O independència o barbàrie

Tan clar i tan net. La nostre confrontació primer ha de ser per salvar-nos a nosaltres de la barbàrie mental, de la pobresa com a poble, de la por i el desconcert que veiem en aquests andalusos que han votat una dreta que empitjorarà la seva vida. Sí, és un clar senyal que la descomposició va molt ràpid. I també és bo comentar l’article d’avui d’en Pere Martí. No farem com al 36. Paciència, però tot el compromís. A voltes el pitjor és l’entrant del canvi. I sense cap mena de dubte, l’1-O va ser una clatellada que encara ara miren d’on ha baixat.

No em deixa de sorprendre que el PSOE ara estiga tan trasbalsat. Què es pensaven? A Andalusia, ja no són necessaris. I per tant, fan nosa. De moment, el poble d’allà ja tindrà ocasió de tastar el què han triat. Però no hi ha por. Els anestesistes dels mitjans de propaganda, els convenceran que la culpa és nostra. Per això és important anar-se’n. Perquè el pou on s’enfonsarà Espanya no sembla tindre fons. Només serveixen per a bufar en caldo gelat i ara no tenen ni caldo per a bufar.

Curiós. Els andalusos (i els espanyols en general) pensen que votar l’extrema dreta els ajudarà a eliminar l’independentisme, quan precisament es el contari: quan més d’extrema dreta es faci Ñ, quan més ens peguin, quan més n’abusin i mes ens humiliin, més ganes tindrem de marxar. Aixó sí que ajuda a “eixample la base”. Un cop més: gràcies Ñ i adeu que no volem seguir ni un día mes sota el mateix sostre que vosaltres.
PD: Comuns i altres “indecisos”: Ara si ha quedat clar que qui tríi viure en democràcia, només podrà fer-ho amb la república independent catalana, i qui legítimament no s’apunti ja ara, que no digui que es per indecís, sino per que tria defensar el régim español i l’statu quo…i es que s’han acabat les farses aquestes de la transició, de la democracia espanyola i del “estat de dret”. Molt ne que tot-hom tríi independencia o no, pero a partir d’ara toca dir les coses pel seu nom…i qui prefereixi el régim, que es mudi a l’altre costat, que els d’aquí, marxem, i ara sí que ho fem de debó, amb bandera baixada, inscripció al butlletí oficial, hisenda catalana i defensa del territori. Apadeu i que us vagi be.

Hi estic d’acord, això ve de lluny. I em permeto d’afegir una anàlisi més estructual, independent dels partits.
L’Espanya sociològica es pot llegir a les dades del CIS i des de fa anys. També es veia en els atacs massius contra l’Estatut de Núria als anys 1930, per exemple. No hi ha sorpresa.
I és també per resiliència sociològica que els catalans encara hi som.
Va més enllà del que fan els partits, PSOE, o qui sigui. Pensar que els partits poden “fer” la societat és molt discutible.
El que hem de veure clarament és que és la nostra resiliència que perilla, la nostra. No l’espanyola, que aguanta i molt bé. Deixem de mirar Espanya.
Independència o desaparició. La resta és dilació politica.

Deia ahir el contertulià Joan Rovira : “Cada societat té el govern o el desgovern que es mereix”
Completament d’acord. Hi afegeixo : “Cada societat té a les seves mans el destí que es mereix”
Per què Catalunya té una bona economia, i una societat maca, inclusiva ? Perquè ha prioritzat el treball, la benvinguda, la meritocràcia, l’educació.
Ara, per què Catalunya no té un estat, ni ha tingut més ascendència sobre l’estat espanyol? Perquè ha prioritzat el treball, la benvinguda, la meritocràcia, l’educació, ….. enlloc de l’agressivitat, la cooptació, la xenofòbia, el domini, el poder.
Anem repassant quines societats hi ha a Turquia, a Itàlia, a la Xina, a Polònia, a Espanya, i quines societats hi ha a Alemanya, a Holanda, a Suïssa, a Dinamarca, a Canadà, a Japó. Rasquem una mica la història, l’educació, el compromís, i, amb llums i ombres ens adonarem que cada govern, cada líder, respon al que la societat reclama en aquell moment.
Si ara a Espanya reclamen ultradreta, és perquè l’individualisme i la porqueria tecno-obscena de les seves televisions ho han escampat.
Si a Catalunya no hi ha coratge per enfrontar-nos amb totes les conseqüències a l’estat espanyol, és perquè -fins ara- s’ha viscut massa bé “contemporitzant”, hi havia massa a perdre.
Ara que comencem a tenir poc a perdre, despertarem?

I la Europea?

La Unio també va ser cec durant molts anys. Des de va acceptar Ñ com a membre de la EU, quan va creure Ñ és una democràcia d’un dia a l’altre. (Realment molt ignorant.) Més clar aquesta ceguesa intensionalment va ser després l’1-O quan la EU d’en Juncker i Timmermans van mirar cap a l’altre costat mentre Ñ va vulnerar els drets funamentals i la caiguda de la democràcia a Espanya. Però a més, aquesta dreta i el populisme està creixent molt rapid a Europa. M’agradaria a saber si després les eleccions de l’any que be la EU encara sera aquest escut democràtic que sempre van volguer creure.

Molt d’acord i el meu més sincer reconeixement dels editorials de cada dia, que no per més aclaridors, costaran menys d’escriure.
Només diré quatre coses que em venen al cap ara. El programa de Vox és “cutre a tope”, contradictori, ranci i reaccionari. Els altres programes, encara que seran fluixos com els seus reprsentants, no crec que els barregen amb els voxins, perquè n’eixiria un bunyol que faria riure.
La crisi actual és definitivament global. Aquest fet engrandeix la tendència cap a la independència de Catalunya.
Els catalans o escriptors en català com jo mateix, hem carregat el mort del nacionalisme, quan en realitat ho som poc, si defensar la llengua i la cultura pròpies no és d’un nacionalisme rabiós. Els nacionalistes són ells, els espanyols-castellans, que fan fàstic amb el seu nacionalisme excloent i violent, i et fan veure que una autoestima va bé, però el nacionalisme exacerbat resulta horrible i sí, deu haver sigut el detonant de moltes guerres i actes lamentables contra els adversaris.

Andalucia es el caballo sobre el cual el fascismo se va a extender MÁS por España , por los fondos europeos que recibe y la financiación del propio estado … TODO MAL REPARTIDO , para la ESPAÑA DE SIEMPRE , peroooo con un VOTO CAUTIVO CAMPESINO-OBRERO que ahora pasa del PSOE a la derecha extrema , de ahí el acojono de Susana Diaz …

El sr, Partal nos advierte de la barbarie que viene … sino nos marchamos pronto , cuanto más tardemos peor… MONARQUIA , JUECES , POLICIA , BANCO DE ESPAÑA, CONSEJO GENERAL DEL PODER JUDICIAL … Y AHORA DECLARADOS FRANQUISTAS , XENÓFOBOS MACHISTAS … COGIENDO LAS RIENDAS DEL GOBIERNO ANDALUZ…. menuda se prepara.

Gracias sr. Partal por el artículo.

Marededeusenyor. La confluència astral que s’està apropant no podria ser més propicia.

El govern de Madrid és el més feble dels últims 80 anys. El franquisme espanyol s’està traient cada vegada més la pell de xai. El sistema judicial, la monarquia i el sistema de partits espanyols cada vegada més desprestigiats. Les desigualtats econòmiques cada vegada més accentuades. Les pensions en risc i el deute públic espanyol en rècords històrics. El BCE a punt de reduir les compres de deute espanyol….

Llàstima que els partits catalans prefereixin barallar-se entre ells i “eixamplar la base” en comptes d’ajudar-nos a assolir la llibertat.

Ja em sap greu de dir-ho però o fem alguna cosa ràpid o és segur que és barbàrie. I per fer alguna cosa vull dir unitat d’acció (només cal veure que a BCN hi haurà 5 llistes, 5, independentistes, o que a les europees els uns no volen veure ni en pintura els altres), i també accions i estratègies concretes i contundents. En aquesta gent no se li guanya, no se li guanyarà mai, sortint al carrer a agafar-se les manetes, sinó amb fermesa i sacrifici. Vèncer en Hitler va costar milions de morts perquè no se’l varen prendre seriosament a temps, i en Franco va morir al llit. Aprenem-ne !!

Molta gent parla d’estat moribund, de final de règim, etc… Jo més bé diria que és un estat zombi, ja que tot i que realment és mort, ni ho sap, ni pot morir, i s’alimenta dels seus ciutadans. Tot i el terrible desprestigi de tots els partits i del rei, ningú és partidari ni arrisca per canviar el sistema. Episodis de corrupció o de violència com els que han protagonitzat els partits i les autoritats contra una part de la població, encara que sigui catalana, o situacions com les sentències judicials contra ràpers i actors, gens sospitosos de proindependentistes, a un país com França haurien motivat protestes al carrer gens pacífiques. Aquí només es troben amb l’absoluta indiferència de la gent.

Des del sofà no s’aconsegueixen les llibertats. S’aconsegueix anar a parar tu i el sofà a la presó o a algun lloc més fosc.

Ah, per cert: a molts ens feia molta ràbia el capteniment de “Mongolia” durant el 155. Però que ara els prohibeixin un acte en una instal·lació municipal a València a instàncies de la ultradreta i tothom es quedi igual em fa pensar en el famós aforisme de Niemöller.

L’estat espanyol tenia i té encara una oportunitat, encara que molt difuminada, per fer front a la seva integritat territorial. Es tractaria de donar sortida a la demanda de molts, moltíssims catalans i bascs que demanen un referèndum per saber si la majoria vol o no seguir formant part de l’estat. Finalment els fets demostren, una vegada més, que no serà possible la democràcia i els feixistes, els mateixos que es van alçar al 1936, estan prenen posicions i, com va dir Margallo, Espanya no marxarà pacíficament de Catalunya i Felipe Gonzalez ahir diu que tenir majoria al Parlament de Catalunya no serveix només que per a la política domèstica i que el que està passant a Catalunya als anys 30 hauria costat mil morts. Fantàstic, no m’ha decebut Sr. Gonzalez, sabíem el seu grau de democràcia, no fa cap por, més aviat fa riure. Ja no som als anys 30, ara, al 2018 l’economia està tan entrellaçada i és tan depenen que ja no són possible les històries de Roberto Alcazar i Pedrin. Se’l nota molt nerviós al Sr. Gonzalez. Ja es pot anar calçant tota la fatxenderia perquè aquesta “guerra” no la podran fer a trets.

L’ALTERNATIVA QUE JA HO ERA EL 78 I QUE LA MAJORIA NO HO VA VEURE….

El pas del franquisme al neofranquisme (penso que és més clar ideològicament “neo” que “post”), amb l’engany del 78 per qui se’l va creure, ha marcat una continuïtat que fa que no puguem parlar d’involució. Simplement el teatre de la democràcia a Espanya per poder ser homologada a Europa, un cop l’hem desemmascarat, ha despertat amb la reafirmació virulenta del nacionalisme espanyol sempre present, per la via del desacomplexament de qui ha estat descobert. “A por ellos”. Mai hi ha hagut un bri d’autèntica democràcia en la cultura política de l’Espanya corrupte i ignorant.

A Catalunya, les il·lusions en una Espanya del canvi, han adormit per massa anys una gran majoria de la població. L’alternativa democràcia o neofranquisme, ara un cop som desperts, s’ha concretat, no hi ha discussió: independència (democràcia) o feixisme (barbàrie).

Als pocs demòcrates espanyols que s’aprenguin la lliçó: “Qui no comparteix la batalla, comparteix la derrota. Lluita doncs per la causa enemiga aquell que no lluita per la pròpia”. (Bertolt Brecht)

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Bé. Tots estem d’acord en el fet que hem de marxar. Ja no n’hi ha cap dubte, i en Vicent, com sempre, ens en fa un article claríssim del perquè el que l’octubre de l’any passat era l’opció intel·ligent, ara ja és una necessitat. Passa, però, que som molt indecisos, i que el que intel·lectualment veiem evident, físicament ens causa un rebuig important. Nosaltres no som una societat guerrera, sinó que som pactistes, som comerciants, ens agrada arribar a acords. No hem tingut mai exèrcit ni res que s’hi assemblés. Com a molt hem format pseudoexèrcits d’urgència davant d’un atac imminent. No ens agrada el “firmes ja” i “l’ordeno y mando” no només no ens el creiem, sinó que el volem discutir fins a arribar a un acord, i així no s’ha guanyat mai cap guerra.
Donada aquesta situació, torno a dir que l’única solució possible de sortir vencedors d’aquesta constant amenaça és l’aliança amb un país afí, que tingui un exèrcit que els faci una por suficient per a deixar-nos fer un país amb intel·ligència i serenitat. Estratègicament, no tenim cap valor més preuat com a territori que la nostra situació geogràfica, pel que es podria assegurar que no ens haurien de mancar candidats a instal·lar algunes bases que ens proporcionessin la seguretat necessària per a fer un país ben fet i no a correcuita com sempre hem hagut de fer. A canvi de què?, A canvi dels milions que ara hem de regalar a l’enemic sense saber ni per què. Aquesta solució té riscos, és evident, però és que dependre d’un estat feixista que ens odia tan obsessivament, ja no és un risc de derrota, sinó una seguretat. No en tenim nosaltres d’exèrcit. Vivíem amb la il·lusió de tenir-ne un esbós amb els Mossos, però ara ja ha desaparegut gràcies a la infiltració d’indesitjables que no estimen Catalunya i a la covardia del comandament per no fer una tria imprescindible d’una vegada. Hem de deixar de voler i desitjar, i passar a l’acció per arribar a la independència.

Cal emarcar que l’independentisme és sobretot PACÍFIC i PACIFISTA,

Tot i els esforços del PP, Cs, VOX i el PSOE que no ho desmenteix, per aclamar als quatre vents que els independentises som ” nacionalistess colpistes i supremacistes”.

Si fòssim la meitat de vilonents que els “armilles grogues” francessos ja haurien proclamat l’estat d’escepció i tindriem l’exèrcit als nostres carrers.

SON MALA GENT i MENTIDERS IGNOMINIOSOS

Tristament em sembla que tens raó, senyor de la editorial, dit amb respecte.

Sí, el nacionalisme espanyol no és un moviment democràtic ni dialogant, al contrari, fan com la biblia: “no m’importa el que vulguis dir-me, o estàs amb mi o contra mi, no m’importen els motius”. Em sembla repugnant. Tant de bo pogués dir una altra cosa.

Jo estic a favor del nacionalisme català, i aspiro a que Catalunya arribi a ser una nació independent, però és que penso que Catalunya m’escolta, almenys una mica, i que Catalunya defensarà els meus drets, drets que el nou estat va plasmar en els seus articles 15 a 36 i que en l’article 37 Espanya es va desdir de gairebé tots (excepte el 32 i 33). Quina vergonya.

Bé, de moment només dic això.

Ens veurem, catalanistes.

Encara que sembli estrany, no crec que l’auge de l’extrema dreta espanyola sigui una notícia dolenta, per se. Més aviat penso que és una etapa inevitable que ens cal cremar. L’extrema dreta no ha crescut a Espanya, només s’ha visibilitzat, sempre hi ha estat: particularitzada en individus a gran part de l’espectre polític espanyol, a la justícia, als mitjans, a les comissaries, als bars, a les cases. Ara només ha sortit de l’armari, per fi s’ha desfet la falàcia aquella de que Espanya no té ultradreta, que afirmaven cofois, com si fos mèrit seu, alguns polítics espanyols i que els analistes certificaven (http://www.realinstitutoelcano.org/wps/portal/rielcano_en/contenido?WCM_GLOBAL_CONTEXT=/elcano/elcano_in/zonas_in/WP3-2017-GonzalezEnriquez-Spanish-Exception-unemployment-inequality-inmigration-no-right-wing-populist-parties). A Espanya la ultradreta no tenia necessitat de representació política perquè ja estava representada sistèmicament, s’ha sentit ben còmoda des de la mort del dictador. Com no estar-ho si a l’estat es permeten (i es protegeixen!) manifestacions feixistes, hi ha fundacions per ensalçar la figura del dictador, tenen el seu santuari, i un llarg etcètera? El franquisme ha perviscut, doncs, infiltrat a tots els estrats de la societat i de l’administració pública espanyola i, ara que l’independentisme ha sacsejat de sobte les estores, la brutícia sura a l’aire. Que saltin a l’arena política! Així podrem saber qui són, comptar-los, escoltar les seves bajanades, la seva ideologia en blanc i negre, seran equiparables a qualsevol moviment d’ultradreta europeu. I no és que menystingui el perill que això significa globalment, però prefereixo combatre’ls políticament que haver-ho de fer la resta de la meva vida dins dels jutjats, les escoles o els ministeris.

La única oportunitat que hi havia la va tenir el PSOE durant quaranta anys. Però ,en realitat, els únics socialistes que hi havia eren els votants i l’únic punt de coincidència que hi havia entre els votants i els seus “dirigents grimpadors” era, Justament, la sagrada unitat d’España.
Es a dir que això no es toca hi hagi qui hi hagi. Es pot fer el ridícul en variats temes… Gibraltar, Perejil…OTAN NO però OTAN SI… els solos de clarinet de l’avi Borrell etc,etc i tot el que volgueu, però la unitat formal d’España, no es toca “y.”

Doncs sí, o independència o barbàrie , l’extrema dreta tostemps present millor dit “Presente” des de la implantació del FC78: feixisme constitucional 78. Cap aparició és Vox, els mateixos en diferent vestit. Fundación F. Franco, Valle de los Caidos tot subvencionat i d’altres com apareixen al País Valencià a Ses Illes, en la data blaqvors i gonellistes tot amb diner públic i la mort assassinat de Guillem Agulló, és una conseqüència de la impunitat. T.C. bloqueja elsa recursos als nostres presos polítics i en dos dies va exonerar els de Blanquerna, que estaven sentenciats i amb ordre d’empresonament. Els botxins s’han quedat sense feina el professionals ara hi ha els BOTXINS AMB TOGA DE JUTGE, L’únic remei és el trànsit de la independència cap a la República del poble, afavorint els espanyols demòcrates que ens fan costat i volen la república seva, saben que som la porta, per vèncer la ignomínia de segles.

Exacte! El que passa és que la barbàrie ja la tenim aquí i va creixent; per tant sortida única: la independència! Barbàrie és un TC que resolt els conflictes quan vol en funció de la “oportunitat” política; barbàrie és tenir presos provisionals sense judici més d’un any,; barbàrie és que la Presidenta de un Parlament sigui a la presó per haver actuat d’acord amb el reglament i haver permès debats “inconvenients”; barbàrie és que els mitjans de comunicació espanyols facin acudits mofant-se de presos en vaga de fam; etc, etc , etc….(la llista seria interminable!). Tenim sort per un cantó: tot està quedant cada cop més clar, les caretes democràtiques van caient espectacularment, sobretot per part de la dita esquerra espanyola. No desaprofitem la ocasió de marxar! ens hi juguem massa.

Com sempre, moltes gràcies Vicent per saber posar negre sobre blanc el que tots portem al cor i no sabem expressar-ho.
Per altra banda felicitar a l’ANC ( d’Òmnium ni parlar-ne) pel sentit de l’humor tan esmolat que té. Arcs de llum i dejunis (i abstinència). De segur que no serveixen per a res, però fan riure.
I la desobediència? I l’acció, i la defensa de la república? El govern no pot actuar perquè és Estat Espanyol, les organitzacions no poden actuar perquè estan controlades. El poble no sap ja a quines portes picar.
Por Déu que aquesta gent estan en vaga de fam!
Que passarà d’aquí al dia 25 de desembre. Seurem a taula i matarem el gall?

Bravo senyor Partal.

Sols caldria dir que el concepte d’ que és la resposta a la infàmia espanyola és d’una innocència preocupant.

Ahir vam haver d’escoltar com el tàndem Roca&Gonzàlez ens negaven no el dret a l’autodeterminació, sinó que amb més d’un 50% de vots independentistes a unes eleccions regionals no serveixen per a res i que lliuraran perquè segueixin no servint per a res.

El teu article és excel·lent però deixa sense explicar perquè hem deixat escapar un momèntum únic.

Sí, l´escrit es molt bo, aclaridor, em deixa ple de…..ganes… de entusiarme…. Es alló de “te mes raó que un Sant” No vull rentar-li mes la cara al Viçent; se l’hi gastará la pell, pobrissó.
No, barbarie no; ciutadans cívics, pero no docils; capassos de movilitzar-se amb el fi d´a- conseguir una cosa justa.
Dones i homens amb una ment clara, intel-ligent i bondadosa per aconseguir la seva dignitat, costi el que costi. Necesitem idees, valor (ja ho se Carles), i estrategia, i també sobre tot si fa falta cremar-nos.