23.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 23.03.2025 - 22:48
The Washington Post · Karishma Mehrotra
Nova Delhi, Índia. Quan les multinacionals van començar a treure les cadenes de subministrament de la Xina, l’Índia anuncià que estava preparada per a convertir-se en la fàbrica del món. Anys després, els indis continuen esperant que la promesa es faci realitat.
Fa una dècada, l’Índia semblava la destinació ideal per a les empreses que cercaven diversificar la base de producció, una estratègia coneguda per “Xina més u”. Ara, el govern indi s’enfronta a una realitat descoratjadora: països més petits, com ara el Vietnam, han tingut molta més reeixida a l’hora d’atreure inversió estrangera.
La burocràcia, les restriccions a les importacions i els canvis legislatius constants han impedit que les empreses mundials es comprometin plenament amb l’Índia, segons que expliquen a The Washington Post més de dues dotzenes d’executius, funcionaris del govern indi i diplomàtics. Molts parlen des de l’anonimat perquè són qüestions delicades.
“Les coses milloren, però cal que siguem realistes”, resumeix un antic ambaixador indi. “No som el Vietnam”, afegeix.
Sovint, rere les proclames grandiloqüents de l’estratègia “Make in India” del primer ministre Narendra Modi s’amaga una història amb més clarobscurs: acords perduts, inversions estancades i empreses que, discretament, acaben triant uns altres destins.
Representants d’unes quantes empreses taiwaneses de semiconductors han visitat l’Índia per estudiar la conveniència d’establir-hi visites, però se n’han acabat desdient. El 2018, Samsung anuncià que l’Índia acolliria la fàbrica més gran de la companyia a l’Àsia; tanmateix, d’aleshores ençà, l’empresa ha continuat fent inversions al Vietnam. Fins i tot Apple, la història d’èxit més destacada de l’Índia, s’ha enfrontat a obstacles que n’han alentit el desplegament al país.
“Creiem que tenim un gran mercat, i que simplement per això ja ens mereixem que vinguin totes aquestes marques”, afirma Faisal Kawoosa, analista econòmic especialitzat en mercat indi. “Però tothom competeix amb nosaltres. I qui s’ha posat les piles, fins ara, ha estat el Vietnam, no pas l’Índia.”
Dos països, dues empreses
Quan les multinacionals tecnològiques van començar a replantejar-se la dependència de la Xina, dos gegants del sector van prendre camins divergents. La sud-coreana Samsung, que va començar a fabricar televisors a l’Índia els anys noranta, va triar el Vietnam. Apple, en canvi, va centrar-se en l’Índia.
Avui, la majoria dels telèfons intel·ligents de Samsung es fabriquen al Vietnam. L’empresa hi té sis fàbriques, on ha invertit més de 23.000 milions de dòlars que li han permès de reduir la dependència de les fàbriques xineses.
Apple, en canvi, continua fabricant la majoria dels dispositius a la Xina. Només un 15% dels productes de la companyia es fan a l’Índia, lluny de l’objectiu d’un 25% que s’havia fixat per al 2024, segons que explica una font pròxima a Apple.
“En l’univers d’Apple, un canvi d’un 15% no és res”, diu. “És evident que la situació no avança tan de pressa com voldrien.” Tant Apple com Samsung han rebutjat de participar en aquest reportatge.
Les restriccions a la importació de components –concretament de la Xina– i els problemes de qualitat en el procés de producció han causat “friccions i frustracions” entre la cúpula de la companyia. Les vagues de treballadors també han estat tot un “cop de realitat”, segons que explica aquesta font.
D’ençà del setembre, hi ha hagut, pel cap baix, tres vagues de treballadors a les instal·lacions de Samsung a l’estat indi de Tamil Nadu, on la companyia fabrica electrodomèstics. Les aturades laborals són relativament infreqüents al Vietnam, un estat autoritari amb un control social de ferro.
“El Vietnam té una estructura política centralitzada i un govern que planifica a llarg termini, cosa que ofereix més seguretat a l’hora d’invertir”, explica un executiu d’una empresa amb inversions a l’Índia i al Vietnam.
Les estructures democràtiques i la governança descentralitzada de l’Índia, en canvi, sovint causen “incoherències”, en paraules de l’executiu. “És l’antítesi d’allò que cerquen les empreses.”
La proximitat –econòmica i geogràfica– del Vietnam amb la Xina dóna a Hanoi un avantatge afegit sobre Nova Delhi, segons que expliquen els analistes. L’Índia, per contra, va reduir dràsticament la captació d’inversions xineses l’any 2020, després dels enfrontaments a la frontera que ambdós països comparteixen.
La indústria del Vietnam està valorada en 126.000 milions de dòlars. Es tracta de més del triple de la indústria de l’Índia, un país deu vegades més gran i catorze vegades més poblat.
Les xifres d’exportacions confirmen aquesta disparitat. El Vietnam és ara el sisè soci comercial dels Estats Units: el 2014, ocupava la posició número quinze. L’Índia continua estancada en la desena posició. Segons un informe de Goldman Sachs publicat enguany, el volum d’exportacions de l’Índia als Estats Units és un dels més baixos entre totes les economies emergents.
L’Índia rema a contracorrent
L’alentiment del creixement econòmic a l’Índia –incapaç de crear prou llocs de treball per als catorze milions de persones que s’incorporen anualment al mercat laboral– ha augmentat la urgència d’atreure noves inversions al país.
Les dificultats a l’hora d’atreure inversió estrangera en el sector manufacturer –que destaca per fer un ús intensiu de la mà d’obra– és una de les grans claus que expliquen aquesta crisi d’ocupació.
Fins i tot el govern ha hagut de fer front a la realitat: un document publicat el desembre per l’organisme estatal indi de planificació conclogué que “l’Índia ha tingut una reeixida limitada, si més no fins ara, en la captació d’inversió estrangera derivada de l’estratègia ‘Xina més u'”. El document, en aquest sentit, assenyalà que els països del sud-est asiàtic han atret més inversions gràcies a uns costs laborals més baixos, una legislació més àgil i una fiscalitat més atractiva.
“El govern és conscient que no som l’únic país que competeix per captar inversió estrangera”, explica S. Krishnan, secretari del Ministeri de Tecnologia indi.
L’Índia, segons que constatà un informe parlamentari publicat el 2023, “no ha estat capaç de crear un ambient atractiu per a les empreses que cerquen de desplaçar-se de la Xina”.
“El nostre desavantatge és, en essència, una qüestió política”, afirmà Arvind Panagariya, president de la Comissió de Finances de l’Índia, en un discurs el desembre recollit per The Indian Express. “Hem fet que la terra sigui increïblement cara [i] contractar mà d’obra, increïblement difícil”, afegí.
Oportunitats perdudes
El govern indi ha instat repetidament les empreses taiwaneses de semiconductors a instal·lar-se a Gujarat, l’estat natal de Modi, però la campanya ha fracassat.
“L’Índia no ha aconseguit d’atreure més inversió taiwanesa per culpa dels aranzels”, afirma un alt funcionari amb coneixement de la campanya. “Moltes empreses van venir a l’Índia a fer estudis de mercat durant la pandèmia i van decidir de no tornar-hi perquè arribaren a la conclusió que el trasllat no era rendible”, afegeix.
Els problemes no es limiten al sector dels semiconductors. De cada deu empreses japoneses que pregunten per l’Índia, tan sols una acaba comprometent-s’hi, segons que explica Kenji Sugino, secretari general de la Cambra de Comerç del Japó a l’Índia. Tan sols unes deu empreses japoneses –en total– han aconseguit de traslladar les operacions de la Xina a l’Índia, segons Sugino.
Les poques empreses que han acabat traslladant-s’hi han tingut dificultats de tota mena. Les empreses automobilístiques japoneses es queixen dels aranzels altíssims a la importació de pneumàtics sense fricció. Nippon Steel, per exemple, va registrar pèrdues significatives quan les duanes índies en blocaren enviaments clau durant mesos per qüestions normatives.
Per a les multinacionals que cerquen de traslladar-se a l’Índia, els exemples adversos no escassegen.
El gegant farmacèutic japonès Daiichi Sankyo va haver d’abandonar l’Índia amb la cua entre les cames quan les autoritats dels Estats Units descobriren, l’any 2013, que la subsidiària índia que acabava de comprar havia falsificat dades i exportat productes prohibits al mercat nord-americà.
General Motors va passar-se quatre anys, pel cap baix, provant de vendre la fàbrica índia, una operació que es complicà a causa de la llei que exigeix al nou comprador de conservar-ne la plantilla original, segons que explica una persona familiaritzada amb el cas.
El govern indi estudia nous incentius per a atreure empreses estrangeres, com ara subvencions a l’activitat manufacturera. També confia a tancar un acord comercial amb el govern de Trump que pot reduir els aranzels i fer més atractiva la inversió al país.
“El món necessita un soci fiable i capaç de fer productes d’alta qualitat”, digué Modi aquest mes. I afegí: “Vull que l’Índia compleixi les expectatives que el món hi ha posat.”
Vic Chiang, de Taipei (Taiwan) estant, ha contribuït en aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
