Incertesa al PDECat: Pascal no cedeix a la pressió dels crítics

El PDECat va obrir ahir l’assemblea amb la incògnita de si Marta Pascal continuarà o no a la direcció. La coordinadora general no va cedir a les pressions Carles Puigdemont, Jordi Turull i Josep Rull: ni va fer el pas al costat que li demanaven ni va donar el vist-i-plau al ja anomenat ‘pacte dels Lledoners’. L’acord, que s’havia tancat dijous al vespre entre tots els sectors, segons fonts coneixedores de les negociacions, incloïa que David Bonvehí fos el nou president del partit, que Míriam Nogueras en fos la vice-presidenta, que no hi hagués secretari general i que Pascal formés part de l’executiva però sense mantenir el càrrec. La proposta contemplava que una comissió en què hi hauria Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Lluís Puig, entre més representants del partit, pilotés la confluència cap a la Crida Nacional per la República i assumís, per tant, el pes de les decisions polítiques estratègiques. Pascal el va refusar ahir durant tot el dia.

Malgrat això, en arribar al Palau de Congressos de Catalunya, on es fa el congrés, va dir que no hi havia ‘res trencat’ i que ‘continuaven les negociacions’. Els sectors de Turull i Rull han prioritzat en tot moment un acord amb Pascal, fins al punt que la presentació d’una candidatura alternativa ha estat sempre condicionada al fet que s’enroqui. Si persevera en l’intent de mantenir-se en el càrrec, hi haurà una candidatura alternativa. Tanmateix encara hi ha temps per a negociar. El termini per a la presentació de les llistes s’acaba demà al matí.

Pascal: ‘els errors són meus, els èxits són de tots’
La presó dels Lledoners va tornar a convertir-se ahir en el nucli de les negociacions entre la direcció i els crítics. Al matí, Pascal va anar a reunir-se amb Rull i Turull però va refusar l’acord, segons coneixedors de les converses. A la tarda, abans d’arribar a l’assemblea, hi van ser els consellers Miquel Buch i Damià Calvet, a més de Mercè Homs, del corrent Moment Zero. Tots tres hi van arribar plegats i es van deixar fotografiar amb Xavier Trias. Era una imatge que ho explicava tot: la unitat dels sectors més importants del partit, alineats amb Carles Puigdemont, contra l’atrinxerament de Pascal. Durant el seu informe de gestió, a porta tancada, la coordinadora general va tornar a advocar perquè el PDECat s’afegís a la Crida Nacional de la República, però va al·legar que ho fes com a ‘partit fort’. Són dues coses que Pascal veu compatibles. ‘Els errors són meus, els èxits són de tots’, també va dir. El coordinador organitzatiu del partit, David Bonvehí, i el responsable d’Acció Política i Estratègia Municipal, Ferran Bel, van completar l’informe. Curiosament, i malgrat la tensió interna evident, només va hi va haver una sola intervenció a l’auditori.

Mas no es pronuncia
Trias, que presideix la mesa del congrés, va demanar ‘generositat’ i ‘cohesió’. L’ex-batlle de Barcelona va admetre la complexitat que significa tenir dirigents a l’exili, a la presó, i una direcció que ha gestionat el partit durant dos anys complexos i marcats, del començament, per un congrés fundacional convuls. Va ser el segon a intervenir a l’assemblea, després de David Font, el coordinador del congrés. El president de la Generalitat, Quim Torra, havia d’inaugurar-la, però va caure de l’agenda, en un símptoma evident de les dificultats internes que viu el PDECat. Tampoc no és previst que hi intervingui Puigdemont. Artur Mas no va assistir-hi ahir, però té previst ser diumenge a la cloenda, segons fonts pròximes a l’ex-president de la Generalitat. Mas, de fet, ha evitat de pronunciar-se públicament sobre la guerra interna per la direcció.

Aprovada una esmena per a fer efectiva la República
El debat en comissió de les esmenes va començar ahir i s’allargarà durant tot el dia. Quant a la ponència política, a la nit ja es va aprovar una de les esmenes promogudes pels crítics, que reclamen que el partit assumeixi com a objectiu fer efectiva la República i que no es descarti la via unilateral. En concret, la iniciativa que va prosperar referma els principis fundacionals del PDECat i estableix que, després de la declaració del 27-O i del referèndum de l’1-O, el partit té com a objectiu ‘fer efectiu aquest estat independent de forma immediata, fent efectiva la República catalana.’ Era un text que havia arribat amb el suport de les assemblees territorials del Baix Besòs, Sant Andreu i el Vallès Oriental. Els sectors renovadors també han promogut una esmena marc per a consagrar la confluència amb el moviment de Puigdemont, tot i que n’hi ha més d’una en aquesta línia. El partit discutirà igualment si ha de fer servir el seu pes al congrés espanyol per blocar l’agenda de Pedro Sánchez si continua la repressió. El debat de la ponència organitzativa és ben viu: n’han presentades 543.