[VÍDEO] L’independentisme escocès uneix Glasgow i Edimburg en una cadena humana

Nicola Sturgeon, en aquell moment primera ministra escocesa, va anunciar fa més d’un any la convocatòria d’un referèndum d’independència per a aquest 19 d’octubre. Però arran de la sentència de la Cort Suprema britànica i la dimissió de Sturgeon, hi va haver una reculada del govern escocès, amb Humza Yousaf al capdavant, que ja no posa terminis a un nou embat independentista.

No obstant això, l’independentisme no es vol quedar de braços plegats, i dues activistes de base, Judith Reid i Wilma Bowie, d’Inverness, a les terres altes, fa mesos que impulsen una mobilització ambiciosa que recorda força un precedent català: una cadena humana per la independència.

L’objectiu era connectar Glasgow amb Edimburg, uns cinquanta-sis quilòmetres en què, segons càlculs dels organitzadors, i calia la participació d’unes cinquanta mil persones. Podeu recuperar ací vídeos de la mobilització:

La cadena recorre el camí de sirga del canal de Forth i Clyde, obert l’any 1790 i que travessa el centre d’Escòcia, fet que proporcionava una ruta per als vaixells marítims. Això permet de no haver de tancar carreteres. Un extrem és Bowling Harbour, a tocar de Glasgow, la porta d’entrada occidental als canals de les terres baixes, i l’altre és el Falkirk Wheel, un elevador giratori per a vaixells a la ciutat de Falkirk. En un principi, s’havia previst que arribés fins a Lochrin Basin, l’extrem oriental del canal, però finalment no es farà el canal de la Unió, que connecta Falkirk amb Edimburg.

El recorregut s’ha organitzat en trams, els quals s’han assignat a diferents seccions locals del moviment Yes, que impulsa una campanya transversal a favor de la independència. Cada grup ha organitzat autobusos per a facilitar el desplaçament dels participants. Una bona part dels trams, sobretot els que es troben als extrems, ja són plens de fa dies. A més de les organitzacions escoceses, la campanya també ha rebut l’adhesió de partidaris de la independència d’Austràlia, Amèrica, Suècia, Itàlia, el nord d’Irlanda i Gal·les, segons que expliquen els organitzadors.

Principalment, s’inspira en la Via Bàltica, una manifestació pacífica a Estònia, Letònia i Lituània l’any 1989, en la qual dos milions de persones es van unir els cinc-cents seixanta quilòmetres de Vílnius a Tallinn, passant per Riga, per exigir la independència dels països bàltics.

La mobilització es fa al marge dels partits i l’han impulsada uns quants militants de base. “No ens quedarem asseguts en silenci, no ens quedarem de braços plegats, ens hem de mobilitzar i hem d’estar units en un país que no es deixa intimidar”, diuen, i enumeren motius per a aconseguir un estat independent, com ara, tornar a tenir veu a la Unió Europea i el món, posar fi al control polític de Londres, augmentar la igualtat social i millorar l’economia.

Malgrat que no estan vinculats a cap partit, sí que han rebut el suport d’una bona part de la classe polític. El primer ministre, Humza Yousaf, va fer un vídeo de suport i va dir que provaria de participar-hi. Del govern, sí que hi ha confirmat l’assistència el ministre d’independència d’Escòcia, Jamie Hepburn. També ha rebut el suport de personalitats independentistes, entre les quals, el diputat John Mason, l’actor Alan Bissett i l’ex-cap de l’SNP Michael Russell.

La diputada a Westminster Philippa Whitford, de l’SNP, hi participa i en va destacar el caràcter transversal: “Crec que serà un símbol meravellós, ens agafem de la mà, independentment del nostre partit o dels nostres antecedents, perquè creiem que Escòcia hauria de tenir un futur molt millor com a país independent.”

De la mateixa manera, també va fer un vídeo de suport l’ex-primer ministre i cap del partit Alba Alex Salmond, que va promoure el referèndum d’independència del 2014. En aquella votació, l’independentisme va aconseguir un suport més alt que no es preveia, del 44,7% i ara, després d’una reculada en els sondatges arran de la dimissió de Stugreon i haver-se descartat l’opció de fer unes eleccions plebiscitàries, hi torna a haver sondatges que preveuen una victòria del sí si aconsegueixen de fer un segon referèndum.