L’independentisme, vist pels filòsofs

Introduir el vessant estrictament filosòfic en determinats assumptes teòrics de l’independentisme. Aquest és l’objectiu del curs “Independentisme: una aproximació filosòfica”, que comença dilluns que ve, dia 8, a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB). Seran vint hores de curs, repartides en deu sessions impartides per un ventall de professors tant independentistes (per exemple, Marta Roqueta), com no independentistes (per exemple, Manuel Cruz, del PSC), que volen donar eines teòriques als alumnes.

“Es tractarà de demostrar com tot allò que fa referència a les disputes sobre l’independentisme, tant d’una banda independentista com d’una banda no independentista, responen a uns problemes fonamentals, de fons, que no es poden resoldre com resolem problemes científics, matemàtics o, fins i tot, pràctics. Problemes, per exemple, relatius al subjecte polític, la llei, el concepte mateix de democràcia, la diferència lingüística. Més que d’autors, parlarem de problemes, farem filosofia per sobre de tot”, ens diu l’organitzador i professor del curs, Carles José Mestre, professor associat de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB).

“No crec que les fonts que passen per ser típicament liberals (Locke o Hobbes) siguin de gran ajuda. Farem servir Aristòtil, Charles Taylor o Alasdair MacIntyre, que per mi són molt valuosos per a parlar de subjecte polític. MacIntyre és un autor típic o força representatiu de l’anomenat comunitarisme. Necessitem molta llum, per començar, en el cas del subjecte polític. Quan tu dius ‘Catalunya i els catalans’, no parlem del mateix. El concepte de ‘poble’, de ‘catalans’, és dinàmic, històric. I, en canvi, quan passem a parlar de Catalunya, per al meu gust, ja comencem a equivocar-nos, perquè ja estatitzem, duem a un terreny estàtic allò que és dinàmic. Cosifiquem, algú podria dir. En aquest sentit, el concepte de nació és un parany per com l’aprofiten d’una manera normativa molt important, des de l’altre cantó de l’independentisme. Aleshores, és més interessant treballar amb uns altres conceptes. I, per mi, el de ‘poble’ és interessant”, explica Mestre.

Josep Lluís Martí, un dels experts consultats pel govern Aragonès per a fer l’acord de la claredat, parlarà d’Independentisme i llei. Just Serrano Zamora, jove investigador que ha passat per Alemanya, i ha treballat amb persones que han mirat de posar en relació la política i l’ètica, farà “Independentisme, principis, valors i virtuts”. Genoveva Martí, que representa el corrent de filosofia analítica, “intentarà de posar ordre en els usos de les paraules, tal com aquestes paraules es fan servir habitualment en la disputa política”, explica Mestre. Nicola Ricardi, investigador italià, amb una tesi sobre Vox, “a qui van obrir les portes de l’organització i va poder gairebé arribar fins a la cuina”, parlarà de populisme. Marta Roqueta, coautora de Màtria o barbàrie!, també és una de les professores: parlarà d’independentisme i gènere.

“A qui vingui, li servirà per a revisar la seva pròpia posició. I després, per veure si, a partir d’aquesta revisió, pot enfortir més la posició en qüestió, o, fins i tot, desplaçar-se més aviat cap a un lloc o cap a un altre. Però amb elements de judici teòric al seu abast”, clou Mestre.