06.01.2025 - 19:55
Aquest matí estàvem pendents dels resultats del desembre de l’índex PMI, que registra les opinions dels directors de compres de les empreses europees i és una referència vàlida per la seva rapidesa en el coneixement de la realitat immediata. I la veritat és que no hi ha hagut cap sorpresa, és a dir que s’ha continuat la tendència d’aquests darrers mesos. Es manté el pessimisme a la indústria europea i continuen les bones expectatives a l’espanyola, en aquesta situació tan anòmala com sorprenent que s’ha mantingut aquests darrers mesos, en què l’activitat de l’estat espanyol continua registrant un ritme molt més alt que no pas la dels nostres veïns.
L’informe del desembre destaca, en primer lloc, que la contracció de l’economia de la zona euro va ser totalment impulsada per la indústria manufacturera, atès que l’activitat del sector serveis es va recuperar. No obstant això, l’expansió dels serveis es va limitar a créixer a un ritme modest i va ser més que compensada, en sentit negatiu, per la forta caiguda de la producció industrial. El panorama europeu, doncs, acaba l’any com aquests últims mesos, amb una separació molt important entre l’evolució dels dos grans sectors.
Tampoc és que les xifres dels serveis siguin per a tirar coets. En realitat, l’informe ve a dir que igual que havia passat al novembre, les tres grans economies de la zona euro (Alemanya, França i Itàlia) van registrar reduccions de l’activitat comercial l’últim mes del 2024. França va ser el país amb més mal resultat, seguida d’Alemanya, i Itàlia tan sols va registrar una disminució marginal de l’activitat total. Les altres nacions que disposen d’índex PMI compost, l’estat espanyol i Irlanda, van anar en sentit contrari a la tendència contractiva general i van registrar sengles expansions. Cal destacar la referència que fa sobre l’evolució total del sector privat a l’estat espanyol, atès que va augmentar al ritme més ràpid d’ençà del març del 2023.
En la puntuació de l’índex compost (manufacturer i serveis, tots dos plegats), cal dir que l’economia espanyola continua al capdavant, amb 56,8 punts (per sota de 50 indica contracció), molt pel damunt de França i Alemanya, que puntuen al voltant de 48. Val a dir que la puntuació espanyola és la màxima assolida en 21 mesos, i això significa que comença l’any a un ritme molt més ràpid que no pas els veïns.
Un dels aspectes més preocupants de l’enquesta del desembre, a parer meu, és el nou impuls a la inflació que sembla que es gesta a tot arreu. Les dades ens diuen que les pressions dels preus en la zona euro s’han accelerat. Els costs van augmentar a un ritme que va ser el més ràpid d’ençà del juliol passat i, fins i tot, més fort que la mitjana de l’enquesta anterior a la pandèmia. Però, això sí, l’informe fa una diferència important intersectorial. Diu: “Les fàbriques de la zona euro no van registrar canvis en les seves despeses, mentre que les empreses de serveis van tenir un repunt notable.” Per això, la inflació dels preus per a tots dos sectors, calculats en conjunt, també es va accelerar i va assolir la seva màxima de quatre mesos. De moment, les dades avançades d’inflació que sabem van en aquesta línia, atès que a l’estat espanyol al desembre ha pujat del 2,4% al 2,8%; a Portugal, del 2,5% al 3%, i a Alemanya, del 2,2% al 2,6%. Demà sabrem la inflació general de la zona euro. Però temo molt que no podem esperar res de positiu.
En aquesta línia, resulta interessant de recordar què va dir en la darrera conferència de premsa, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, quan va reiterar que la inflació del sector serveis continuava essent massa alta. L’enquesta dels PMI del desembre per al sector serveis ho confirma i mostra que els costs van pujar de manera encara més forta que en el mes anterior, amb l’ombra de l’augment dels salaris al fons. Val a dir que una part d’aquests costs més alts s’ha repercutit als clients, perquè les empreses no volen perdre marges, i això ha causat un augment més gran dels preus de venda. Per a la política monetària, això és un maldecap per al banc central, atès que hauria de ser molt cautelós amb les retallades dels tipus d’interès el primer trimestre de l’any.
En la valoració que fa de les dades, el director de la publicació es mostra caut amb vista al futur. Així, diu que les dades dels PMI del desembre no revelen precisament una base fantàstica per a una clara millora del sector serveis el 2025, però almenys el volum de noves comandes rebudes ha deixat de baixar. I afegeix: “Les empreses de serveis poden considerar-se afortunades, atès que, a diferència dels fabricants, no seran afectades directament per l’amenaça dels aranzels nord-americans. En general, haurien d’ajudar a garantir que la feblesa industrial no arrossegués completament tota l’economia el 2025.”
De l’estat espanyol, l’aspecte més destacable és a la indústria. Segons que apunta l’informe, “el país mostra resiliència enfront de la feblesa europea en el sector manufacturer, també a final d’any”. En efecte, mentre uns altres països europeus s’enfronten a les greus conseqüències de la crisi, com ara els acomiadaments en massa, tancaments de fàbriques i un col·lapse de les inversions, l’economia espanyola creix en el sector manufacturer. I aporta un possible perquè al fet diferencial: “Aquest fet es pot atribuir al seu ampli subministrament d’energia i a la seva dependència relativament baixa de les exportacions de la Xina.” El 2024, s’espera que la producció industrial espanyola hagi augmentat, en general, a diferència dels principals països de la zona euro. I aporta una dada interessant i esperançadora. A escala mundial, la producció industrial es recupera moderadament ara com ara.
Respecte dels serveis, en general, els volums de les noves comandes rebudes van augmentar marcadament al desembre, i el ritme d’expansió va ser el més pronunciat de l’abril del 2023 ençà. Aquest augment ha estat sostingut per un retorn a l’alça de les provinents de clients estrangers al desembre, enmig d’informes d’un creixement del turisme, procedent de països europeus pròxims.
I pronostica que, en vista d’aquesta evolució positiva, és bastant realista d’esperar que el creixement econòmic de l’estat espanyol pugui aconseguir el 3% el 2024. Una xifra que ací també donem per descomptada, després de les revisions a l’alça que han fet les diferents institucions. Segons les estimacions en temps real que fa l’AIReF, a dia 3 de gener, el creixement trimestral del PIB de l’estat espanyol és del 0,9%, i l’interanual, del 3,5%.
L’interrogant lògic que ens podem demanar en aquests moments, en vista de l’entorn exterior preocupant, és fins quan pot durar la bonança ací. El 2025 serà un altre any de sorpresa, com el passat? De moment, tothom, a dins i a fora, apunta en positiu…
