05.10.2022 - 21:40
L’assassinat a la presó d’Yvan Colonna, el 21 de març passat, i les protestes que es van desencadenar a Còrsega van forçar les autoritats franceses a seure en una taula de negociació amb els dirigents corsos i a acceptar per primera vegada en la història la concessió de l’autonomia a l’illa.
De primer, just abans de les eleccions presidencials, el procés semblava encarrilat. En tan sols tres dies, el 18 de març, el ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin, i el president del consell executiu de Còrsega, Gilles Simeoni, van signar un memoràndum sobre les negociacions. Aquest document incloïa fer debats sobre un estatus d’autonomia, revelar la veritat sobre l’assassinat de Colonna i arribar a acords sobre la llengua i la cultura i de reconeixement del poble cors.
El protocol marcava dues línies vermelles per part del president Emmanuel Macron: la permanència de Còrsega dins la República Francesa i el rebuig a la creació de dues categories de ciutadans, és a dir, una nacionalitat corsa que difereixi de la francesa.
Tot i els avenços inicials, més de mig any després d’haver començat les negociacions, la taula de diàleg es troba ara en una cruïlla, perquè els representants independentistes se n’han anat.
Dues reunions i les negociacions en suspens
El mes de juliol es va fer la primera reunió del Comitè Estratègic sobre el futur de Còrsega i es va fixar un calendari i un programa de treball, amb un cicle de vuit reunions temàtiques, que s’havien de fer cada sis setmanes, durant un any.
La primera reunió es va fer el 16 de setembre i va ser dedicada al model econòmic i social de l’illa i a les estratègies per a diversificar l’economia corsa. La segona serà sobre l’especulació financera, l’urbanisme i l’habitatge. I la tercera, que és previst que es faci abans d’acabar el 2022, se centrarà en la llengua i la cultura corses.
Per a cada tema, es preveu d’enumerar els estatuts vigents als estats veïns i parlar sobre quin podria ser l’encaix que podria tenir Còrsega. En una visita a Catalunya a final de setembre, Simeoni deia que es pretenia una solució política global. “En això també ens haurem d’inspirar en la història institucional de Catalunya”, afegia.
Tanmateix, hi ha hagut un fet que ha sacsejat el marc de negociació: dijous passat, 29 de setembre, el Tribunal d’Apel·lació de París va refusar la demanda de llibertat condicional del pres cors Pierre Alessandri, empresonat l’any 1999 per l’atemptat on va morir l’ex-prefecte Claude Érignac. Aquest refús es justifica en l’argument de la pertorbació de l’ordre públic. El sobiranisme cors ha considerat que el tribunal i la fiscalia han utilitzat arguments polítics i no pas judicials.
Arran d’això, l’Assemblea de Còrsega va suspendre l’activitat. Considera que és una decisió judicial injusta i que “contravé la lògica d’apaivagament que condiciona el bon funcionament i l’èxit del procés de negociació emprès entre Còrsega i l’estat”.
La reconciliació i l’alliberament dels presoners corsos era una de les principals reivindicacions de les manifestacions arran de l’intent d’assassinat d’Yvan Colonna. El partit independentista Core In Fronte, que va aconseguir sis diputats i un 12,3% dels vots a eleccions de l’any passat, ha decidit de suspendre la seva participació en la taula de diàleg. “No és una decisió judicial, sinó una decisió estatal instrumentalitzada per la fiscalia”, diuen els dirigents del partit.
Sobre això, el partit independentista Corsica Libera, amb un 7% dels vots en les eleccions, ha dit que el procés és una paròdia. “Tots els altres participants en aquestes discussions proven de mantenir artificialment la il·lusió d’un moment històric sota la bandera de l’autonomia sense poble cors i sense poders.”
Corsica Libera ha proposat deu punts per a aconseguir “una solució política real”, que inclouen l’alliberament dels presos i la fi de la judicialització, poder legislatiu, reconeixement dels drets del poble cors, oficialitat de la llengua corsa, un sistema de finançament i l’abolició de les dues línies vermelles del memoràndum. Consideren que la negativa a crear dues categories de ciutadans implica que no es pot negociar una qüestió fonamental dins el sobiranisme cors, l’estatus de resident, que vol dir que només puguin comprar habitatges aquells ciutadans que hagin viscut un mínim de temps a Còrsega.
A més, denuncien que el protocol també descarta l’amnistia dels presoners, que deixa a les mans de les autoritats judicials. Sobre aquest punt, diuen que el diàleg és un “intercanvi estèril” i que cal mobilitzar ràpidament el jovent.
La resposta de les formacions corses ha fet que el ministre Darmanin hagi suspès una visita que havia de fer a l’illa avui i demà, perquè no podia haver-hi un debat tranquil. “Per preservar la qualitat dels intercanvis fets fins ara i de recrear les condicions per a la continuïtat serena del procés de diàleg començat entre Còrsega i l’estat, el ministre ha decidit d’ajornar el seu viatge unes quantes setmanes.”
La qüestió ara serà si els autonomistes corsos, encapçalats per Simeoni, seran capaços d’encarrilar el diàleg amb les autoritats franceses i, a més, obtenir en un termini d’un any unes demandes d’autogovern d’un estat tan centralista com el francès, mentre l’independentisme es reforça amb la previsió que fracassi el diàleg sense confrontació.
