De com un independentista podria votar el PSC el 28-A

Un elector independentista pot votar el PSC el 28-A? I si creu que és la manera més directa d’impedir que el PP i Cs governin amb el suport de Vox, com a Andalusia, i implantin un 155 més bel·ligerant que l’anterior? El PSC s’ha decidit a disputar la victòria electoral a Catalunya que les enquestes donen a ERC. Els socialistes catalans comparteixen bosses de vot fronterer amb Cs, els comuns i els independentistes i intentaran atraure’ls a tots alhora. A la seu nacional del carrer Pallars sostenen que una part de l’electorat sobiranista no ha entès la negativa d’ERC i el PDECat a facilitar la tramitació del pressupost del PSOE i que, en canvi, pot valorar positivament l’intent de Pedro Sánchez d’abordar políticament el conflicte, encara que fos el fracàs de la negociació amb el govern català la cosa va fer que es decidís a convocar eleccions en el moment que li semblava políticament més favorable.

Les pròximes eleccions espanyoles condicionaran el futur del conflicte polític català després del 27-O i el final abrupte de la legislatura. Poden activar el votant independentista que considerava secundaris aquests comicis. Caldrà veure si l’activa fins al punt de fer que antics votants de CDC i ERC optin ara per la papereta socialista, que defensa la ministra Meritxell Batet com a cap de cartell catalana i número u per Barcelona. Batet apel·larà al vot útil a Sánchez, però l’amenaça d’un govern de dretes condicionat per la ultradreta no els farà recuperar un eslògan de l’estil del ‘si tu no hi vas, ells tornen’ del 2008, quan el PSC va aconseguir amb Carme Chacón els millors resultats de la seva història, amb 25 diputats.

El secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, explica a VilaWeb que preveuen de fer una campanya en positiu, abanderant un projecte d’Espanya inclusiva que vol reformar-se després dels fets recents a Catalunya. S’identifiquen molt amb el lema de la precampanya del PSOE, ‘L’Espanya que vols’, perquè ‘apel·la a una opció de futur’, propositiva i amb Catalunya integrada en ‘una Espanya diferent’. Illa defensa que la presidència de Sánchez ha portat la ‘distensió’ a Catalunya i ha obert vies de diàleg ‘sense por de res’ en el marc de la legalitat espanyola. La pregunta que es farà l’electorat, sosté, és qui ha de governar Espanya els pròxims anys. I d’aquí el possible èxit d’un vot útil a Sánchez atesa l’amenaça de la dreta en una campanya en què el conflicte català tornarà a ser protagonista. També insistiran en el projecte social de Sánchez, després del tast dels seus vuit mesos a la Moncloa, amb mesures com l’increment del salari mínim, la revalorització de les pensions o la recent ampliació del permís de paternitat.

A més, la pesca de vell vot de Cs i els comuns pot ser ara més fàcil per a Batet que no pas en les darreres eleccions. Albert Rivera ja ha aclarit que no pensa pactar amb el PSOE, en un intent d’esdevenir la primera força del triumvirat de la plaça madrilenya de Colón. I això fa que Rivera i Arrimadas puguin perdre antics votants que poden haver descobert la vertadera cara de Cs, que no és cap altra, segons Illa, que ‘una versió suau de Vox’. És amb el vot de l’ultradreta que Cs ha aconseguit la presidència del parlament d’Andalusia. I això, els ho poden recordar durant la campanya, il·lustrant-ho amb la imatge de Colón.

Si els desitjos del PSC es complissin hauria tornat el clàssic vot dual, el que durant dècades va optar sobretot per CiU a les eleccions catalanes i els socialistes a les espanyoles. Els comuns van reunir una part de vot útil independentista en les eleccions de juny del 2016 i desembre del 2015. Era el retorn a una lògica que s’havia trencat el 2011, amb la primera victòria de CiU a unes espanyoles, que va trencar l’hegemonia històrica dels socialistes catalans. Aquesta vegada el PSC aspira a recuperar la vella posició. La crisi de Podem, amb un Pablo Iglesias amb expectatives rebaixades, pot facilitar que els socialistes catalans siguin ara receptors del vot dual.

Els indults, desats

L’impacte que pugui tenir el judici contra els dirigents del procés no portarà el PSC a recuperar la proposta de l’indult que Miquel Iceta va deixar anar durant la campanya del 21-D i que va ser desautoritzada pel PSOE. El PP i Cs han convertit els suposats indults en un argument de càrrega contra Sánchez, a qui han acusat de negociar-los amb els independentistes a canvi del seu suport. ‘Continuarem dient que és el torn de la justícia’, argumenta Illa, apel·lant al respecte vers els poders de l’estat espanyol i de tots els actors que intervenen en la vista oral del Tribunal Suprem. ‘Veiem un judici garantista, amb cura i transparència’, al·lega.

El darrer baròmetre del CIS indica que el PSC no seria tan lluny del propòsit de guanyar les eleccions a Catalunya. D’acord amb els resultats del febrer, podria aconseguir-ho amb el 25,6% dels vots, a força distància d’ERC (15,5%) i els comuns (11%). L’anterior baròmetre li pronosticava el segon lloc, amb el 18,3%, i preveia la victòria per a ERC, amb el 21,8%, sempre a una notable distància dels comuns (13,3%), que són els qui es van imposar en les eleccions del juny del 2016. Aleshores el PSC va ser quarta força en escons, per darrere també d’ERC i CDC. Les lògiques de vot són tan complexes com la conjuntura en què arriben les eleccions espanyoles. Sánchez va convocar-les amb el convenciment que el 28-A li seria favorable, menys d’un mes abans de les eleccions municipals, europees i autonòmiques del 26-M. El resultat del 28-A sacsejarà tot el panorama polític, a curt i a mitjà termini. Les eleccions del maig es contagiaran pels resultats de l’abril, que també afegiran més elements perquè JxCat i ERC determinin si avancen o no les catalanes, sempre pendents del tsunami que pot generar la sentència.

En qualsevol cas, el PSC té una recepta pròpia per a les municipals i les europees. Als municipis, preveuen d’erigir-se com a garantia d’estabilitat als governs locals, de respecte a la diversitat ideològica i d’aposta per les polítiques socials, suplint el dèficit de la Generalitat amb les escoles bressol o les beques menjador, per exemple. Segons Illa, a les europees es lliurarà una batalla contra les ‘onades populistes de solucions màgiques per a problemes complexos’ i ho confrontaran amb un projecte de construcció europea basat en la defensa de la llibertat, els sistemes democràtics sòlids, l’economia de mercat i l’estat del benestar. Però abans el 28-A serà decisiu. Poden refer tot el tauler polític.