27.02.2023 - 21:40
|
Actualització: 28.02.2023 - 22:21
D’ací a tres mesos justs hi ha eleccions municipals, i el fet és que encara trobem un escenari ple d’incògnites a les grans capitals, sense majories ni aliances clares i uns quants candidats amb possibilitats reals de ser batlles.
A Barcelona, la irrupció de l’ex-batlle Xavier Trias ha transformat la perspectiva de tots els partits. Tot d’una, segons les enquestes, Junts va passar d’unes perspectives discretes, a encapçalar una bona part dels sondatges i a ser l’alternativa més clara al govern dels comuns i el PSC. Trias ha esdevingut, per tant, un dels noms amb més possibilitats de governar durant el mandat següent, una candidatura que significa una esmena a la totalitat a la gestió d’Ada Colau i que ha obligat la resta de partits a reaccionar.
El cap de llista del PSC, Jaume Collboni, és al capdamunt dels sondatges, frec a frec amb Trias. De fet, Collboni, fins fa menys d’un mes primer tinent de batlle, va deixar el càrrec i l’acta de regidor per a dedicar-se exclusivament a la campanya electoral, poder marcar perfil propi i desmarcar-se del govern del qual formava part fins a final de gener. Això es va comprovar immediatament, amb el PSC votant contra les ‘superilles’ que havien anat impulsant del bracet dels comuns durant tot el mandat.
[Anàlisi] Estudi 'Key Data' per a @Diari_Public
Barcelona: La dura pugna a quatre entre Junts, PSC, Comuns i ERC manté obert l'escenari electoral@JuntsXCat 10 @socialistes_cat 10 @bcnencomu 9 @ERCbcn 7@PPCatalunya 3@CUPBarcelona 2
✍️🏻@marcfontribas https://t.co/ABUXKNMIpV— Públic (@Diari_Public) February 19, 2023
Per una altra banda, la batllessa Ada Colau, de Barcelona en Comú, ha acceptat l’envit de confrontar models, amb la supressió d’espais per als vehicles de motor en benefici de vianants com a principal carta de presentació, i ha situat Trias com al seu principal adversari: “Quan diu que vol desmuntar la Barcelona que hem construït, quin és el seu model?”, va dir fa dues setmanes, en la presentació de la llista electoral. I va instar la població a triar entre dues opcions contraposades. Quan falten tres mesos, els sondatges indiquen que Colau serà tercera, però a molt poca distància de Trias i Collboni.
En canvi, el candidat més votat d’ara fa quatre anys, Ernest Maragall, d’ERC, ha passat d’encapçalar bona part dels sondatges a ser quarta força. El tomb fou a l’anunci de Trias. Maragall, com a cap de la formació independentista amb més possibilitats de governar, havia estat capaç d’atraure una part dels votants de Junts i els indecisos al seu projecte, perquè en les eleccions municipals, si no hi ha una majoria absoluta en la investidura, el partit més votat assumeix la batllia. Però el candidat d’ERC ha deixat de ser vist per a molts electors com la principal alternativa al govern dels comuns i el PSC, i ha perdut part dels votants amb l’impuls de la candidatura de Junts.
Ara mateix no hi ha cap bloc que tingui garantida la majoria absoluta, ni l’independentisme, ni l’aliança comuns-PSC ni tampoc ERC i els comuns. En una situació amb majories tan estretes, poden ser fonamentals totes les candidatures, fins i tot les que entrin per la mínima, perquè poden decantar les majories.
Sobre això, hi ha dues llistes a les portes d’obtenir representació: el PP, amb Daniel Sirera, que fou president del partit a Catalunya, com a cap de llista; i la CUP, que presenta de cap de llista la diputada Basha Changue. També hi ha més partits que es presenten, com ara Vox, Primàries Barcelona o Valents, la formació d’Eva Parera, que formava part de la llista de Manuel Valls.
Oro-Pulido, el treballador bancari d’extrema dreta que Vox vol fer batlle de Barcelona
A Catalunya, trobem situacions incertes en la major part de grans ciutats. ERC provarà de mantenir els governs de Lleida i Tarragona després d’haver aconseguit d’arrabassar la vara de batlle als socialistes, que havien governat durant més d’una dècada en totes dues ciutats. També es comprovarà si Junts pot mantenir la batllia de Girona amb Gemma Geis com a candidata, després d’haver trencat amb el PDECat. A Badalona, Xavier García Albiol aspira a aconseguir la majoria. I a Santa Coloma de Gramenet es comprovarà si el projecte d’ERC, amb Gabriel Rufián, té èxit.
Uns pocs vots poden decidir València
La situació a la ciutat de València també és totalment oberta, tant per la formació de majories com per qui les encapçalaria en possible pacte d’esquerres. Quan falten tres mesos, els sondatges pronostiquen una situació molt igualada, però amb cert avantatge per a la majoria que poden formar PP i Vox.
Sobre això, un sondatge d’El Periódico de Aquí d’aquest cap de setmana estimava que el bloc de dretes obtindria entre 18 escons i 19, és a dir, per sobre de la majoria absoluta, que és de 17 regidors. El canvi es produiria principalment per un augment del PP, que presenta com a cap de llista María José Catalá, una candidata coneguda i que ara és portaveu del partit a les Corts Valencianes.
A València, que les eleccions municipals siguin ajustades no és cap novetat. L’any 2015, Compromís, el PSPV i València en Comú van obtenir solament un regidor més que el PP i Ciutadans i, quatre anys més tard, el fet que Podem restés fora del consistori, amb un 4,17% dels vots, va causar una situació idèntica en el suport entre blocs, atès que Compromís i el PSPV van tenir un regidor més que el PP, Ciutadans i Vox. Per tant, es pot preveure un recompte molt ajustat també enguany, en el qual la campanya electoral que encara ha de començar pot ser clau.
Compromís sembla que tindrà una reculada: perdrà dos escons o tres i es trobarà frec a frec amb el PSPV. En una situació d’equilibri màxim, el batlle, Joan Ribó, va decidir de presentar-se a un tercer mandat i encapçalar la llista de Compromís, ja que és capaç de vincular la seva imatge a la de la millora de la ciutat i aplegar un suport més alt que no el que té habitualment el seu partit. En tres mesos es comprovarà si n’hi ha prou.
#València | Encuesta elecciones municipales
🟦 PP 39,1% (14/15)
🟧 COMPROMÍS 21,6% (7/8)
🟥 PSOE 19,6% (7)
🟩 VOX 11,7% (4)
—
🟪 PODEM-EUPV 2,2%
🟧 CS 0,8%📊 @Barometrocm
📰 EPDAhttps://t.co/pstNGN3V3H pic.twitter.com/Ejk4MGMzRB— E̲lectogrāfica (@electografica) February 26, 2023
Per una altra banda, el PSPV presenta la vice-batllessa Sandra Gómez, també regidora d’Urbanisme i que ha guanyat popularitat en aquest mandat perquè ha estat present en els principals projectes i reformes de la ciutat. Sobre això, la candidata, més enllà d’evitar que es perdi la majoria progressista, vol que els socialistes siguin la força més votada d’aquest bloc. Per això marca perfil propi envers Ribó i assegura que “les coses es poden fer millor” que no pas com s’han fet fins ara.
El partit té possibilitats de ser el soci majoritari i recuperar una batllia que les socialistes no tenen d’ençà del 1991.
A Alacant, hi governen PP i Ciutadans, amb el suport extern de Vox, i sembla que, tot i l’enfonsament de Ciutadans, hi mantindran la majoria, o fins i tot poden arribar a millorar el resultat. El darrer sondatge estima que aquesta vegada Podem pot restar fora del consistori perquè no arribarà al 5%. A Elx, hi pot haver una situació molt ajustada i la majoria pot dependre d’un sol regidor, que es pot decidir si Podem entra al consistori; el 2019 va estar a punt, amb un 4,59% dels vots. El batlle actual, el socialista Carlos González, que repeteix com a candidat i opta per la continuïtat, sembla que empatarà a escons amb el PP. A Castelló de la Plana també hi pot haver una situació d’empat tècnic i, per tant, una nit electoral d’igualtat màxima.
A Palma, la situació també és molt incerta. El darrer sondatge publicat, per a Última Hora, de final de gener, va revelar un equilibri màxim entre blocs. PP i Vox poden sumar 15 regidors, i les forces progressistes 14, un menys que ara fa quatre anys, amb la pèrdua d’un escó del PSIB. Més per Mallorca i Podem mantindrien els sis regidors que es reparteixen a parts iguals.
Palma (IBES 30E): el PP 💧 se haría con la alcaldía por estrecho margen.https://t.co/NIAJSZqUEy pic.twitter.com/tdtK4kw9dG
— EM-electomania.es (@electo_mania) January 30, 2023
El batlle, José Hila, es presenta a la reelecció en un mandat en què es desenvoluparà el projecte de tramvia; Més per Palma serà encapçalat per la regidora Neus Truyol, amb una llista que vol impulsar un canvi de model econòmic i reduir la dependència del turisme.
En la votació serà clau l’entrada d’alguns partits que es troben a les portes d’obtenir representació. La barrera electoral a les municipals és del 5%, i el darrer sondatge estimava que tant el PI, partit frontissa, com Ciutadans aconseguirien ara un 4,5% dels vots, és a dir, que amb una mica més de suport poden ser fonamentals per a decantar majories. Tres mesos i tot continua completament obert.
