Quin efecte tindran els indults als presos polítics al Tribunal d’Estrasburg?

El govern espanyol ha aprovat els decrets per a concedir els indults als nou presos polítics independentistes. Els indults permetran, d’entrada, que els presoners puguin sortir en llibertat i no hagin de continuar complint la pena de presó imposada pel Tribunal Suprem espanyol. Tanmateix, són indults parcials –no podien ser totals perquè tenien en contra l’informe del tribunal sentenciador– i, doncs, tots nou hauran de continuar complint de la pena d’inhabilitació, amb la impossibilitat de concórrer a les eleccions i d’optar a tenir cap càrrec públic en la política catalana fins que no l’hagin complert.

Dimecres el president espanyol, Pedro Sánchez, exhibí el perdó als presoners en un míting al Liceu i el mateix dia l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa aprovà al vespre, per una àmplia majoria, un informe molt crític amb la repressió espanyola contra l’independentisme, que a més barreja el cas d’Espanya amb el de Turquia i la repressió que exerceix sobre els polítics i el poble kurds.

L’aprovació dels indults arriba en un moment en què el Tribunal Constitucional espanyol (TC) resol els recursos d’empara dels presoners contra la sentència del procés. De moment, s’han resolt els de Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que han tingut dos vots particulars molt crítics, dels magistrats Juan Antonio Xiol Ríos i María Luisa Balaguer. Els arguments que esgrimeixen aquests dos jutges són força coincidents amb les consideracions de les defenses i esdevenen un arsenal de munició per a les demandes al Tribunal d’Estrasburg. A mesura que el TC es pronunciï sobre els altres recursos, els presoners presentaran sengles demandes a Estrasburg.

Cuixart, Turull i Rull han estat els primers presos de presentar les demandes a la justícia europea, que ha de determinar si les admet a tràmit. És molt probable que, una volta presentades totes, s’agrupin en un mateix procediment. Ara, els indults i la sortida en llibertat dels presos podria alentir la resolució del cas al TEDH?

La clau, la discrecionalitat d’Estrasburg

El Tribunal d’Estrasburg dóna garanties quant al compliment de drets humans, però no és gaire transparent en la gestió del funcionament intern ni del ritme d’actuació. Fonts jurídiques expliquen a VilaWeb que fa poc s’ha activat un protocol per a prioritzar els casos que es consideren importants o urgents per a marcar jurisprudència, arran de l’allau de demandes que any rere any entren al registre del TEDH. Tanmateix, la decisió sobre quines demandes es prioritzen i quines passen a la via ordinària és discrecional. Si el cas dels presoners polítics entra en aquesta via, la sentència europea s’accelerarà. Si no, s’endarrerirà.

El fet que els presoners polítics estiguin en llibertat pot alentir el procediment. La jurista Neus Torbisco-Casals, experta en drets humans i coneixedora del funcionament dels tribunals internacionals, advertia en un fil de piulets de l’estratègia de la Moncloa: per ella, els indults poden “desactivar” la defensa al TEDH perquè impedirien de demanar una resolució urgent. Fonts jurídiques confirmen aquest punt de vista. Si els afectats estan empresonats, Estrasburg acostuma a accelerar la resolució de les seves demandes. Això és una possibilitat, però no pas l’obligació del tribunal.

Benevolència estatal amb sedicionistes; 4. desactivem defensa al TEDH i salvem l’Estat de la derrota perquè ja no tindrà massa sentit demana urgència en la resolució; 5. Portes obertes a continuar la “repressió low cost” de manifestants ja que tenim 0 estratègia anti-repressiva.

— Neus Torbisco-Casals🎗 (@casals_neus) May 30, 2021

El jurista Joan Queralt, en un fil de piulets, també advertia que la presó, d’aquí a poc temps –en referència a l’aprovació dels indults–  no seria un motiu per a anar de pressa. I que primer cal que s’admetin les nou demandes.

2n. Caldrà admetre-les totes prèviament. Això porta temps.
El TEDH en rep milers/any. La presó, dintre de poc no serà motiu per anar ràpid.
3er. L'optimisme desfermat no és bon company i deforma la percepció de la realitat.
4rt. Curiosament ningú ha reparat en que la caverna👇🏻

— Joan Queralt (@JoanQueralt) June 14, 2021

Més fonts jurídiques consultades per aquest diari consideren que el fet que els indults siguin parcials i es mantinguin les penes d’inhabilitació fa que les demandes conservin bona part de la seva fortalesa a Estrasburg, atès que es continuen vulnerant els drets polítics dels dirigents independentistes: la major part són polítics en actiu i volen continuar actuant als partits i a les institucions.

Les demandes que s’admeten a Estrasburg es prioritzen segons diversos factors. Per exemple, l’edat del demandant, la situació personal o la violació concreta denunciada. En aquest cas, es ponderarà la urgència de la tramitació i la resolució, fet que s’escaurà quan els indults ja hauran estat aprovats.

Justícia reparadora

Estrasburg és per naturalesa un tribunal de reparació. És a dir, restaura jurídicament els drets que han estat vulnerats en procediments judicials interns i repara part del dany causat. És evident que anys de presó no poden commutar-se per una indemnització, que sol ser la compensació habitual, perquè en la majoria dels casos els afectats ja han complert condemna quan la justícia europea s’hi pronuncia, però sí que es repara, moralment també, una injustícia comesa contra l’afectat.

Alguns juristes consideren que el fet que l’indult restableixi parcialment els drets dels presoners polítics pot debilitar força la causa i afectar el mateix TEDH a l’hora d’estudiar les demandes i decidir-ne la velocitat de resolució. A més, les sentències d’Estrasburg les ha d’aplicar l’estat demandat, és a dir, la justícia espanyola.