INCAVI, bufen vents de canvi

La setmana passada, la consellera Teresa Jordà, acompanyada de la directora general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), Alba Balcells, presentava l’estudi del cost mitjà de producció de raïm per a la campanya 2022. Aquesta eina fixa el preu mínim que s’ha de pagar per quilo de raïm per evitar que els viticultors obtinguin un preu per sota el cost de cuidar una vinya. La Generalitat no pot fixar un preu mínim a causa de la llei de la competència. Saber el preu mínim del raïm per tal de no precaritzar la pagesia assenyalarà les empreses vinícoles que no el paguin, especialment algunes empreses cavistes i cooperatives, que són les que aquests anys han pagat pitjor als pagesos, i això sí que pot ser l’origen de sancions per part de l’administració.

Jordà va assegurar que “l’evolució d’aquests darrers anys demostra que cal revertir les tendències a la baixa dels preus pagats pel raïm produït, no tan sols com a garantia de sostenibilitat econòmica dels productors, sinó també com a assegurament d’un futur possible on totes les baules de la cadena assoleixin el rendiment econòmic just i digne per la seva feina.”

L’estudi, elaborat pel Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA) i el Gabinet Tècnic del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, determina els costs de producció d’enguany de les tres varietats majoritàries en l’elaboració del vi base cava i els situen en 0,40 €/kg de macabeu, 0,46 €/kg de parellada i 0,40 €/kg de xarel·lo.

Un pla estratègic

Aquest estudi de costs ha estat una mena de pròleg dins l’INCAVI. Perquè aquesta setmana Alba Balcells ha presentat un pla estratègic amb l’horitzó posat el 2025, que afecta el funcionament intern de l’INCAVI i que proposa uns eixos d’actuació prioritaris per als tres anys vinents.

Alba Balcells (Linyola, 1986) va assumir el càrrec fa un any i el seu nomenament va sorprendre el sector a causa de la seva edat. A més, és la primera dona que dirigeix l’INCAVI en quatre dècades. Després d’un any al capdavant de la institució i en general amb el sector a favor, Balcells ha presentat un pla estratègic per a transformar-la des de dins, tot posant-la al dia, per tal d’assumir, diu, els desafiaments que el món del vi reclama. Alhora, presenta vint-i-tres projectes que considera clau per a desenvolupar aquests anys vinents. Per aplicar aquest pla estratègic, Balcells compta amb un pressupost de 500.000 euros enguany i té previst que es doti amb 1,1 milions d’euros el 2023.

En una conferència de premsa, Balcells va explicar: “Sempre he pensat que la millor política és la que transforma les institucions públiques. Quan vaig arribar a l’INCAVI, ara fa un any, vaig començar a treballar en un projecte de transformació global de la institució. Quaranta-dos anys d’història fan necessari que davant els múltiples desafiaments que té el sector (de canvi climàtic, d’hàbits de consum, desafiaments a l’hora de situar-nos en uns mercats amb una competència ferotge…) desenvolupem un pla ambiciós. L’horitzó és el 2025, quan aquesta institució complirà quaranta-cinc anys.”

Va continuar: “El sector vitivinícola juga un paper clau al nostre país, pel seu impacte en l’economia: 750 cellers, 1.200 milions d’euros de facturació, un valor territorial i social incalculable i també un gran valor cultural. Però aquests últims anys, el sector ha hagut de fer front a situacions adverses (la competència, la crisi de la covid, la crisi del míldiu, la inflació amb la guerra d’Ucraïna…) i alhora, s’han proposat un seguit de desafiaments que cal afrontar: l’aprovació de la llei de la vitivinicultura del 2020 ens posa un desafiament en l’àmbit normatiu, però també hi ha desafiaments causats pel canvi climàtic, pels canvis en els consumidors (atreure nous públics) i les amenaces constants d’estigmatització a causa del contingut alcohòlic.”

“És un sector fragmentat, amb grans empreses que funcionen amb economies d’escala, però la majoria d’empreses del sector són petites, amb un model d’economia familiar agrària. I necessiten l’acompanyament de l’administració pública a l’hora de tirar endavant i ser més competitives.”

El pla estratègic de l’INCAVI proposa una reforma interna per a aprofundir en qüestions de recerca, innovació i formació vitivinícola. “L’INCAVI ha d’aportar un compromís públic més gran amb el desenvolupament del sector vitivinícola. Això es basa en un profund coneixement del sector. Tenir un projecte eficient de línies d’actuació, que puguin respondre als canvis de mercat, mitjançant la innovació i la recerca. I també amb una avaluació de l’activitat de l’INCAVI, amb un compromís de millora amb uns indicadors de gestió. Amb un equip de professionals de primer nivell, amb una actuació ètica i una imatge pública exemplars.”

Continua Balcells: “Obrim nous horitzons de treball: la certificació de l’origen dels vins és un mandat exprés de la llei de la vitivinicultura; el coneixement, perquè l’INCAVI és dipositari d’un profund coneixement del sector i per aprofitar-lo hem creat una nova àrea que sigui capaç d’aglutinar coneixement de mercats a Catalunya i arreu, i que aglutini tot el coneixement tècnic que tenim (recerca, anàlisi, biotecnologia aplicada al món vitivinícola). Recuperem la formació, que és un d’aquells eixos que l’INCAVI havia perdut a causa de les crisis econòmiques passades. Una formació especialitzada destinada a professionals, empreses vinícoles i que sigui complementària a la que ja es fa. I hem de ser més bons en l’assessorament legal i convertir-nos en un òrgan consultiu.”

Per tot això, la primera acció important ha estat la inversió de 500.000 euros per a situar els laboratoris de l’INCAVI en primera línia internacional. L’INCAVI modernitzarà el servei d’analítiques amb la intenció de convertir-se en un centre de referència en serveis d’anàlisis a cellers, tot facilitant que aquests no s’hagin de desplaçar a França o a l’estat espanyol. També permetrà de donar resposta als projectes d’R+D en curs o en procés d’adjudicació.

Dels vint-i-tres projectes que l’INCAVI ha definit per als tres anys vinents, Balcells en va presentar uns quants: “En l’àmbit de la promoció, que és una de les grans obsessions d’aquest pla, farem un projecte de marca del vi català; crearem la web Catalan Wines per a la difusió del vi català al món; una producció audiovisual del vi català; plans d’accions per a la difusió de la cultura del vi a Catalunya; i la divulgació de l’activitat de l’INCAVI. També impulsarem els vins de Finca Qualificada com a vins insígnia del país, tot remarcant el territori i les persones que el treballen i creant una gran ruta enològica dels vins de Finca Qualificada.” Segons Balcells, la intenció és que el 2025 hi hagi com a mínim un vi de Finca Qualificada en cadascuna de les Denominacions d’Origen catalanes. “Hi hem començat a treballar i ja tenim unes quantes candidatures. Esperem que el novembre puguem presentar novetats i donar els nous reconeixements. L’objectiu no és cap altre que valorar el territori i les persones que el treballen. Si Alemanya classifica els seus vins pel raïm i França ho fa pel terroir, nosaltres ho farem a partir de les vinyes. Això ens portarà a donar més valor a les nostres produccions.”