Incendi al TSJC: la fiscalia prova de rebentar el judici a la mesa

El camí fins al judici a Roger Torrent i els altres membres independentistes de la mesa del parlament que presidia, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, acumula despropòsits: recusacions, corredisses per a trobar nous magistrats, maniobres contra el dret de defensa finalment desactivades i, ara, quan només resta una setmana perquè comenci, un intent in extremis de la fiscalia de rebentar-lo. Perquè el fiscal ha esperat fins ara per presentar un incident de nul·litat de la decisió que va prendre el tribunal d’apartar el jutge Carlos Ramos, tal com pretenia Josep Costa, per una manca d’imparcialitat manifesta. El fiscal no ho accepta, diu que la decisió sobre la recusació de Ramos la va prendre una sala a la qual no li corresponia, i això obre ara al TSJC una indecisió enorme, perquè qualsevol de les decisions que prengui sobre aquest moviment de darrera hora pot tenir conseqüències greus.

Tot ve de la decisió que va prendre una sala especial del TSJC sobre si acceptava la recusació que havia presentat Josep Costa contra Carlos Ramos. Aquesta sala, la que preveu l’article 77 de la llei del poder judicial (LOPJ), la integren el president del TSJC, els presidents de sala i el magistrat més nou de cadascuna. Aquesta sala va decidir que Ramos no podia presidir el judici contra Costa, Torrent, Campdepadrós i Delgado perquè va constatar que les expressions de menyspreu que el magistrat havia emprat tot responent a recursos anteriors de Costa demostraven una manca d’imparcialitat evident. O, si més no, d’aparença d’imparcialitat, que segons la jurisprudència del Tribunal de Drets Humans és igual d’important.

Fou una decisió sorprenent, tot un cop contra el judici obert als membres independentistes d’aquella mesa, acusats de desobediència al TC per haver tramitat resolucions que parlaven del dret d’autodeterminació i que criticaven i reprovaven el rei espanyol. Perquè era el segon magistrat que queia, després de la recusació reeixida de Jesús María Barrientos per part de Costa, també. Ni més ni menys que Barrientos, que havia de presidir el judici, que és president del TSJC d’ençà del 2016, l’home en qui Carlos Lesmes va confiar la contenció i repressió judicial de l’independentisme en el moment àlgid del procés, artífex de les condemnes del 9-N, dels membres de la mesa de Carme Forcadell i del president Quim Torra. La recusació de Barrientos ja va fer ajornar el judici, que era previst a mitjan mes de juliol.

I unes setmanes més tard, ni Barrientos, ni Ramos, que ha obert el judici oral a Laura Borràs, un jutge de l’òrbita socialista. Era el 3 d’agost quan la sala de l’article 77 decidia que Ramos tampoc podia ser al tribunal del judici contra la mesa, perquè veien massa evident la seva manca d’imparcialitat, com la de Barrientos, en un moment en què al TSJC comencen a filar més prim a l’hora de permetre excessos contra el dret de defensa i en què jutges com els dos esmentats ja comencen a estar amortitzats en la persecució contra l’independentisme.

Però quan Ramos va caure, la fiscalia no va moure ni un dit. Ho va acceptar, aparentment. En canvi, al TSJC els telèfons treien fum perquè els calia trobar ràpidament algun magistrat substitut. Però no en trobaven cap, perquè els magistrats de la sala civil i penal estaven tots contaminats, en terminologia jurídica, és a dir, que ja havien pres decisions de fons durant el procés d’admissió i d’instrucció de la causa. De fet, encara hi ha pendent de ser resoldre un recurs de Costa que demana la nul·litat de tota la causa perquè tant Barrientos com Ramos van participar en l’admissió a tràmit de la querella.

Primer, van substituir Barrientos per la magistrada Marta Pesqueira, especialitzada en afers de l’àmbit civil, que van agafar de la llista de magistrats inscrits per a substitucions voluntàries. I després, en darrera instància, van aconseguir de completar el tribunal amb Francesc Segura, el darrer magistrat que quedava disponible. I un cop conformat el tribunal amb aquests tres magistrats, Carlos Mir, Marta Pesqueira i Francesc Segura, van continuar els incidents. Perquè el tribunal va veure a venir que Costa podria fer una maniobra semblant a la que va protagonitzar durant la fase d’instrucció, quan va plantar la jutgessa Maria Eugènia Alegret en la declaració indagatòria. Com que Costa es defensa a si mateix, el tribunal va pensar que podria tornar a fer igual i que no hi hauria pas cap altre advocat que pogués prendre-hi part en nom seu. De manera que es va empescar de designar-li un advocat d’ofici contra la seva voluntat.

Això va desfermar una allau de crítiques del món jurídic català, i el TSJC finalment va fer marxa enrere i va acceptar el recurs que havia presentat Costa contra aquella decisió, en veient que incorrien en un cas flagrant de vulneració del seu dret de defensa. I no ha estat fins que ha passat això, just ara, pocs dies abans del judici, quan la fiscalia ha fet aquest moviment que qüestiona directament la validesa de l’actual sala de tres magistrats que haurà de fer el judici. El tribunal ha decidit de donar deu dies a les parts perquè presentin al·legacions, perquè es pronunciïn sobre le petició de la fiscalia. Això implica que el termini perquè tothom digui si Ramos va ser apartat correctament s’acabarà molt més enllà de la data del judici.

Tota una incongruència, perquè, si no s’ajorna el judici, podria passar que s’acceptés l’incident de nul·litat de la fiscalia i, per tant, la composició del tribunal que ja hauria fet la vista oral, que ja hauria jutjat Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado, seria invàlida. Què passaria aleshores? S’haurà fet un judici amb un tribunal que està qüestionat per la fiscalia?

Hi ha encara l’opció que el tribunal ajorni la data d’inici del judici fins que no resolgui el recurs de la fiscalia, però ara per ara, segons fonts del tribunal, no s’ha pres cap decisió en aquest sentit. Si acabés passant això, si s’ajornés el judici novament i s’acceptés el recurs de la fiscalia, caldria tornar al punt anterior al 3 d’agost, i que una altra sala del TSJC decidís sobre la recusació de Carlos Ramos. Però el problema seria, novament, trobar magistrats perquè prenguessin aquesta decisió. Perquè tots estan contaminats en aquesta causa. La fiscalia ha fet un moviment estrany que compromet el tribunal, una vegada més, en el camí cap a un judici que ha causat més d’un incendi al TSJC.