29.04.2022 - 21:30
Pot ser que a l’estat espanyol un partit estigui a favor de la independència –de Catalunya, de Galícia, del País Basc, de les illes Canàries– sense ser un enemic, o és que per voler la independència ha d’estar sempre sota sospita, és a dir, entre els enemics que els serveis secrets vigilen?
La llei que regula l’activitat dels serveis secrets espanyols, és a dir, del CNI, diu clarament quin és un dels seus objectius principals: “Prevenir i evitar qualsevol amenaça contra la integritat territorial d’Espanya.” Per definició, si l’activitat dels partits independentistes és reeixida, s’esberlarà la unitat de qualsevol estat. Va passar a Iugoslàvia amb Eslovènia, amb Croàcia… I hauria passat alguna cosa semblant el 1995 al Canadà amb el Quebec i el 2014 al Regne Unit amb Escòcia si en els referèndums que s’hi van fer haguessin guanyat els independentistes.
Aquesta setmana, la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, ha justificat l’ús del programari d’espionatge Pegasus: “Què ha de fer un govern quan algú contravé la constitució? O quan algú declara la independència?” Per tant, és mentida que es pugui aconseguir qualsevol objectiu polític sempre que no es faci servir la violència. Ja ho sabíem, però és d’agrair que es digui clarament.
Però hi ha més preguntes entorn d’aquesta qüestió. Per exemple: què ha de fer, en un sistema polític diligent, el responsable polític dels serveis secrets si resulta que els enxampen vigilant partits polítics? Independentment de si el responsable polític sap què han fet els seus subordinats o no. Més encara si resulta que ho sabia; però fins i tot si no ho hagués sabut, atès que Robles és la responsable política de tot allò que facin els serveis secrets. Els juristes es deuen haver inventat per algun motiu l’expressió in vigilando. A saber: és responsabilitat de la ministra que els seus subordinats controlin a qui controlen.
De la mateixa manera que passa en les polítiques estatals, aquesta vegada el Partit Popular no posarà llenya al foc de Pedro Sánchez. Tots dos partits tenen alguna cosa a amagar.
