09.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 09.01.2025 - 22:45
El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, va anunciar aquesta setmana que dimitiria una vegada el Partit Liberal hagués elegit un nou dirigent per a les eleccions federals, que s’han de fer enguany. Aquest moviment ha engegat la maquinària electoral de tots els partits.
Les enquestes mostren al Canadà una situació clara, amb un enfonsament dels liberals i un auge dels conservadors, que aconseguirien la majoria absoluta. Alhora, hi hauria un avenç de l’independentista Bloc Quebequès (BQ), que guanyaria les eleccions canadenques al Quebec per primera vegada d’ençà del 2008.
De fet, no és que les perspectives dels independentistes siguin bones, sinó que es preveu un resultat històric. L’agregador d’enquestes 338Canada.com estima que el BQ aconseguiria 45 escons dels 78 que hi ha en joc a l’actual província i esdevindria la segona força al parlament del Canadà, on superaria els liberals i tot. Un fet com aquest solament té un precedent, el 1993, dos anys abans del darrer referèndum d’independència, i això significaria un impuls important, perquè el cap del BQ, Yves-François Blanchet, passaria a ocupar el càrrec d’oposició lleial de Sa Majestat i obtindria les claus de Stornoway, la residència oficial del cap de l’oposició, a Òttawa.
Un canvi també al parlament del Quebec
Aquest suport renovat a l’independentisme s’ha traslladat també a les eleccions al parlament quebequès, que s’han de fer l’any que ve, amb un retorn sorprenent i meteòric del Partit Quebequès (PQ).
Ara fa set anys, les eleccions al Parlament del Quebec van dur al poder la Coalició per al Futur del Quebec (CAQ), un partit creat per un ex-ministre del PQ, François Legault, amb un discurs centrat en la defensa de la identitat quebequesa però renunciant a un estat independent. Aquesta victòria electoral va anar acompanyada d’una patacada històrica del Partit Quebequès, que va passar a tenir solament 10 escons dels 125. L’enfonsament d’aquest partit va fer que molts analistes i polítics consideressin que el projecte independentista era tocat de mort; aquesta idea fou revalidada amb un resultat encara pitjor el 2022, quan el PQ va retenir tan sols 3 diputats.
Tanmateix, tot ha tornat a canviar. Després d’anys de travessia pel desert, a mitjan 2023, el PQ va tenir un impuls que va fer que passés davant de la resta dels partits de l’oposició en les enquestes. I aquesta tardor ja va esdevenir primera força. Ara les enquestes estimen que aconseguiria la majoria absoluta al parlament, amb 70 escons dels 125. L’independentisme electoral, que inclou també Quebec Solidari, d’esquerra alternativa, que actualment té 11 escons, passaria del 30% dels vots que té ara a vorejar el 50%.
El primer ministre quebequès, François Legault, després de sis anys al poder, té ara mateix una popularitat baixa. En canvi, el PQ el dirigeix ara Paul Saint-Pierre Plamondon, un diputat carismàtic, amb un discurs renovador i un dels més ferms partidaris d’avançar ràpidament cap a la independència.
De fet, Saint-Pierre Plamondon, el mes d’abril, en el consell nacional del partit, es va comprometre a impulsar, si arribava al govern, un referèndum abans del 2030. El proposa com una necessitat, perquè considera que ara els quebequesos tindran una “última” oportunitat, per culpa de la pèrdua de pes dins la federació canadenca i una llegua i cultura que es troben en una situació d’“amenaça existencial”.
“Una cosa és certa, el nostre moment arribarà més aviat que no pensem, és a dir, no en una data idealitzada a llarg termini, sinó d’ací a pocs anys, abans del final de la dècada”, va reblar.
El referèndum, al centre del debat
La suma de l’èxit electoral al parlament canadenc i l’arribada al poder del PQ l’any que ve pot impulsar l’independentisme com no havia passat en dècades. El Partit Quebequès i el Bloc Quebequès són formacions diferents, amb àmbits d’actuació diferents, però que comparteixen objectius i mantenen vincles. De fet, el cap del Bloc va fer campanya per al PQ en les eleccions del 2022.
Saint-Pierre Plamondon ho diu amb claredat: “Estem preparats per a fer un referèndum guanyador i el farem, és en el nostre programa.” El partit s’ha anat movent aquests darrers temps, i fa poc més d’un any ja va provar de tornar a engegar el debat, amb la presentació del “Pressupost de l’any 1”, un estudi que analitzava la viabilitat econòmica d’un Quebec independent. Alhora, està convençut que si es fa un referèndum, el guanyarà l’independentisme. Diu que un possible govern del PQ tindrà la tasca de convèncer la majoria de votants. I ho argumenta així: “No veiem un futur per al francès al Canadà, no veiem un futur per als nostres interessos econòmics. Les qüestions migratòries se’ns escapen completament i, per tant, la independència del Quebec ens portarà a un capítol en què no ens trobarem atrapats com li ha passat a François Legault.” De fet, considera que el problema de l’actual govern quebequès ha estat de provar de fer això que anomenen “política real”, però la causa de molts problemes són les polítiques federals que es fan al Canadà sense el consentiment del Quebec.
Sobre això, es preveu que la situació s’agreugi aquests mesos vinents. Ben aviat el Canadà serà governat pel conservador Pierre Poilievre, molt impopular al Quebec i contrari a donar més autogovern. Alhora, als EUA governarà Donald Trump, que té entre cella i cella l’annexió del Canadà. Molta gent considera que en aquesta situació serà més fàcil de promoure un debat sobre la independència i de convèncer que el Quebec li convé estar sol.
Al mateix temps, amb la impopularitat de Trudeau, no hi ha ara com ara cap cara visible del no que pugui aplegar els opositors a la independència. Els liberals impulsen la por al referèndum com a reclam electoral. El cap liberal interí al Quebec, Marc Tanguay, diu que Paul Saint-Pierre Plamondon és el “líder més radical” del PQ i l’ha acusat d’alimentar la por pel fet d’impulsar la independència. El que es preveu que sigui el nou cap dels liberals quebequesos, l’ex-ministre canadenc Pablo Rodríguez, també ha esmentat el referèndum com un dels motius per a abandonar el govern de Trudeau i fer el salt a la política quebequesa: “Un referèndum no el volen els quebequesos ni és desitjable”, ha dit.
Pot guanyar el sí?
Els dos referèndums anteriors sobre la independència es van fer el 1980 i el 1995. En aquest últim el sí va aconseguir un 49,42% dels vots i el no un 50,58%.
Tot i l’augment electoral dels partits independentistes, això no s’ha traduït encara en un augment dels favorables a la independència. Un 35% votarien sí en un referèndum. Tanmateix, molts recorden que un any abans del referèndum del 1995, la proporció de favorables a la independència era la mateixa o fins i tot inferior. Paul Saint-Pierre Plamondon replica que no s’han de moure per les enquestes: “Si hagués actuat solament per enquestes, no hauria assumit mai el paper de màxim dirigent del Partit Quebequès. No podem fer política a partir de l’enquesta del dia. Si el diagnòstic és correcte, les respostes vindran.”
Tot i que la proporció de quebequesos francòfons que s’identifiquen com a principalment sobiranistes no té una tendència a l’alça, sí que trobem que els que s’identifiquen com a federalistes van de baixa: ara com ara, solament un 42% dels quebequesos estan d’acord amb la frase que el federalisme canadenc té més avantatges que no pas desavantatges per al Quebec. Per això el Partit Quebequès considera que la qüestió sobre la independència sembla ara una cosa llunyana, però que hi ha els elements per créixer i que quan sigui una possibilitat real molta gent s’hi afegirà. Especialment entre els joves, que no han vist mai factible d’aconseguir-la.
El procés constituent del QS
L’altre partit independentista al parlament quebequès, el Quebec Solidari, va presentar al febrer de l’any passat el seu full de ruta per la independència. “La independència no s’aconseguirà amb la voluntat única d’un partit o d’un líder. Creiem que s’aconseguirà mitjançant la mobilització i el compromís de la població del Quebec”, deien. Per aconseguir-ho, proposaven de convocar una assemblea constituent, formada per ciutadans elegits per sufragi universal, de tot el territori, amb el mandat de viatjar per tot el Quebec i redactar la constitució d’un estat.
Més tard, la constitució que redactessin seria sotmesa a un referèndum. El Quebec Solidari considera que no solament s’ha de decidir sobre la independència, sinó sobre els valors i lleis fonamentals que guiaran aquest nou estat independent. De manera que, si s’aprovés la nova constitució, això implicaria automàticament la declaració de la independència.
