Independentisme expectant

Al segon aniversari del Primer d’Octubre, l’independentisme central ha fet un acte curt aquest matí als jardins de la Sedeta de Barcelona, convocat per les dues grans entitats (Òmnium i ANC) i els tres partits grans (Junts per Catalunya, ERC i la CUP). L’acte, encara no de cinc minuts, ha estat pensat més per aplegar forces abans de la sentència que no pas per recordar el Primer d’Octubre. Martí Anglada, Anna Sallés i David Fernàndez han llegit un breu manifest que reclamava desobediència civil i mobilitzacions com a resposta a la condemna, en cas que hi sigui, i després la quarantena d’assistents (de David Minoves a Laura Borràs, d’Elisenda Paluzie a Marcel Mauri) s’han fet una fotografia conjunta. De cara a la galeria, doncs, aquest matí poca novetat.

En canvi, les converses que els assistents, la majoria persones ben informades del món independentista, han desplegat acabat l’acte permeten de palpar estats d’ànim, notícies i opinions que s’expressen solament de cara endins. Les coses que preocupen i ocupen l’independentisme. I aquí s’hi veu un independentisme expectant.

Sobre les detencions dels set nous presoners polítics, més d’un dels assistents pensava que l’independentisme hauria d’argumentar cada vegada més que la desobediència civil i la lluita no violenta no tenen res a veure amb el terrorisme, certament, però tampoc no tenen res a veure amb la passivitat i la inacció. El debat honest serà no amagar que la lluita és no violenta i pacífica, però sí que és lluita. Lluita democràtica, però lluita. Aquest és un debat que arribarà, pensen alguns.

‘El debat sobre el paper dels presos, i quin ha de ser el seu rol dins els partits, i fins a quin punt manen, i fins a quin punt són candidats, n’hi ha uns quants que creiem que els partits l’hem de tenir. El debat que hi ha hagut als mitjans, ara l’hem de tenir nosaltres a dins. És un debat que necessitem, ni que sigui perquè la sentència pot inhabilitar els presos. I haurem de parlar de com ho encarem’, deia un diputat independentista.

‘No compto de cap manera que arribin a il·legalitzar els partits polítics independentistes. Què hi guanyaria, el PSOE? Li portaria molts problemes i pocs guanys’, deia una veu afí a les entitats. Un periodista present hi afegia després: ‘Cada vegada que ho demano als polítics em diuen la mateixa cosa. No preveiem d’il·legalitzar els partits. I no ho veig gens clar, no. Per què ho descarten d’entrada?’

Sobre la caiguda d’Albano-Dante Fachin de la llista de la CUP, una font acostada a les converses deia: ‘Les coses amb el Front Republicà tampoc no han anat gaire fines aquesta vegada. Fachin volia ser número 1 de la llista, de totes passades, i Poble Lliure creia que potser aquesta vegada tocava a algú dels seus. Al final, Poble Lliure hi posava tota l’estructura de l’organització, tota la maquinària i mai el cap de llista. Aquesta desavinença va originar friccions dins el Front Republicà. I quan el debat va arribar a la CUP, les desavinences ja hi eren. Això és així. I ara no és gens clar qui serà el candidat a Madrid, no. Estem expectants.’

Aquestes eren algunes de les converses que se sentien després de la lectura del manifest.

El manifest

La transcripció íntegra del manifest llegit és aquesta:

«Falten pocs dies perquè arribi una sentència que condemnarà uns pocs però que, de fet, ens condemnarà a tots. És per això que representants de la societat civil catalana han aprovat una reflexió comuna, una reflexió plural i coral que us llegim a continuació:

Qualsevol sentència que no sigui absolutòria la considerarem injusta. El 20 de setembre i el primer d’octubre de 2017 vam exercir drets fonamentals com el de manifestació, d’autodeterminació o el de participació pacíficament. L’exercici d’aquests drets en cap cas no pot ser considerat delicte en una democràcia

Les acusacions de rebel·lió i sedició sobre les quals s’ha construït el judici són falses. I només es poden entendre des d’una lògica autoritària i de repressió política. Volem recordar que les nou persones que fa pràcticament dos anys que són empresonades preventivament, com també tots els qui s’han hagut d’exiliar per evitar la presó, ja han estat víctimes d’una situació d’injustícia i abús intolerables.

Així mateix subratllem que el judici del Tribunal Suprem es només la punta de l’iceberg d’una escalada repressiva que afecta desenes de ciutadans i ciutadanes d’aquest país. Ho demostra l’empresonament de set nous presos polítics, o la persecució de periodistes, mestres, sindicalistes, tweetaires. La repressió ni comença ni acaba amb aquest judici. Es tracta d’una causa general contra tot un moviment polític democràtic amb l’únic objectiu d’aturar-lo i destruir-lo. Però no ho han aconseguit, ni ho aconseguiran. L’estat espanyol, des del 2010, ha desatès totes les demandes de la majoria social i política de Catalunya i ha renunciat al diàleg polític per resoldre el conflicte de fons. Ara l’escalada repressiva de les institucions de l’estat ha fet un pas més i s’ha criminalitzat el dret a l’autodeterminació. I nosaltres repetim que l’autodeterminació no és un delicte, és un dret. Exercir la democràcia no pot ser mai un delicte.

Aquesta escalada repressiva, la presó i l’exili dificulten la recerca d’una solució democràtica al conflicte polític. Davant les injustícies una societat madura i democràtica com la nostra no pot restar callada. La desobediència civil i l’organització ciutadana pacífica són els principals instruments que té la ciutadania per a respondre als abusos de poder i les situacions d’injustícia.

I finalment per això, i per tot plegat, apel·lem a tota la ciutadania que veu en la condemna dels presos i les preses polítics una greu injustícia i un atac als nostres drets fonamentals i els cridem a sortir al carrer i a participar en un nou marc de mobilitzacions. Una resposta democràtica que anticipa la nostra voluntat de tornar a exercir tots aquests drets que ens són vulnerats. Una resposta que esperem massiva i tan plural com sigui possible, tal com ho demostra aquesta trobada i retrobada aquí en aquest centre de votació del Primer d’Octubre.

Avui som de moltes sensibilitats, aquí. Som plurals i transversals. I volem ser encara molts més. Perquè la resposta democràtica i social a una sentència injusta ens interpel·la exactament a totes i a tots. La sentència condemnatòria a representants polítics i socials del país serà el pitjor atac als nostres drets fonamentals. I per tant, avui, ara, i aquí fem una crida al conjunt de la ciutadania a respondre de manera massiva, des de la lluita no violenta i la desobediència civil i pacífica.»