07.07.2019 - 18:14
|
Actualització: 07.07.2019 - 23:05
Les protestes i la pressió ciutadana van obligar Junts per Catalunya (JxCat) a trencar el pacte amb el PSC per a governar al consell comarcal del Pallars Jussà amb el PSC i forjar un acord amb ERC. Segons que han explicat a VilaWeb fonts de l’ANC comarcal, la campanya promoguda per l’entitat, el CDR i Advocats per la Democràcia, amb la mediació d’Òmnium Pallars, va servir per a fer reconsiderar JxCat i reprendre les negociacions trencades. Demà es farà el ple de constitució del consell comarcal i JxCat i ERC votaran junts el president de l’ens.
Durant el mandat anterior, JxCat va governar al consell comarcal amb ERC, de manera que tot feia pensar que, com que les dues forces independentistes tenien majoria, tornarien a pactar. Tanmateix, després d’unes primeres converses, van trencar negociacions i JxCat va començar a negociar amb el PSC. És llavors quan la pressió popular es va activar.
‘No va ser suau, certament, però ens n’hem sortit’, explica l’ANC. Les protestes es van organitzar sobretot en grups de WhatsApp, per on van córrer articles molt crítics amb tots dos partits independentistes pels pactes amb el 155. Tanmateix, la campanya no es va pas acabar a les xarxes. El 4 de juliol van aparèixer per tot Tremp cadires abandonades amb el missatge ‘es ven’ que criticaven el pacte amb el PSC.
La mesura més efectiva, diuen aquestes mateixes fonts, va ser l’amenaça a JxCat que no els votarien més. Josep Ramon Lloret, batlle de Sarroca de Bellera i negociador de JxCat, explica que la pressió popular va ser realment eficaç i que va tenir prou efecte sobre els afiliats del partit i la comissió negociadora per fer recular i no pactar amb el PSC. Tanmateix, no entén la polèmica: ‘A molts pobles s’han fet pactes d’ERC i el PSC i no ha passat res.’
La negociació d’Òmnium
Segons que expliquen membres dels equips negociadors d’ERC i de JxCat, les primeres negociacions es van trencar pel repartiment de càrrecs i els noms de qui els havien d’ocupar. Antoni Flores, membre de l’equip negociador d’ERC i futur vice-president primer del consell comarcal, diu que la primera proposta que van fer va ser que el seu partit, primera força amb vuit consellers, tingués la presidència i la gerència, i que JxCat tingués les dues vice-presidències. Com que no ho van acceptar, van proposar de repartir-se la presidència i que ERC tingués també la gerència i JxCat l’altra vice-presidència, però tampoc no es va acceptar.
L’última proposta va ser de repetir el mateix repartiment de càrrecs del mandat anterior: presidència i vice-presidència segona per a JxCat i vice-presidència primera i gerència per a ERC. Amb aquesta fórmula ERC cedia la presidència tot i tenir dos consellers més que JxCat, però en canvi d’això van demanar que el president fos Martí Cardona (fins llavors vice-president segon), en comptes de Josep Maria Mullol (qui havia ocupat la presidència els quatre anys anteriors). JxCat no va acceptar aquests condicionants i va trencar les negociacions. Després d’això, van posar-se en contacte amb el PSC.
Enmig de les protestes veïnals, les entitats sobiranistes van proposar que Quim Delgado, president comarcal d’Òmnium Cultural, fes una mediació entre les dues forces. ERC va acceptar-ho, però de primer JxCat ho va refusar perquè ja havia començat les negociacions amb els socialistes. Tanmateix, en una assemblea comarcal de JxCat els afiliats i càrrecs locals van forçar a canviar la decisió i van acceptar la mediació d’Òmnium.
El 6 de juliol, l’endemà del pacte de JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona que ha despertat tantes crítiques, els dos partits independentistes van anunciar que repetirien el pacte de govern anterior, sense condicionar cap nom.
Finalment, JxCat mantindrà la presidència i la vice-presidència segona i ERC tindrà la vice-presidència primera i la gerència. L’ANC local diu que si ells han pogut revertir el pacte amb el 155, és possible de fer-ho arreu del país. I posa d’exemples la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Sant Cugat del Vallès i Figueres.
