Els vuit indicadors que mostren la desigualtat entre dones i homes

1. El poder polític

Històricament, les dones han estat invisibilitzades i excloses de la política institucional. De mica en mica n’han anat augmentant el pes i se n’ha normalitzat la presència, amb mecanismes com ara les llistes cremallera, que alternen una persona de cada sexe.

Actualment, la presència femenina als parlaments fluctua entre el 43% i el 47% i s’acosta a la paritat. Als governs del país se situa entre el 46% i el 55%. Però les desigualtats encara es mantenen de manera evident en alguns altres aspectes de la política.

Les batllies dels Països Catalans, només entre un 10% i un 29%, són ocupades per dones, tret del Principat d’Andorra, que té solament set parròquies. La visibilitat de les batllesses és important, perquè governen ciutats com ara Barcelona, Castelló de la Plana, Andorra la Vella, l’Hospitalet de Llobregat, Girona i Ciutadella, però la igualtat encara és lluny, especialment en aquesta qüestió.

2. Les feines de casa

Una part important de la població encara veu les feines de casa com una activitat essencialment femenina. Les dones hi dediquen el doble de temps que no pas els homes.

Les diferències de gènere en el temps que es dedica a la llar són independents de la relació laboral; és a dir, tinguin feina fora de casa o no. Fins i tot, en el cas que més convergeix, les dones treballadores hi dediquen més temps que no pas els homes inactius o desocupats.

Aquesta proporció es manté en activitats com ara la cura dels infants a casa.

3. L’escletxa salarial

Una de les desigualtats més evidents és la diferència de salari entre homes i dones. Als Països Catalans, els homes cobren entre 3.000 euros i 6.500 més que no pas les dones, una disparitat que es manté encara que s’ajusti per factors.

També es manté la desigualtat de salari en totes les franges d’edat, encara que, com més edat, l’escletxa és més gran. Fins i tot, ajustat pel nivell educatiu i el tipus de feina, hi ha diferències. Simplement, les dones cobren menys que no pas els homes.

4. L’esport

L’esport i l’exercici físic s’han considerat tradicionalment una cosa d’homes. I els prejudicis i estereotips encara perduren, si bé les dones hi participen cada vegada més.

Malgrat aquest creixement, només una quarta part dels membres federats són dones. Una diferència que també es trasllada a tots els aspectes de l’esport federat.

Les dones exerceixen l’11% de les presidències dels clubes esportius de Catalunya, el 23% de la direcció tècnica i el 33% de les secretaries.

5. Les excedències laborals

De la mateixa manera que les dones encara tenen socialment adjudicades una sèrie de tasques, com les de casa i la cura dels infants independentment de la relació laboral, també són les dones les qui deixen la feina quan cal fer-se càrrec d’un familiar.

De totes les excedències demanades als Països Catalans per a atendre els familiars, inclosos els fills, el 90% són de dones (15.077 sol·licituds). Una dada que va lligada al fet que hom les associa a aquestes tasques.

A més, aquesta qüestió també va estretament relacionada amb la precarietat de les dones, atès que sense una dedicació completa és difícil d’ascendir laboralment. Les dones tenen el 72% dels contractes a temps parcial i només un 41% dels contractes a temps complet. Cal afegir que vora un 20% de les que en tenen un a temps parcial afirmen que és perquè tenen obligacions familiars o perquè s’han d’encarregar de la mainada, de malalts o d’ancians. Un percentatge que només és del 2,74% entre els homes.

6. Violència de gènere

L’any passat va haver-hi un total de 52.297 denúncies als Països Catalans per violència masclista. El 4% de les dones entre 18 anys i 70 que treballaven van plegar d’alguna feina per evitar una situació d’assetjament sexual.

7. La por d’anar sola

En la darrera enquesta Òmnibus de la Generalitat de Catalunya, un 68% de les dones entre 18 anys i 24 ubicava entre el 7 i el 10 el grau de por de caminar sola de nit per por de ser agredida sexualment (en una escala de l’1 al 10). I un 85% el situa entre el 5 i el 10.

Només un 16% del total de dones situa la por a zero, i un 62% entre el 5 i el 10. Això va relacionat estretament amb més percepcions, com ara que un 82% de les joves entre 18 anys i 24 considera que sovint es fan comentaris sexuals a bars, discoteques, festes majors i espais d’oci.

Amb encara més gravetat, un 73% creu que sovint hi ha actituds molestes de caràcter sexual (com ara insistir quan s’ha dit que no o ser seguida). També n’hi ha un 53% que percep que sovint hi ha tocaments sexuals sense violència i un 26% considera que sí que se’n cometen amb violència. Un 17% afirma que són freqüents les violacions o intents de violació.

8. Els alts càrrecs

Al món laboral se sol parlar del sostre de vidre, en referència a la barrera invisible que comporten les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir professionalment fins als càrrecs de més responsabilitat.

La seva presència en alts càrrecs, com a directores i gerents, encara és molt menor en comparació amb els homes.