Els independentistes aïllen Aliança Catalana dels pactes

La majoria independentista és en joc en les eleccions catalanes i fins i tot podria dependre aritmèticament d’Aliança Catalana, si entrés al parlament. Però el partit d’extrema dreta que encapçala la batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es trobarà políticament aïllat per la majoria de partits, igual que Vox. ERC, Junts i la CUP s’han compromès a no pactar-hi, també el PSC i els Comuns. Quan falten tres dies perquè s’acabi la campanya electoral, la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme ha reunit representants de les cinc candidatures en una mateixa taula perquè subscrivissin un compromís contra Vox i Aliança Catalana: “Si l’extrema dreta obté representació, no hi col·laborarem de cap manera.” És el compromís que dies abans ja havien signat Catalunya en Comú, la CUP i ERC. Junts es queixava que no els haguessin convocat llavors per a subscriure’l. “Ens hauria agradat haver estat en la gènesi d’aquest document i no haver-ne quedat deliberadament exclosos”, deia Carles Puigdemont a Argelers. El candidat de Junts hi va veure la intenció de deixar-los al marge perquè durant uns quants dies es digués que el seu compromís contra l’extrema dreta era “feble”.

Esquerra havia acusat Junts de no haver-lo signat: “No hi ha extremes dretes bones i dolentes, totes són dolentes”, va dir fa dies Pere Aragonès en un míting a Granollers. Dilluns passat, en el debat de candidats de RTVE, tant Salvador Illa com el número 3 de Junts, Josep Rull, van dir que signarien el compromís. Illa és, de fet, un dels candidats que més ha parlat d’Aliança Catalana durant la campanya. Ho ha fet per situar-la al costat de Vox, com un dels dos partits amb qui ha garantit que no pactarà. Però el candidat socialista també ha advertit dels riscs que l’independentisme es contagiï dels postulats d’Orriols, i cada vegada que l’esmentava entrava en el pantanós terreny de fer publicitat de la candidatura.

Puigdemont ha acusat Illa de donar-li un altaveu: “Em fa sospitar de la voluntat real del seu compromís contra el feixisme. Realment, si tu no vols que creixi, en parles menys.” El candidat de Junts assenyalava que François Mitterrand va fomentar l’extrema dreta amb el propòsit d’afeblir Jacques Chirac i el resultat, anys després, és que podrien guanyar les eleccions europees a l’estat francès. En una conferència de premsa sobre el desafiament demogràfic, Puigdemont també desvinculava la immigració de la multireincidència. La candidata de la CUP, Laia Estrada, ha dit que Aliança Catalana és un perill per a la causa independentista. “Hi ha un interès de l’espanyolisme a fer créixer aquesta gent”, ha dit en una conferència de premsa a EFE, tot subratllant que hi ha mitjans espanyols que li han “regalat” portades.

L’última enquesta de VilaWeb, publicada dilluns a la nit, estimava que Aliança Catalana podia obtenir tres escons per Barcelona, cosa que deixaria la batllessa de Ripoll, que es presenta per Girona, fora del parlament. El partit islamòfob sembla nodrir-se majoritàriament d’antics votants de Junts i la CUP i, en menor mesura d’ERC, segons la darrera enquesta del CIS. Però també rep una part de l’electorat de Vox pel vot antiimmigració, malgrat la paradoxa que es declari com a partit independentista. El darrer sondatge del CEO recull que la independència és important per al 54% dels que declaren que votaran aquest partit, mentre que un 81% s’hi decantarà per la qüestió de la immigració. No obstant això, un 79% del seu electorat diu que vol que Catalunya sigui un estat independent i un 21% hi està en contra. La xifra dels que s’hi oposen és menor en l’electorat dels partits independentistes: un 14% dels d’ERC, un 10% dels de la CUP i un 7% dels de Junts.

El candidat de Vox, Ignacio Garriga, ha negat reiteradament que es disputi una part de l’electorat amb el partit d’Orriols. No obstant això, Vox ha introduït aquesta vegada una bandera catalana al cartell electoral i ha defensat la necessitat de garantir la preservació de la identitat catalana contra l’islamisme, sempre entenent la identitat catalana com una manera de ser espanyol.

El text de la UCFR també compromet les candidatures que l’han signat a impedir que l’extrema dreta tingui representants a la mesa del parlament i a les de les comissions, a la coordinació dels intergrups i a la relatoria dels grups de treball, i que participin en la presentació de ponències col·legiades. També els insta a evitar que tinguin presència en els nomenaments institucionals que depenen de la cambra, incloent-hi l’elecció de senadors de designació territorial.

La frase

Aragonès ha assegurat que no plegarà si el PSC i Junts fan un pacte postelectoral. “Em correspondria exercir de cap de l’oposició”, ha dit en una entrevista a TV3. El president de la Generalitat i candidat d’ERC ja va avançar que no entraria en un govern de coalició si no era per a presidir-lo. Aragonès també ha evitat de dir si prioritza tancar un pacte amb Junts.

L’anècdota

Illa ha fet avui una atenció als mitjans a Cervelló amb Guillaume Tarradellas, nét del president Josep Tarradellas. “El missatge de Tarradellas és perseverança, constància i tossuderia. El que requereix avui Catalunya”, ha afirmat. Hores més tard, el PSC feia públic que els ex-consellers Miquel Sàmper i Santi Vila s’havien adherit a la plataforma de suport a Illa. El candidat del PSC també es va fotografiar ahir amb Miquel Roca i Junyent.

Les xifres

El PSC és el partit que més recursos gastarà en la campanya electoral: 2,5 milions d’euros. Segons dades recollides per l’ACN, el pressupost de Junts i ERC és d’1,7 milions. El del PP, d’1,6. Els Comuns tenen un pressupost de 600.000 euros i la CUP de 400.000; Ciutadans no ha volgut fer públic quant hi invertirà.