07.02.2023 - 21:40
Canvi demogràfic històric. Després de més de dos segles, la Xina deixa de ser l’estat amb més població del món i cedeix el lloc a l’Índia.
La Xina, en l’actualització del cens oficial, va anunciar que tenia 1.412 milions d’habitants. Això vol dir que, per primera vegada d’ençà de la dècada dels seixanta, perd població. Per contra, a l’Índia hi vivien 1.417 milions de persones a final del 2022 i, segons les estimacions de World Population Review, una organització independent especialitzada en demografia, ara ja en té 1.423 milions.
En la mateixa línia, les estimacions a temps real de Macrotends, una organització de recerca, també fan passar l’Índia per sobre de la Xina, tot i que per un marge més estret, 1.428 milions a 1.425. Deixant de banda la comparació, això significa que tots dos estats concentren ara com ara el 36% de la població mundial.
Més enllà d’aquest canvi, hi ha unes tendències de fons: els estats econòmicament més desenvolupats són demogràficament envellits i els estats en via de desenvolupament continuen creixent. D’ací al 2050, la meitat del creixement el trobarem tan sols en vuit estats: el Congo, Egipte, Etiòpia, l’Índia, Nigèria, el Paquistan, les Filipines i Tanzània.
La regió que més creixerà serà l’Àfrica subsahariana. De fet, vint-i-quatre estats dels vint-i-cinc amb taxes de fecunditat més altes són al continent africà. De resultes d’això, si avui dia solament hi ha un estat africà entre els deu més poblats, el 2050 n’hi haurà tres. Nigèria, que és el sisè estat amb més habitants, passarà a ser el tercer –darrere la Xina i l’Índia–, i el Congo i Etiòpia accediran al club dels deu estats més poblats. L’any 2100, si es mantenen les tendències actuals, també hi accediran Uganda i Tanzània.
L’Índia i una oportunitat
L’Índia es preveu que serà el país més poblat, si més no durant tot aquest segle. Sobre la població actual, només hi ha estimacions: l’any 2021 no va publicar les dades del cens que fa cada dècada, perquè va haver d’ajornar les enquestes a causa de la covid.
Més de la meitat de la població té menys de trenta anys i això vol dir una oportunitat de desenvolupament, però també un risc si les coses no es fan com s’han de fer. Els decennis vinents seran fonamentals per a l’Índia.
El primer ministre indi, Narendra Modi, aplica una política destinada a crear milions de llocs de feina i a desenvolupar tots els sectors econòmics. El govern ha posat un límit de quatre anys als soldats perquè romanguin a les forces armades, amb l’objectiu de pagar les pensions i crear llocs de feina, principalment en la indústria manufacturera, la construcció d’infrastructures i el sector serveis.
Per aprofitar al màxim aquesta oportunitat, el país haurà de millorar ràpidament l’educació i l’assistència sanitària. Sobre això, cal recordar que hi ha 800 milions de persones que encara depenen del repartiment d’aliments que fa de franc el govern, el programa d’aquesta mena més gran del món.
Entre els aspectes positius, l’Índia és autosuficient en la producció d’aliments –és el segon productor d’arròs, blat i sucre– i també té el tercer mercat d’aviació més gran del món. El PIB va augmentar-hi d’un 8,7% el 2021 i es preveu que el de l’any 2022 superarà el 7%. Aquest darrer any, de fet, ha superat econòmicament el Regne Unit i el 2030 ja pot haver passat per davant d’Alemanya i el Japó, de manera que esdevindrà la tercera economia mundial.
Així i tot, l’Índia té envits importants, a causa de l’augment de l’emigració rural a la ciutat i els canvis de poder polític originats per una redistribució de la població entre el nord i el sud del país que posa en qüestió el sistema federal. Si no hi ha un salt endavant, en un futur pot haver-hi milions d’habitants sense recursos i concentrats en grans ciutats.
Per exemple, les previsions són que Nova Delhi, la capital, passarà de 20,6 milions el 2021 a 30,9 el 2041 i que la població de tot el país continuarà creixent fins a la dècada dels seixanta del segle XXI, quan arribarà a 1.700 milions d’habitants.
La Xina, a la cruïlla
La Xina es mantindrà com a segon estat més poblat durant tot aquest segle, però amb una tendència a la baixa, amb pèrdua de població. Dels 1.412 milions d’habitants actuals, pot passar a tenir-ne 1.360 milions el 2050 i 1.021 milions l’any 2100.
L’any passat, la població de la Xina va disminuir per primera vegada en sis dècades, amb una taxa de natalitat en mínims històrics. En un any el país va perdre 850.000 habitants i ara la taxa de fecunditat és inferior al nivell de reemplaçament.
Les autoritats xineses proven de rectificar l’estricta política de fill únic amb incentius com ara ajuts i reducció d’imposts a les parelles que tenen més fills. Establerta l’any 1980, la política d’un únic fill volia reduir els efectes que hauria pogut tenir un creixement descontrolat i, de passada, va ajudar a desenvolupar econòmicament el país.
Tanmateix, és irreversible que hi hagi una disminució de la població durant les dècades vinents. La població es va envellint i encara no s’ha situat entre les economies amb ingressos més alts. De manera que es pot trobar en una crisi molt important si no és capaç de fer una transició d’una economia que creix per la manufactura de baixa qualificació cap a una que se centri a competir amb els estats desenvolupats en les indústries de més valor.
