La lletra petita dels indults: les condicions imposades als presos pel seu comportament

Els indults als nou presos polítics tancats als Lledoners, a Wad-ras i al Puig de les Basses tenen lletra petita, però no la volen ensenyar. El govern espanyol ha aprovat, finalment, en consell de ministres, els indults, que són parcials i condicionats. Són parcials perquè extingeixen la pena de presó pendent però mantenen de manera íntegra la d’inhabilitació per a tots ells. I són condicionats perquè inclouen un advertiment: si cometen un delicte greu durant un període de temps que va dels tres anys als sis, depenent de cada pres, el Tribunal Suprem entendrà que l’indult de la pena de presó queda anul·lat i s’haurà de continuar aplicant. No hi ha precedents de cap cas així. Però tampoc hi ha precedents de cap cas de condemnats per sedició a qui es posa de condició que no ho tornin a fer.

I hi ha un tractament individualitzat per a cadascun d’ells, a qui s’aplica un advertiment diferent segons uns criteris que queden recollits en l’expedient de cada indult (d’una trentena de pàgines cadascun) que el govern espanyol diu que no farà públics. Al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de demà es publicaran els nou decrets, que inclouen la decisió de concedir els indults parcials però no pas l’informe amb les motivacions polítiques que els ha dut a concedir-los. Això, si no hi ha filtracions, com la d’avui a El Español sobre Oriol Junqueras, segons la qual l’informe del Ministeri de Justícia diu que té “un pes indiscutible en la relació entre Espanya i Catalunya” i que “és una persona clau per a restaurar la convivència”.

Però malgrat els arguments “d’utilitat social, equitat o justícia” que esgrimeixi el govern espanyol, els indults tenen una part de càstig, d’advertiment i d’amenaça. La Moncloa està convençuda “que no ho tornaran a fer”, per diverses raons, una de les quals és la carta d’Oriol Junqueras aparcant la via unilateral i qualificant-la de “ni desitjable ni viable”. Però també hi afegeixen elements coercitius: d’una banda, el manteniment de les penes d’inhabilitació assegura que cap d’ells no pugui exercir cap càrrec públic durant força anys. I d’una altra, hi ha la incorporació del condicionant de no cometre cap delicte greu. El temps que dura aquesta condicionalitat varia depenent dels presos: Oriol Junqueras, sis anys; Jordi Turull, sis anys; Josep Rull, sis anys; Joaquim Forn, sis anys; Jordi Cuixart, cinc anys; Jordi Sànchez, cinc anys; Carme Forcadell, quatre anys; Raül Romeva, quatre anys; i Dolors Bassa, tres anys.

Per què quatre anys de condicionalitat per a uns, i per a uns altres tres, o cinc, o sis? El govern espanyol ha tingut en compte “el comportament” de cadascun d’ells durant els més de tres anys que han passat a la presó, és a dir, si han expressat voluntat de tornar-hi, d’optar per la via unilateral, de ser dirigents polítics destacats. En definitiva, ha valorat com són de perillosos políticament per a imposar-los més anys de condicionalitat o menys perquè els indults no els siguin anul·lats. És curiós, tanmateix, que en el cas de Joaquim Forn, que fins i tot va anunciar que es retirava de la primera línia política, tingui condicionat l’indult durant sis anys.

El govern espanyol diu que fa el pas perquè ha acabat entenent que no és possible cap diàleg amb els dirigents independentistes tancats a la presó. Perquè això “intoxicava l’ambient”. Però el govern espanyol també s’ha mogut –i així ho reconeix– perquè no és pas sostenible de tenir dirigents polítics tancats a la presó en un estat democràtic de la Unió Europea. Han vist que Europa no ho entén, això. I la pressió europea ha estat determinant, tal com s’ha vist amb l’informe aprovat al Consell d’Europa contra la repressió a l’independentisme català. I el fet que una cosa i l’altra hagin coincidit absolutament en el temps.