16.03.2024 - 21:40
The Washington Post · Karishma Mehrotra, Sammy Westfall i Gerry Shih
El govern de l’Índia va anunciar dilluns que acceleraria la tramitació d’una llei de ciutadania que excloïa els musulmans de la naturalització per la via ràpida. És una llei que ja va causar protestes multitudinàries i aldarulls mortals quan va ser aprovada, l’any 2019.
La decisió arriba setmanes abans de les eleccions presidencials al país, en què Narendra Modi aspira a un tercer mandat.
La llei d’esmena de la ciutadania ofereix als no musulmans de països veïns un camí clar per a obtenir la ciutadania índia. Aquesta naturalització per la via ràpida pot aplicar-se tant a les sol·licituds d’asil presentades per hindús com sikhs, parsis, budistes, jainistes o bé cristians provinents del Paquistan, l’Afganistan i el Bangladeix que van fugir a l’Índia abans del 2015, però no pas per als musulmans, que són majoria en tots tres països.
Els crítics diuen que una llei que fa servir la religió com a criteri per a la ciutadania vulnera el laïcisme dels fundadors del país. La llei, l’aplicació de la qual Modi s’ha vist obligat a ajornar pel malestar que ha causat, ha avivat el temor a un possible intent més ampli de llevar la ciutadania als musulmans de l’Índia que no tinguin documents.
L’anunci que govern indi que començarà a aplicar la llei aviat a tot el país ha estat rebut amb entusiasme per part de grups nacionalistes hindús de dins i fora l’Índia. Aquests grups veuen la llei com un pas per a convertir el país en un santuari per als hindús i per a concedir a l’estat indi un caràcter més explícitament religiós. Fins ara, els aldarulls arran de l’anunci del govern han estat relativament limitats, en comparació amb el vessament de sang que hi va haver l’any 2019.
Durant aquella onada de protestes es van difondre a internet vídeos de policies que agredien estudiants en una biblioteca d’una universitat de majoria musulmana a Nova Delhi. Dos mesos després, la ciutat va viure una onada d’aldarulls mortals que van coincidir amb la visita del president dels Estats Units, Donald Trump. Més de cinquanta manifestants van morir, i més de cent dels detinguts encara són a la presó, segons que informen els mitjans de comunicació locals.
Les protestes van deixar el destí de la llei en qüestió. En el seu moment, el Comissionat de l’ONU per als Drets Humans va qualificar la llei de “fonamentalment discriminatòria per naturalesa, i contrària a les obligacions internacionals de l’Índia en matèria de drets humans”.
A l’estat meridional de Tamil Nadu, molts tàmils han denunciat que el procés de naturalització per la via ràpida excloïa els musulmans tàmils que van haver de fugir de Sri Lanka. El dirigent estatal M. K. Stalin, que pertany a un partit polític tàmil, va titllar la llei de divisòria i va dir que el seu govern no l’aplicaria. A l’estat d’Assam, al nord-est de l’Índia, ha esclatat una onada protestes per temor a la possibilitat que l’afluència sobtada d’immigrants no musulmans procedents del país veí del Bangladeix pugui canviar el panorama polític i social local. Als campus universitaris de Nova Delhi, que van ser un dels grans focus de les protestes del 2019, desenes d’estudiants van ser detinguts –majoritàriament com a mesura preventiva– per la policia.
Amit Shah, mà dreta de Modi i el poderós ministre d’Interior indi que en supervisarà l’aplicació, argumenta que la llei tan sols proporcionarà una llar per a les víctimes de persecució a l’estranger, però que no privarà a ningú de la ciutadania.
Els partits de l’oposició del país han criticat Modi per haver tramitat la nova llei just abans de les eleccions, i n’han acusat el partit, el BJP, d’haver emprat mesures divisòries per seduir els votants hindús. És previst que el BJP s’imposi en els comicis, que es faran entre l’abril i el maig.
El govern cerca “la polarització i la distracció”, va dir dimarts Sanjay Hegde, advocat de diferents casos davant el Tribunal Suprem de l’Índia, en una entrevista amb el periodista Barkha Dutt.
“Fonamentalment, aquesta és l’objecció a la llei: que som un país confessional, amb religions més o menys afavorides”, va acabar.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
