La incertesa i el neguit creixen als instituts. Fa més d’un mes que han començat les classes, però els alumnes de batxillerat encara no saben com seran els exàmens de selectivitat, de la qual s’examinaran a començament de juny. Enguany, s’implementa un nou model de les proves d’accés a la universitat (PAU) que donarà més pes a les preguntes competencials i menys a les memorístiques. Uns canvis que, atesa l’absència de models d’exàmens que puguin guiar els alumnes per preparar-se’ls, atien la incertesa i l’angoixa d’alumnes i professors.

Per ara, el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya tan sols ha publicat cinc models dels nous exàmens de selectivitat –arts escèniques, llengua i cultura llatines, anglès, alemany i moviments culturals i artístics– d’un total de 35. A les Illes i al País Valencià, encara no s’ha publicat cap model d’examen. La data límit per a publicar-los és el 26 d’octubre, tal com va indicar el Ministeri d’Educació espanyol la setmana passada, arran de les manifestacions que van organitzar els estudiants. De moment, cap de les conselleries no ha concretat res més.

Per què és problemàtic començar el curs sense tenir els exàmens?

La selectivitat és una prova crucial per a molts alumnes, i, per tant, també per als seus professors. L’endarreriment en la publicació dels nous models d’exàmens de les PAU fa que molts professors es demanin si disposaran de prou temps per a preparar adequadament els seus alumnes, perquè possiblement hauran de readaptar la planificació de les classes i dels continguts. “El curs de segon de batxillerat és molt curt. A final de maig hem d’haver donat tota la matèria i d’haver donat les notes. Que fins a final d’octubre no apareguin els exàmens dificulta força el dia a dia a classe i la preparació dels alumnes”, explica Lluís Zabala, professor de filosofia de segon de batxillerat, cap d’estudis i director pedagògic de batxillerat a l’Escola Pia Nostra Senyora del carrer de la Diputació de Barcelona.

El Sindicat de Treballadors i de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) ha arreplegat les inquietuds del professorat que s’encarrega de preparar els alumnes per a la selectivitat. Els preocupa la incertesa: “S’ha de saber com volem que els alumnes aprenguin, per exemple, la literatura llatina. Si al final de curs els demanen de recitar un poema, insistirem durant el curs en la lectura d’obres èpiques, líriques, i ens exercitaríem en la recitació. Si hagueren de conèixer els autors, enfocaríem l’assignatura estudiant la vida dels escriptors i de la temàtica dels seus llibres. En tots els casos, llegiríem fragments de la literatura romana, però insistint més en un aspecte o en un altre segons què hagueren de demostrar els nostres alumnes en les proves”, expliquen.

Per a Robert Velàsquez, director de l’IES Miquel Crusafont de Sabadell, el problema és que el consell de ministres espanyol no va donar el vist-i-plau a la normativa que regula la nova selectivitat fins a mitjan juny: “A Madrid han fet uns canvis molt tard i molt precipitats”, es queixa. “Es carrega molt contra la conselleria d’Universitats, que és la responsable de les PAU aquí a Catalunya, però realment nosaltres ens queixem és dels tempos, i els responsables d’això són els de Madrid.” I afegeix: “No té cap mena de sentit canviar els models a mig partit.” Una crítica que comparteix Jerònia Quetgles, professora de català a l’IES Santa Margalida de Mallorca: “Les regles de joc s’han d’establir abans de començar a jugar. Els models d’exàmens, el currículum i el calendari haurien d’estar establerts abans de començar, i no anar sobre la marxa”, subratlla.

“Hi ha un problema molt gran de planificació. El 7 de febrer van convocar les direccions dels centres educatius de Catalunya per parlar de les PAU, i l’única informació que ens van donar és que no hi havia cap informació”, recorda Zabala. Segons que explica, Pilar Gómez, responsable de les PAU a Catalunya, va dir en aquella reunió que no tenia cap informació que fes pensar que el 2025 hi hauria un pregunta de caràcter competencial. “Ni tan sols va tenir la deferència de dir que hi treballaven i que ens n’informarien. La resposta va ser molt seca, va venir a dir que el tema no era ni sobre la taula”, detalla Zabala, que lamenta que no s’aprofités la reunió per preparar amb antelació els professors per als canvis que vindrien. “Vam acabar el curs sense cap mena d’informació, i no va ser fins a principi de juliol que ens van enviar un correu avisant-nos que a principi de curs tindríem novetats, però sense especificar res més”, explica.

Zabala també es queixa que només disposaran d’un sol model d’examen per a practicar per a la selectivitat. “A la gent que prepara els models de les PAU, els costaria ben poc de preparar més d’un model”, demana. “Desitjo i espero que finalment treguin més d’un sol model per a cada examen”, confia Velàsquez.

Per tot plegat, Zabala creu que caldria endarrerir la implementació del nou model de selectivitat: “Si volem que les coses es facin ben fetes, caldria que els canvis s’apliquessin a les PAU del 2026, i no a les de 2025.” L’STEPV també demana d’ajornar un any el nou model de selectivitat i que la comunitat educativa conegui les novetats de la prova abans del començament del curs 2025-2026. Velàsquez comparteix la idea, però ho veu poc probable i proposa una mesura alternativa: “Hauríem de fer com l’any de la pandèmia, que es va fer la selectivitat un mes després de l’habitual, al juliol.”

Com pot afectar el canvi a alumnes i professors?

La Teresa B. és professora de català en un institut de Barcelona, del qual prefereix no donar-ne detalls. Es mostra desencantada amb el sistema educatiu, per això veu l’endarreriment en el lliurament dels nous models d’exàmens com un pòsit més d’un problema que, diu, ve de lluny. I lamenta que s’hagi començat el curs escolar sense disposar dels models d’examen de selectivitat, perquè els professors sovint ho utilitzen com a pauta per a estructurar les classes i el contingut del curs.

Tanmateix, la seva principal preocupació és que la nova selectivitat afegeixi temari a algunes matèries, com la de llengua catalana o la de llengua castellana. Diu que és una pressió extra a aquestes matèries, que ja disposen de molt poques hores lectives –tan sols se’n fan dues la setmana. “És incompatible incorporar aquest nou temari i tenir tan poques hores de classe. Em neguiteja això i el reenfocament del curs, que s’haurà de fer sobre la marxa”, es queixa. Per aquest motiu, creu que per als alumnes no té cap conseqüència significativa el canvi a la selectivitat, i que els qui ho sofreixen són els professors: “Els qui hauríem de fer vaga som els professors, que som els qui ens trobem en una situació de neguit, d’incertesa, que no hem sabut el temari fins que no hem començat el curs.”

Per la seva banda, Zabala considera que no hi ha massa neguit entre els estudiants: “La veritat, al centre no noto un nerviosisme especial dels alumnes. Confien que els professors els farem fer bé la feina per arribar ben preparats. En el moment en què es publiquin les notes de totes les matèries, llavors sí que el nerviosisme augmentarà de debò”, diu.

Però no tots els professors pensen igual: “La selectivitat és un moment molt important per als alumnes. En surt un 60% de la nota que necessiten per a accedir al grau universitari desitjat. Els alumnes tenen molta pressió, estan nerviosos perquè s’hi juguen molt, i no tenen clar com els arbitraran en aquest partit”, apunta Velàsquez. I l’STEPV alerta: “Els alumnes comencen segon de batxillerat convençuts que no seran capaços de superar les proves d’accés a la universitat.” Expliquen que, ara per ara, els alumnes no es fa una idea clara de com pot ser la prova competencial si no tenen cap model de referència. A més, els professors del País Valencià insisteixen que el decret publicat no concreta què cal saber, i que el currículum és massa extens. Quetgles, per la seva banda, creu que aquesta situació d’incertesa afecta negativament els alumnes: “Ja de per si, segon de batxillerat és un curs estressant per a ells, en bona part per la pressió de la selectivitat. Si, a més, no hi ha informació sobre aquesta prova externa, encara s’hi afegeix més tensió”, comenta.

“La part positiva és que, com que tots els alumnes parteixen de la mateixa incertesa, i la selectivitat et col·loca en comparació amb la resta de gent, amb les mateixes regles per tothom, això no hauria de ser cap daltabaix per a ningú”, reflexiona Velàsquez.

Què canvia a la nova selectivitat? 

A grans trets, la selectivitat del 2025 deixa enrere un model més memorístic i amb múltiples opcions de prova per acostar-se a un únic model d’examen en què es dóna més pes als continguts competencials i en què les faltes ortogràfiques penalitzaran més. Uns canvis que, en principi, es fan per trencar amb el model que s’havia implementat arran de la pandèmia, quan es van reajustar les competències demanades als alumnes tenint en compte el context de dificultat d’aprenentatge que havia representat la covid.

Però el concepte de continguts competencials pot originar alguns dubtes. Explicat de manera ràpida, fa referència a la capacitat d’aplicar el temari que els alumnes han après de manera teòrica a casos pràctics concrets, tot posant-ho en context amb l’actualitat. “El tema de les competències és relativament abstracte. Cal dedicar emps a treballar-les, i caldrà modificar l’organització del curs per adaptar-nos-hi”, explica Zabala. La dificultat, diu, rau en la preparació de matèries com biologia, química o economia: “El grau de maduresa que demanes als alumnes en aquests exàmens no sé si és l’adequat, perquè és una cosa bastant complicada de fer.” I afegeix: “La gent que prepara la selectivitat no és conscient que, amb el nou batxillerat, es fan menys hores de les matèries de modalitat. Sense reduir-ne els continguts, amb menys temps, i havent de treballar el tema de les competències, tot plegat és molt complex”, es queixa.

Sigui com sigui, Velàsquez fa una crida a la calma: “Nosaltres enviem un missatge de tranquil·litat als alumnes. Han d’estar tranquils i han de saber que els centres treballem perquè tot vagi tan bé com ha anat sempre.” Un missatge de tranquil·litat que comparteix Teresa B.: “Tampoc ens hem d’obsessionar amb el temari de la selectivitat. De fet, durant el primer trimestre jo no practico mai cap model d’examen de les proves amb els alumnes”, detalla.