La indústria comença l’any amb la marxa curta

L’última píndola (dijous passat) feia èmfasi en l’empenta de la inflació a l’estat espanyol, on ha arribat al 6,7% en el tancament anual. És una de les dues grans preocupacions dels empresaris per a l’any que hem començat, més enllà dels hipotètics estralls que encara pugui fer l’òmicron. La segona preocupació és que l’extensió del virus pugui obligar a tancar fabriques i ports en llocs crítics i frenar una altra vegada l’activitat de tot arreu. La conseqüència directa és que les empreses d’aquí hagin d’estar plegades de braços o treballant a mig gas, per manca de components o primeres matèries. I, en definitiva, que tornem a viure moments indesitjables com els que ja coneixem.

Aquests darrers mesos de l’any passat han estat molt difícils per a bona part de la indústria. Per a certificar-ho, era esperat el report dels directors de compres (PMI) corresponent al desembre, que ens ha arribat aquest matí. Malauradament, els resultats no han estat pas cap sorpresa, sinó més aviat una confirmació de les opinions que havíem anat recaptant durant el mes. L’índex ens diu que durant el desembre hi ha hagut una altra desacceleració en el ritme de creixement de la producció. “La desacceleració –diu– és deguda principalment a un augment més feble de les noves comandes.” I afegeix: “Tot i haver continuat augmentant l’activitat per onzè mes consecutiu, el ritme de creixement ha estat el més lent d’ençà del febrer passat, enmig d’alguns informes que diuen que l’augment de preus té un efecte advers en els nivells de vendes.”

La història del desembre és molt semblant a la dels últims mesos de l’any, amb algunes variants que –tot sigui dit– aporten un bri d’esperança en el camí de la normalització. Segons el report, per exemple, “els terminis mitjans de lliurament han empitjorat a un ritme més lent, si bé el grau d’allargament ha continuat essent sever i un dels més alts de la pandèmia, fins ara”. La situació de les recepcions de materials a moltes empreses, doncs, es manté crítica, però no empitjora tan de pressa. Mentrestant, els proveïdors continuen tenint dificultats per a obtenir serveis de transport, especialment marítim.

La por d’aquesta persistència dels problemes de subministrament –i les pujades de preus– fa pensar a molts industrials que, probablement, perjudicaran el sector els mesos vinents. Per això, un dels fets que destaca l’informe del desembre –que, en realitat, ja ve d’abans– és l’esforç de moltes companyies per a acumular material de tota mena que necessiten.

Això fins al punt que, al desembre, les empreses van registrar el tercer augment més fort dels estocs de matèries primeres i de productes semielaborats de tota la història de l’informe que fa la consultora IHS. És un fenomen que s’ha observat a tota la zona euro. I ens hauria de recordar que quan tothom pren una decisió de compra al mateix temps s’augmenta la pressió de la demanda. I si l’oferta en la cadena de subministraments, com en aquest cas, no pot respondre amb la mateixa intensitat, deriva en un augment dels preus. I vet aquí que les empreses es queixen perquè la gran majoria de matèries primeres han tornat a pujar de preu, igual que els costs relacionats amb l’energia, l’electricitat i els serveis de transport. Però hi ha una petita diferència…

Cal tenir en compte que les dades de l’informe del desembre mostren una certa moderació dels preus de compra en el sector manufacturer de tota la zona euro. Així, doncs, els costs dels components i primeres matèries van augmentar encara a un ritme notable, però es destaca que va ser el més lent d’ençà de l’abril passat. Em sembla un fet important. Com també que el ritme d’augment dels preus als clients ha disminuït des del pic de l’informe, registrat al novembre, fins a assolir el seu mínim de quatre mesos.

I com veuen el futur els empresaris? Enmig de la complexitat de la situació, aquesta moderació en l’augment dels costs de les empreses, el fet de mirar d’assegurar la feina a còpia d’acumular més estocs i un cert fre de l’empitjorament dels terminis de recepció de materials, probablement són els motius que duen els industrials de l’estat espanyol a esperar que la producció continuï augmentant durant els dotze mesos vinents. I per això la confiança en el futur ara és més alta que no el mes de novembre. Vet aquí un altre fet a tenir en compte.

Aquesta és la primera dada sobre el desembre. I ens diu que la indústria entra al 2022 en plena desacceleració, però amb brins d’esperança de superar un període molt complicat. Que ho pensin els empresaris és positiu. També ens diu que el tancament del quart trimestre probablement haurà estat pitjor que no necessitàvem per a recuperar una part més gran del terreny perdut el 2020. Demà sabrem les dades del mercat laboral del desembre. Veurem si van en la mateixa direcció o no.