L’independentisme aconsegueix el tercer millor resultat de la seva història en unes municipals

L’independentisme ha obtingut una mica més del 40% dels vots en aquestes eleccions municipals. Les tres forces independentistes grans (Junts, ERC, CUP) han sumat 1.205,325 vots als municipis de Catalunya, repartits així: Junts, 552.089; ERC, 519.833; i CUP, 133.403, cosa que representa el 40,08% dels vots. Si afegim els vots de Primàries Granollers (1.519) i Primàries Sant Feliu de Codines (1.182),  el 40,08% passa a ser 40,19%. I si ara afegim l’extrema dreta independentista (3.529 vots de Front Nacional –0,11%– i els 1.806 vots d’Aliança Catalana a Ripoll –0,06%–) aquest 40,19% passa a ser 40,36%. I aquest 40,36% és una dada que, si es compara amb l’any 2019, és una baixada, perquè s’han perdut més de 350.000 vots.

Per veure en quin punt es troba l’independentisme en unes eleccions municipals, però, és interessant no solament de comparar-ho amb les eleccions anteriors, sinó de veure’n la seqüència històrica, i la tendència general. Es pot veure en els gràfics i informes que fa l’empresa GESOP, com aquest. I aleshores ens adonarem que ahir l’independentisme va obtenir el tercer millor resultat de la seva història. El 40% d’ahir només ha estat superat per les eleccions del 2015 (44,7%) i el 2019 (45,7%). És a dir, per una banda, les dades d’ahir són les pitjors des que va començar el procés (si entenem que comença el 2102, quan els independentistes es posen d’acord al parlament per a fer un referèndum). No tan sols això: les eleccions d’ahir marquen per primera vegada una baixada en el percentatge de vot. Feia més de quinze anys que l’independentisme anava a l’alça, a les municipals Ahir, per primera vegada, aquesta pujada sostinguda des del 1999 s’atura.

Per una altra banda, els resultats d’ahir s’enquadren en la franja del 40% del vot independentista, característica del procés, i no tornen en cap cas a les xifres pre-procés, del 30% i 35%. L’independentisme recula, però no als nivells d’abans del procés. Això sí, faltarà veure si ha tocat terra (és a dir, si els resultats de les municipals ja no baixaran mai més del 40%), o en el futur continuarà baixant, fins a situar-se a nivells de dècades enrere.

El PSC obté el tercer pitjor resultat de la seva història

Això mateix però a la inversa es pot dir dels resultats del PSC. Si els comparem amb les darreres eleccions, el PSC puja. Ahir va aconseguir el 23,71% dels vots (712.949) i es va convertir en el partit més votat del Principat, cosa que en unes eleccions municipals no passava d’ençà del 2007. A les del 2011 el primer partit va ser CiU, a les del 2015 també i a les del 2019, ERC. Els socialistes recuperen el primer lloc després de setze anys. No és pas poca cosa.

Però, alhora, també és cert que els socialistes van tenir ahir el tercer pitjor resultat de la seva història. Hi ha hagut 12 eleccions municipals d’ençà del 1979, i només el 2015 (16,9%) i el 2019 (21,6%) els va anar pitjor. El 23,71% d’ahir és molt lluny del 39%, el 37% o el 36% de vot socialista de dècades anteriors, de les dècades pre-procés. És a dir, els socialistes tampoc no recuperen les xifres d’abans del procés a les municipals, cosa que demostra que, per bé i per mal, el procés ha marcat un abans i un després. I que d’aleshores ençà els marges d’uns i altres han passat a nivells fins aleshores desconeguts.