arreu, a causa d’aquest fet, i per tant no es poden tenir en compte a efectes d’anàlisi comparativa.

De totes maneres, sí que poden servir per a veure on hi ha hagut més intensitat en la variació. Les úniques seccions o subsectors on hi ha hagut variacions positives, malgrat que el març ha tingut menys dies de feina, han estat la de productes farmacèutics, la de materials i equips elèctrics, electrònics i òptics i, amb una baixada mínima, la fabricació de material de transport, és a dir, els automòbils, que mantenen una taxa de creixement acumulada trimestral del 18,8%. Trimestralment, també mantenen creixements positius i elevats els equips electrònics, els productes farmacèutics i els alimentaris. En canvi, la davallada més forta és a les indústries tèxtils, de la confecció, cuir i calçat (-11%).

Hi ha un fet destacable, tot i que no en tinc explicació. A Catalunya l’IPI ha crescut d’un 5,1% en l’acumulat trimestral, i a tot l’estat espanyol ha estat de l’1,4%. Em sembla una diferència descomunal i difícil d’explicar, perquè dins l’estat hi ha les xifres catalanes. Vol dir que, sense Catalunya, potser la indústria de la resta de l’estat hauria baixat? On és la diferència? Puc pensar que en els cotxes i els productes farmacèutics, sobretot, però no és sinó una suposició, perquè no tinc dades que ho puguin certificar.

I el març encara ha estat pitjor, perquè Catalunya ha crescut interanualment d’un 5,9% i l’estat espanyol únicament d’un 0,1%. Al març, doncs, segur que a la resta de l’estat el creixement ha entrat en números vermells. I continuem parlant de dades desestacionalitzades, és a dir, sense tenir en compte l’efecte de la Setmana Santa. Alguna cosa passa, sobretot en els sectors esmentats, que marca –i molt fortament– les diferències. Això ho anirem veient els mesos vinents.

De totes maneres, de tot això ja en teníem un avanç en l’ocupació que mostrava l’EPA del primer trimestre (vegeu la Píndola del 26 d’abril) en el sector. Recordem que si es comparava amb el trimestre anterior, a Catalunya la població ocupada a la indústria havia crescut de 8.300 persones (un +1,3%) i a tot l’estat espanyol havia baixat de 35.000 persones, un -1,35%. La diferència era molt gran.

Al sector dels serveis, l’evolució registra una taxa de variació del 2,4%, cinc dècimes inferior a la del quart trimestre del 2023. Segons els indicadors d’activitat que fa servir l’Idescat, les branques que més han contribuït a aquest creixement són l’hoteleria i restauració, el comerç al detall, els serveis professionals, els serveis jurídics, els d’arquitectura i enginyeria i els informàtics.

A l’abril, sembla que alguns serveis encara han anat millor. Ahir vaig rebre l’indicador de Comertia que ens aporta una bona guia per al comerç català. “El conjunt de sectors d’activitat i establiments adherits a l’associació –diu– té una mitjana de creixement del 5,1% durant el mes d’abril respecte del mateix mes de l’any anterior.” És un creixement real important, atès que la inflació ja la tenim entorn del 3%.

És ben curiós de veure com s’ha repartit aquest creixement. Cal remarcar que aquí no es desestacionalitzen les dades i, per tant, l’efecte Setmana Santa hi afecta de ple. La categoria “altres” (automòbils, sobretot) ha encapçalat l’augment de vendes total, amb un 29%; seguit de l’alimentació bàsica, amb un 13,6%; l’alimentació no bàsica (9,9%); parament de la llar (8,4%); complements personals (7,8%); i oci-cultura (0,2%). En canvi, restauració i moda han tingut una disminució de vendes d’un -1,2 i d’un -2,7%, respectivament.

Finalment, la taxa de variació de l’activitat de la construcció és d’un 1,9%, un punt i 3 dècimes superior a la del darrer trimestre (0,6%). En canvi, l’agricultura registra una variació interanual negativa (-3,4%) i manté taxes negatives, però de menys intensitat que els trimestres precedents.