L’independentisme sembla que comença a cohesionar-se

Despres de la sentència dels ERES Sánchez i el PSOE estan agafats pels dallonsis.

Els populars han ensumat sang i no facilitaran un govern del PSOE. Esperaran a que es tornin a repetir eleccions per tal d’acabar-se de crospir els vots de C’s i que un bon grapat de vots del PSOE vagin a la abstenció.

Si ERC fossin intel·ligents veurien que no tenen res a predre deixant caure un altre vagada al PSOE. Gracies als EREs l’indepenentisem pot treure més del 50% dels vots i dels escons la propera repetició.

Si els partits catalans es mantenen ferms, el PSOE no té més remei que pasar per l’adreçador si no vol perdre bous i esquetlles a la propera repetició d’eleccions. I és perfectament possible que hi passi. Ja ho ha fet de la nit al dia amb Iglesias quan s’ha vist acorralat.

Veig que el posicionament coherent es el que defensa aquest article, votar NO, pero , probablemenmt, a mes de guanyar les dretes dures en cas de repeticio electoral, A catalunya ERC perdria lo que ha guanyat en el cinturo de Barcelona, malgrat guanyas suport a les zones independentistes, i aixo faria recular el conjunt dels vots independentistes. Es mal de fer esbrinar lo que conve mes a la llarga. Tanmateix, a mes del joc que hi ha dins el PSOE en contra del pacte amb Podemos, pot haver/hi en joc altres jugades. Ja veurem.

Benvolgut director,
Gràcies per aquest alè d’optimisme sobre el canvi de tendència que detectes cap a una postura més cohesionada dels partits polítics que es declaren independentistes. Com bé dius, si es confirma, seria una magnífica notícia. Espero que el teu optimisme no provingui d’un “wishful thinking” i que, si de cas ho has exagerat, fora per pressionar als polítics a confirmar aquesta postura comuna envers la investidura de Pedro Sánchez.
Salut i República!

Sobre el procés de descolonització en curs a Catalunya:
1. El colonialisme com a sistema organitzatiu és tant una organització física com mental imposada sobre un territori i sobre la societat que l’habita.
2. Ser independent i lliure vol dir no tenir pors ni interessos.
3. Les pors tenallen les consciències i els interessos els comportaments.

En teoria, les pors tenallen les consciències de les esquerres catalanes i els interessos els comportaments de les dretes catalanes. Mentre els equidistants practiquen ambdós vicis, pors i interessos, alhora. Però, la transversalitat social ho està desmentint a la pràctica.

La independència i la llibertat de Catalunya està a les nostres mans i de ningú més i, si algú diu el contrari, és que és un súbdit que, per pors i/o interessos, no vol alliberar-se d’un sistema colonial importat i imposat, d’una manera arbitrària, a la força.

En conseqüència, les dues condicions per a la investidura serien:
Alliberament IMMEDIAT de tots el presos del procés i 0% del deute que es quedarà Catalunya -quan ens alliberem-. (tuits, Hèctor López Bofill i Xavier Sala i Martín, respectivament)

No veig que darrera aquest suposat intent d’acostament d’ER als altres grups sigui res més que pur tactisme. La por a perdre vots si faciliten el govern del PSOE fa que busquin una postura comú amb els altres i l’excusa dels militants amb una pregunta tant enrabessada que es pot interpretar a conveniència.
Dubto que l’acostament vagi més enllà i sincerament, ho prefereixo. Després de la traïció continuada d’ER a l’independentisme, em faria dubtar de l’honestedat de JxCat i la CUP si hi volguessin algun tracte.
Fins que no canviin dintre d’ER els que han ordit totes aquestes maniobres fraudulentes no es podrà intentar refer la confiança en aquest partit. Ja no tenen cap credibilitat.
I sr. Partal, és molt més greu el frau de Torrent contra tots els electors impedint la investidura de Puigdemont que els pactes contra natura de la diputació o els ajuntaments. Què, per acabar-ho d’adobar, van ser més nombrosos en el cas d’ERC.

Com sempre, respecto molt l’afany vostre de mirar la cara bona de les coses que passen o poden passar, i alhora provar que altres també ho facin. Tanmateix, potser ens valdria més acceptar que això serveix de poc. O de res. A mi, francament, em sembla que la ingenuïtat ens perjudica més que cap altra cosa. L’estem vessant una vegada rere una altra, i en gran mesura és per creure’ns que hem fet força coses bé, quan de fa anys que no n’encertem cap ni una. O bé o entenem, o ens faran molt de mal com sempre han fet.

Això es tenia que haver fet abans de fer cap DUI i després de guanyar unes quantes vegades en vots… Ara ja se’ns ha vist el llautó internacionalment i això és el més greu, van ser tant sapastres com són ells…

Per donar joc i tocar els nassos i mirar d’ampliar la base independentista a Catalunya potser podrien demanar un pacte fiscal igualet al del país basc..

Si diuen que NO que es el més probable potser més catalans s’adonaran que només ens volen per la pasta…
Si diguessin que SI llavors hi hauria una mica de caos mediàtic a Spain però potser s’adonarien que han de ser autosufients i potser els surt l’orgull i arriven a ser-ho, cosa que ens faria la sortida més fàcil.. Però caldria veure si l’independentisme es manté com a tema de supervivència cultural i identitària que és el que ha de ser..

I aquesta ‘jugada’ no depèn de si ets republicà o no… Absolutament res a veure… Treiem la variable ‘republica’ de l’equació ‘independència’ d’una vegada… A mi en quin format s’implementi l’independència m’és absolutament igual, sempre es podrà canviar si la voluntat popular així ho demana… Andorra no és pas una República i ja ens agradaria tenir els seu status internacional…

És que si no anem junts, no valdrem mai prou per a deixar de “demanar” coses als tirans i passar a exigir d’una vegada el dret inalienable de decidir què volem ser. D’acord que hi han hagut relliscades i derrapades a dojo i per totes bandes. Que uns més i els altres no tant? Potser sí, però amb rancúnies i incapacitat d’abraçar als mateixos germans no es va enlloc. Si es vol fer un país lliure i democràtic, cal demostrar que no és cert que la política sigui el domini de la demagògia, la mentida i la crueltat mental. La política ha de basar-se en el coneixement, la intel·ligència i la bonhomia perquè serveixi a la societat. Es pot veure fàcilment perquè ho tenim aquí al costat, com la intolerància, l’odi i la trampa que utilitza constantment l’enemic, l’està portant a un carrer sense sortida possible. Veurem properament com se’n surten d’haver venut la política a un poder judicial decrèpit i incapaç d’evolucionar que els està portant clarament a la ruïna. També és obvi que el que hem fet nosaltres fins avui, lentament ens ha portat a una situació en vers l’enemic que fa cinc anys ningú hagués imaginat, i si a partir d’ara podem caminar altra vegada junts, ben segur que vencerem. És el que temen més. Junts, l’enemic sap que la nostra efectivitat creix en proporció geomètrica.
Mestre Partal. Gràcies per regalar-nos el teu coneixement cada matí. Quan encetem la República, veurem clarament de la importància que hauran tingut els teus editorials.

Que els partits catalans s’abstinguin a canvi de seure i parlar……? A veure ,quina credibilitat tenen les “parlades” dels de l’altre costat de l’Ebre? Aneu amb les orelles ben posades i no us deixeu ensarronat , parlar sí ,però abans i amb notari i els papers ben clars, altrament que s’ho facin . Espero que el ciri o el lliri dels catalans quedin enterrats d’una vegada per sempre i facin valdre els interessos de qui fa segles reivindiquem. Però…..no se perquè tinc la mosca rere l’orella.

Probablement Rosa Gispert té raó. Però ara ens ocupa què s’ha de fer amb la investidura. Evidentment no es pot donar gratis. El Règim del 78 no s’el tomba només amb manifestacions i desobediència. Hi ha molta feina que es pot fer per dins. Eliminar Marchenas, Llarenas, Lesmes,Fiscals Zaragozas, Coronels Galindos i tinents Baenas, perseguir corrupcions d’Aznar, Gonzalez i molts més factotums. Si els partits independentistes tinguéssin una mínima estratègia, posarien moltes coses sobre la taula, a part evidentment de la taula de diàleg, l’amnistia i el referèndum.
El Règim el que vol és carregar-se aquest govern abans que comenci, per recuperar tot el control i això s’ha d’impedir, encara que Sanchez sigui tant inútil i poc de fiar com és.

No, no. Avui compro l’article d’en Pere Martí i els comentaris de la Rosa Gispert i en Jordi T. A llegir les tres coses vint-i-cinc vegades aquest matí.

L’editorial avui, trobo que ens hauría d’consellar, com d’altres vegades fa tant insistentment, l’article d’en Pere Martí.

Els espanyols formaran govern sí o sí, i sí no, tornaran fer eleccions. Els importem un rave i a més, són uns manats esclaus del poder “reial” i de l’ibex.
Aquí la clau está en que ERC ja pensa en les “autonómiques catalanes” per continuar eixemplant la base. L’obsessió patológica de substituir allò tant ben venut anomenat CiU durant 23 anys, és el que porta de cap als dirigents d’ ERC. Negoci i poder i poder i negoci.

Per fer fora pactistes i autonomistes, a partir d’avui ja hauríem de fer campanya electoral perquè l’anys vinent ens governi JxC i la CUP en un Parlament que proclami lo que h de proclamar i endavant, rés de passar pel “torrent”, de dret per l’autopista de La Jonquera i amunt ¡¡

COHESIONAR ÉS UN VERB ATREVIT

Sembla… sembla que quan les aigües d’un riu arriben a un baixant estret les molècules van totes a la una, però un cop passat torna el règim turbulent. No en podem fer tendència d’un fet puntual.

El fet estrany seria que davant del “res” de Sánchez, que vol dir repressió augmentada, hi hagués dubtes dins l’independentisme. Sánchez espera treure rèdit de la divisió de les forces independentistes sense fer res, i si no, al final farà un gest buit i agafarà el telèfon a en Torra. Res més.

Tant de bo, però ho veig negre que ens mantinguem en aquesta unitat de resposta. Quan busques acords i entres en negociacions has d’anar amb propostes fermes dins el teu partit. Si mentre negocies et despenges amb una consulta interna de les bases, fa pudor de maniobra per justificar un canvi de rumb. Potser m’equivoco.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

PS. M’afageixo a Rosa Gispert 00:00

Sincerament, no veig gens clar que ERC voti NO a la investidura de Sánchez. Si fem cas del camí seguit per la cúpula republicana el darrer any, no seria lògic que ho fessin.
La pregunta que es proposa és, des del meu punt de vista, un parany. Les bases s’inclinaran clarament cap el SI (a la pregunta, és clar), però això no significa que finalment s’impedeixi la investidura de Sánchez. Es parla, només, d’una taula de negociació. Si Sánchez s’hi avé, no té cap obligació de cedir en res. De les condicions desapareix l’amnistia, el referèndum, l’alliberament dels presos, el retorn dels exiliats o l’aturada de la repressió. Per bé que Vilalta va declarar que les possibles condicions havien de quedar clares i per escrit, m’ensumo, un cop més, un engany. Tant de bo m’equivoqui, però.

Primer s’ha de produir i després ja ho veurem. Hem de recordar que estem ja escalfant motors per les eleccions a la Generalitat, així que no tinc motius per pensar que aquí hi hagi convicció sinó més aviat càlculs electorals. Que perdre 150.000 vots no és conya i molt menys per ERC en aquests moments, que se l’ha jugada molt amb la seva estratègia de la manta que només et tapa els peus o el cap, però no els dos alhora.

Jo ho sento però me’n refio. Aquests polítics representen aquest mateix sistema del qual volem escapar. Arribats un cert punt, haurem de prescindir d’ells, tot agraint els serveis prestats i alliberant tots els que són hostatges és clar.

L’editorial d’avui em sembla que és agafar-se a la poca cera que crema. Després de tot el que ha passat i hem passat … recordem que encara hi ha mig govern a la presó, mig a l’exili i uns quants empresonats més i un quants ulls menys … si alguna cosa ha canviat és a pitjor. La pregunta que ERC planteja als seus afiliats és molt pobre i estratègica. Una altre cosa seria que preguntés: esteu d’acord en rebutjar la investidura a Pedro Sánchez en cas que no accepti 1er. Una llei d’amnistia per a tots els presoners polítics en el primer mes de mandat i 2on. un referèndum sobre la independència de Catalunya en els primers 6 mesos de mandat?. Però això companys no passarà. A mesura que anem sabent més coses del què va passar l’octubre del 2017, abans i després, a mesura que aquella fotografia va adquirint més píxels (llegiu el llibre “Tota la Veritat”) veiem amb tristesa que som menys i estem més sols que no crèiem, veiem que les divergències entre els nostres polítics venen de lluny i són fondes. Des de dins d’una manifestació hom no pot veure ni adonar-se de la magnitud, cal una fotografia aèria per copsar la realitat objectiva. La fotografia aèria de la societat catalana ens diu que el procés d’emancipació té la potència per canviar l’estatus quo però no a curt termini, ens diu que sense una part del pensament d’esquerra, avui representat per Catalunya Sí que es Pot (500.000 vots), no som prou, ens diu que sense els principals sindicats del país no tenim prou força, ens diu que l’objectiu entre els partits o entre els líders dels partits independentistes no és el mateix. Tot això pot canviar o no, però si canvia serà pel factor temps, perquè hi haurà gent nova i més gent. Ara l’estat té més força per reprimir-nos que nosaltres per alliberar-nos. Invertir aquesta relació és el que explicarà la història de com es va independitzar Catalunya.

De ERC no m’en fio ni un pèl.
Per mi, l’arrel del problema ve d’abans del Oct 2017 i rau en la gelosia del Mossèn envers Puigdemont. Un acadèmic ultra catòlic versus un alcalde i polític murri i bragat per l’experiencia. Si en Puigdemont feia un discurs, doncs apa, el Mossèn a fer-ne un altre per també probar de tenir un bany de masses.
Lo dit gelosia. Recordeu com es va fer el primer tripartit amb en Carod fent lo típic de ERC, la puta i la Ramoneta I fotre fora CdC.
En fi i a la fi, human nature.

Soc admiradora dels teus escrits pel càlcul fred que hi ha en ells però en el d’avui honestament crec que ha pogut més les ganes que la realitat.
Generalment, com ha de ser, hi ha qui discrepa del que opines però aquest cop penso que és molt més nombrosa de l’habitual i tristament jo soc una de les que m’hi afegeixo. Com ja han dit crec que la vista d’ERC està més en les eleccions a la Generalitat que en un NO a Sánchez i al final se les empescarà per abstenir-se i a sobra justificar-ho.
Tot i que diuen que l’esperança no es perd mai….. ja veurem

D’acord totalment amb Rosa Gispert.
Sr. Partal vosté subratlla molt el pacte de la Diputació i llisca delicadamente sobre “alguns” pactes municipals, que en realitat són MOLTS i, sobretot, la majoria per part de ER. Quin mal que fan els pactes de Sant Cugat i tants altres més!.

En tot cas, crec que ER s’abstindrà i si no ho fa, será per pur càlcul electoral, un cop més. Per tant, CAP confiança en aquest partit. Ens tornaran a portar fins a les portes de la independencia i es tornaran enrera a l’últim moment, deixant el poble i els politics que ho tornaran a fer a l’estacada.

I em sap greu, molt greu, de debò molt greu, que no hi hagi hagut una gran davallada de vots per ER el proppassat 10N.

Les presses són sempre males conselleres. Si no hi ha acord, en les pròximes eleccions caldrà castigar aquell partit pel qual no hi ha hagut acord. En les passades eleccions. els electors tenien molt clar que ERC no tenia la voluntat d’anar junts i va ser castigat. Els electors catalans són prou madurs i assabentats per discernir el dia a dia i si ens mantenim coherents en el nostre vot, premiant aquells partits que es mantenen fidels i castigant aquells que deixen la fidelitat per un altre moment, el resultat serà molt més ràpid i definitiu que no pas de cap altra manera.

ER, la cúpula d’ER, no és fe fiar.
Els junqueristes l’únic que volen és emular als pujolisme i tenir el poder autonòmic.
Això no resa per tots els d’ERC, però de moment les corrents autènticament Republicanes i Catalanes estan controlades pels junqueristes.

Estic per tot el que ha dit la Sra Gispert, i a més vull fer èmfasi en que esmentar expressament el pacte a la Diputació de Barcelona entre JxCat i PSC, i no fer-ho també expressament amb els pactes ER – PSC, com ara el de Sant Cugat, i altres ajuntaments és un matís certament sibilí.

Per mi ER va perdre pocs vots ara al 10N, i en va treure masses al 28A.
Per tot lo dit i fet des del 21-D, hauria d’haver davallat molt més. Això m’ha fet mal fiar de que realment tots els votants independentistes estiguin per la labor.

La consulta que farà ER als seus votants és una cortina de fum, només cal llegir l’article de El Confidencial posat per un subscriptor, per a pensar malament de l’objectiu cercat realment ara pels Junqueristes.

El desitjable és la UNITAT de l’independentisme amb un sol objectiu, la independència, la resta ja vindrà quan siguem independents. Però no veig a ER per la labor, tampoc a la CUP, que es perden en consideracions socials quan ara no és el moment.

Potser el director te rao. Però ja esta aprovat pel tort i pel dret que els partits polítics tenen les seves ritmes que sempre, sempre depenen de les proximes eleccions. Per això jo no els confiu gens i trobo molt interessant la proposta d’en Jaume Marfany, un dels fundadors de l’ANC. Ara el Tsunami D. i el CDR tenen l’iniciativa de les mobilisations, l’ANC hi té poca cosa a fer. Per això el Marfany proposa a canviar l’estatut que l’ANC puguis convertir-se en un partit polític amb l’unic programa a tirar endavant amb la República. Cosa que fa pensar.

http://jmarfany.blogspot.com/2019/11/lassemblealunica-i-darrera-opcio.html

En mi opinión, tanto Jordi Alou como Rosa Gispert lo han clavado.

Seguimos en los Mundos de Yupi. Ése no acabar de entender lo que decía, por supuesto, en otro ámbito, Pablo de Tarso, “Porque nuestra lucha no es contra sangre y carne, sino contra principados, contra potestades, contra los poderes de este mundo de tinieblas, contra las huestes espirituales de maldad en las regiones celestiales”.

Vamos, que Pedro o Pablo o Pablemos o Inés o Santiago y cierra España, tanto monta, monta tanto.

La cuestión, para nosotros, no son los políticos españoles que mandan y que, a su vez, son unos mandados. A estos los escogen otros en elecciones de otro tipo. Lo de las elecciones democráticas es un puro trámite de lavado de cara para que la cosa quede como si la ciudadanía fuera quien los escoge. Nada más lejos de la realidad y nada más cerca de los Mundos de Yupi.

La cuestión es el “concepto España” y, en las actuales circunstancias de formación de gobierno, me parece que lo más apropiado es, o ignorar o decir un rotundo NO. Todo lo que haga ingobernable España (no, no soy de la CUP, no soy de nada, excepto de lo que creo que es justo y necesario), ahora que, por fin, el bipartidismo “transicionista del 78” español empieza a hacer aguas, bienvenido sea.

El “concepto España” no tiene su fundamento en el poder político, ni tan siquiera lo tiene en el poder económico en general, lo tiene en un reducido número de familias que lo mismo les da que sean churras que merinas, lo mismo les da tener cuenta en el BBVA que en las islas Caimán y lo mismo les da tener nacionalidad española que doble nacionalidad suiza. Ellos no tienen patria, no tienen nación y lo que les da marcha, es no perder su estatus de poder supremo sobre lo que consideran su cortijo. “Vamos ¿me va a decir usted, ciudadano de mierda (perdón, de segunda), lo que conviene o no a mi cortijo?” Ése es el “concepto España” disfrazado de los discursos que se quieran, desde aquel que decía “No tienen sentido los nacionalismos periféricos en una Europa Unida” y que, ahora, suena a película de serie B, visto el berenjenal en el que se ha transformado la UE, hasta el discurso que ahora está en el candelero de la moda “En un mundo globalizado tenemos que aunar fuerzas y no a dividirnos”.

Nada nuevo bajo el sol.

Las fuerzas de las que hablaba, en otro ámbito, Paulo de Tarso siguen vigentes.

Luego, nosotros a lo nuestro. NO a mantener al siguiente gobierno español, ahora con el apoyo de Pablemos (Mare de Déu ! ¿quién te ha visto y quién te ve y sombra de lo que eras …) y, si se me permite, insistir una vez más en que donde hay que darles es en el bolsillo. Que no quepa la menor duda de que es ahí donde más les duele por una sencilla razón: solo piensan en ello.

No els donis els teus diners.

P.S. En cuanto a la, en mi opinión, sibilina pregunta de ERC a sus 10 mil y pico de militantes, en fin …, con todos los respetos debidos, una cosa es que me tomes por idiota (sentido griego) otra es que lo sea.

Totalment d’acord amb la Rosa Gispert (i constato que té un “club de fans”). A més, la frase competeix en ambigüitat amb les “enciclopèdies” que tan bé sabien redactar el tàndem Duran&Espadaler; fixem-nos‘hi: “… si prèviament no hi ha un acord per a abordar el conflicte polític amb l’estat a través d’una taula de negociació?”, seria per riure si no fes plorar: el dia abans de la segona investidura, sense cap cessió per part del PSOE, naturalment, ERC vendrà que “sí, ja està, ja hi ha un acord, estem d’acord en crear una subcomissió que permeti explorar les possibilitats d’emprendre iniciatives que possibilitin la creació de la figura del pro-relator, que condueixi a l’estudi de la creació d’una comissió que… “ … no patiu, es pot allargar però no ho faré. Repeteixo, 100% d’acord amb Rosa Gispert! (i naturalment també amb Pere Martí). Només espero que el sector puigdemontista de Junts (si existeix) no caigui en la trampa.

Vaig escoltar que la Pilar Rahola li havia dit un “ocellet” que lo de Pedro Sánchez i l’abraçada a Iglesias era un paripe Sanchià, i realment busca una abstenció del PP que té la benedicció de J. M. Aznar i Felipe González, Rajoy no pinta res ja, ja que Casado es proper a Aznar, per tant tornat a ERC… i si la maniobra de Sánchez Castejón sigui forcar ERC per així dividir encara més l’independentisme? tot i que clar, ERC a últim moment sempre podria canviar una possible abstenció a un No, si veu el trencament amb Pablo Iglesias per part de Sánchez i l’apropament al PP de Casado.

Per una altre banda el pronòstic de Pilar Rahola, potser es podria complir, si realment el deep State i els poderosos han fet trucades a Sánchez i Casado, per evitar un govern fruit del recolzament de “rojos y separatistas” no poso “masones” perquè potser hi han entre els poderosos.

“La independència i la llibertat de Catalunya està a les nostres mans i de ningú més i, si algú diu el contrari, és que és un súbdit que, per pors i/o interessos, no vol alliberar-se d’un sistema colonial importat i imposat, d’una manera arbitrària, a la força”. Sr. Rovira: una frase ben fatxa; així sí que farem amics! No hem de deixar mai que el nacionalisme superi o malmeti l’esperit democràtic. Ni tampoc ens ofusqui: o baixem a la realitat i al seny, o serem escombrats una vegada més. “La independència i la llibertat de Catalunya està a les nostres mans i de ningú més”. Hi estic completament d’acord; però com assolir-la: potser que en parlem després de tot el que ha passat, i que no ho xifrem tot en una unitat dels partits independentistes, que, a més a a més, amb la radicalitat amb què està plantejada, continuaria ignorant la meitat dels catalans. I els necessitem, sinó tots -la unanimitat ni és possible ni un valor en si-, sí la gran majoria, per fer el país que volem: el més respectuosament democràtic del món.