Indra ultima el desplegament d’una torre de control virtual que gestionarà remotament 15 aeroports noruecs

  • La companyia afirma que és el projecte "més complex d'implantació de torres de control remotes que s'està abordant a tot el món"

VilaWeb
Redacció
09.07.2017 - 18:36

La companyia afirma que és el projecte “més complex d’implantació de torres de control remotes que s’està abordant a tot el món”

MADRID, 9 (EUROPA PRESS)

Indra, a través de la seva filial noruega Indra Navia, i Kongsberg Defence & Aerospace completaran aquest any la implantació d’una torre de control remota que gestionarà simultàniament des d’una única ubicació els aterratges i enlairaments de 15 aeroports de Noruega, xifra que pot ampliar-se posteriorment fins a arribar als 32.

Segons expliquen els enginyers de l’empresa de consultoria i tecnologia, aquest és el projecte “més complex d’implantació de torres de control remotes que s’està abordant a tot el món”, un repte tecnològic que Avinor, el proveïdor de serveis de navegació aèria de Noruega, va plantejar en 2015 i que ara encara la seva recta final.

Indra remarca que, per la seva situació geogràfica, Noruega era el “candidat perfecte” per convertir-se en un dels primers països a adoptar aquesta innovadora tecnologia, “que revolucionarà els serveis de torre dels aeroports”.

Amb cinc milions d’habitants, una població dispersa i un clima que dificulta les comunicacions per carretera a l’hivern, el transport aeri resulta imprescindible.

“La torres de control remotes protegeixen la viabilitat econòmica d’aeroports amb trànsit reduït”, expliquen des de la companyia.

A la fi de 2017 està previst que es completi la instal·lació d’aquesta torre a l’aeroport de Bodo, situat el Nord del país, al Cercle Polar Àrtic.

Després d’un període de validació i proves de sis mesos, aquesta torre entrarà en operació de forma completa i, a partir d’aquest punt, anirà assumint progressivament el control de nous aeroports fins a arribar a controlar un total de 15 aeroports del país, que podrien ampliar-se fins a 32.

Noruega es converteix així en el primer país que desplega aquesta tecnologia a gran escala, sota el paraigua d’un pla estratègic nacional, per a això s’està recolzant en l’experiència d’Indra, que ja ha implantat la seva tecnologia a 160 països.

La companyia ressalta que és una de les empreses que dirigeix la modernització de la gestió del trànsit aeri a Europa i que més està contribuint a la construcció de Cel Únic Europeu.

De fet, països com Espanya, Alemanya, Polònia o Escòcia ja gestionen el seu cel amb els sistemes d’Indra, les solucions dels quals recolzen els aterratges segurs en més de 1.200 pistes d’aeroports de tot el planeta.

AVANTATGES DE LA TORRE VIRTUAL

El funcionament de les torres remotes es basa en la instal·lació a l’aeroport d’una càmera d’última tecnologia, que combina alta definició i infrarojos i ofereix una visió completa de tota la superfície de rodadura i pistes.

Les imatges que recull la càmera s’envien a una sala de control remota, que pot estar situada a centenars de quilòmetres de l’aeroport.

Allí, els controladors compten amb un sistema visual panoràmic en el qual veuen el que passa a les seves pistes com si estiguessin mirant a través del finestral de la torre real.

La sala disposa de tots els sistemes de gestió de trànsit aeri habituals i dels sistemes per comunicar-se amb els pilots.

A més de poder controlar des d’un únic centre varis aeroports simultàniament, aquesta tecnologia ofereix altres avantatges, com una visió millorada per al controlador, gràcies a la incorporació de càmeres específiques en certs punts crítics, tals com les capçaleres de les pistes, i la cobertura de punts cecs.

La torre remota també incorpora funcionalitats de realitat augmentada, que permet que sobre les pantalles del sistema visual es pugui mostrar informació meteorològica, l’estat de l’ús de les pistes, dades de les aeronaus, etcètera.

Des d’Indra expliquen que han desenvolupat a més un avançat algorisme que “permet al sistema reconèixer i seguir a les aeronaus en moviment, associant a aquesta imatge informació de vol com el codi que l’identifica, per exemple”.

La companyia afirma que l’objectiu final de totes aquestes millores és oferir “una seguretat i una visió de la situació igual o major que la que tindríem des de la torre de control real”.

TORRES REMOTES DE RESPATLLER

Els avantatges derivats de l’ocupació d’aquesta tecnologia no estan reservades a aeroports amb un trànsit reduït, com ocorre a Noruega, com reflecteix el fet que al 2015 Indra validarà la seva torre remota de contingència en l’aeroport de Girona-Costa Brava en col·laboració amb Enaire i Aeba dins del programa Sesar, pilar tecnològic de la construcció del Cel Únic Europeu.

En aquestes proves, Indra va demostrar la capacitat que té la seva torre de control remot per prestar servei de navegació aèria en cas de contingència, si la torre principal quedés fora de servei.

En aquest cas, la torre remota ha d’estar dins o prop del propi aeroport, de manera que els controladors puguin accedir de forma ràpida a ella per donar continuïtat al servei i s’evita així que l’aeròdrom hagi de tancar i derivar el trànsit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor