‘IN_CERT’ o quan l’art i la medicina s’enxarxen per reflexionar sobre els efectes de la covid-19

L’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i el centre d’art Can Manyé de l’Ajuntament d’Alella han impulsat IN_CERT. Art, ciència i pensament des de la pandèmia. El programa s’allargarà fins al mes de febrer de l’any vinent i té la virtut d’oferir reflexió, poesia, música i arts visuals. Una part de les activitats es desenvoluparà a l’hospital mateix, un fet gairebé inèdit.

D’ençà del 29 d’octubre que es pot veure l’exposició “IN_CERT”, una reflexió sobre els efectes de la covid a partir de l’expressió artística, de les artistes Nora Ancarola i Jo Milne, al centre d’art Can Manyé d’Alella. A partir del 19 de novembre, una part d’aquesta exposició serà també al vestíbul i en algunes sales d’espera de l’Hospital Germans Trias i Pujol, conegut per Can Ruti. Aquesta proposta visual anirà acompanyada d’un programa complet i variat d’activitats, que ja s’han començat a desenvolupar (consulteu-ne el programa complet). S’hi destaquen les accions poètiques pensades perquè passin, sense avís previ, al mateix hospital: una, a càrrec de la poetessa Dolors Miquel –que ara es fa dir Lola Miquel–, que farà un recital de poesia per les televisions i pantalles del centre hospitalari; i també una Poetada presencial a Can Ruti, amb la participació de Blanca Llum Vidal, Josep Pedrals i Jaume C. Pons Alorda. El programa es completa amb el col·loqui “Malalties, del cos a la fotografia”, entre el doctor Bonaventura Clotet i el fotògraf i artista Joan Fontcuberta, el 9 de novembre; i activitats familiars i diàlegs a partir de la ciència i les arts.

L’origen d’IN_CERT: un grup de treball estable de fa més d’un any

Arran de la pandèmia i els estralls que causava en la societat, Mercè Pomer, directora del centre d’art Can Manyé, va pensar que calia que l’espai d’art que dirigeix establís complicitats amb l’Hospital Trias i Pujol, que és el centre de referència del Baix Maresme. El primer contacte el va fer amb el doctor Roger Paredes, que forma part de l’equip de Bonaventura Clotet. Van començar a treballar plegats la idea de fer un taller, però de seguida van veure que calia anar molt més enllà i van crear un grup de treball estable, de professionals del món de la medicina i del món de l’art, per reflexionar, per veure què podia aportar la cultura i l’art en aquest context de pandèmia.

Mercè Pomer explica: “Sabíem que aquesta crisi no sols seria sanitària i vam començar a treballar amb la voluntat d’obrir el debat, que vol dir remoure i transformar, fer-nos preguntes i mirar de mostrar-les des de les diverses arts.” I Roger Paredes afegeix: “Amb la pandèmia, els metges ens vam convertir en figures públiques, aquelles que donaven solucions. Però les nostres solucions eren i són tècniques i sabem que en el context de la covid-19 les coses van més enllà de la tècnica. Perquè la gran crisi que ja patim i patirem ens ho canviarà tot. Cal reflexió. La societat ens fa confiança per a saber cap a on s’ha d’anar, però de fet, és la societat que ha de pensar cap a on va. I el món de l’art és un lloc molt adequat per a dur a terme aquesta reflexió. L’hospital serveix la societat, però també ha d’estar més connectat amb la societat. I projectes com aquest ens permeten de trencar fronteres.”

El 13 de juny de l’any passat el grup de treball va fer la primera reunió. El formaven Mercè Pomer i Roger Paredes, a més de dues metgesses més de Can Ruti:Lurdes Mateu i Cristina Vilaplana; les artistes Nora Ancarola i Jo Milne; i el crític d’art Manel Guerrero. Alhora, esporàdicament, s’hi van anar convidant persones d’uns altres àmbits: els filòsofs Laura Llevadot i Xavier Bassa, l’escriptora Ada Klein, la psicoanalista Celesta Reyna, l’artista Laia Torrent (de Cabosanroque) i la historiadora de l’art Laia Manonelles. Totes les sessions es van enregistrar i es poden veure també a l’exposició de Can Manyé. El responsable dels vídeos (que duren tretze hores) és Adolf Alcañiz.

En el decurs de les sessions del grup de treball van aparèixer temes com ara la por que porta la pandèmia, que fa que cerquem algú que ens resolgui ràpidament el problema, encara que això impliqui despotisme i atropellament de les llibertats individuals; van debatre sobre els límits de la ciència, perquè en plena pandèmia eren els metges que marcaven el ritme de tot, per bé que molts no ho volien; també van parlar de la mort digna en temps de pandèmia, morir-se sol i la manera de tractar la mort en aquesta societat; i d’exclusió social, perquè la societat ja no serà mai més igual i molta gent en restarà exclosa. Mercè Pomer també explica que de vegades les reunions del grup partien de l’estat d’ànim dels metges que hi participaven.

Quant a les artistes, Jo Milne ha creat una sèrie de peces a partir de la idea de virus i d’infecció. “Els virus són els nostres companys de viatge; tot i que són invisibles, són elements actius que van canviant. I ha treballat amb més virus que han fet estralls en el curs de la història: la grip del 1918, la verola, la sida i l’Ebola. Nora Ancarola ha posat al centre de l’obra el treball amb els testimonis. “Era important d’acostar-se al relat des de l’àmbit privat –diu–, contraposant-lo als relats oficials (polític, mediàtic…). Sovint aquestes situacions traumàtiques són espais de transformació. Per això no podem deixar la pandèmia enrere sense treure’n lliçons. D’això en dic ‘moment plata’. He dibuixat a la paret del centre d’art una línia de plata, a partir d’una escletxa que he trobat a la paret. És una línia de plata que m’acompanya de fa temps i que amb cada projecte nou es va fent més llarga.” Ancarola també ha fet un treball amb un aplec de cadires, que porten gravades frases que han dit els testimonis i que marquen moments culminants viscuts en la pandèmia. A més, totes dues artistes han elaborat uns vídeos que també es podran veure a l’hospital.

L’experiència del projecte IN_CERT es recollirà en un catàleg que es presentarà a l’Arts Santa Mònica el 14 de desembre. Segurament, és el primer gran projecte de col·laboració entre art i medicina que encara els efectes de la covid-19. Perquè, més enllà de les experiències vinculant art i malalties mentals, estableix un precedent en el fet que les arts s’enxarxin amb la ciència, la medicina, i que un hospital aculli propostes artístiques (audiovisuals, poesia…), perquè es mostrin des d’alguns dels seus espais (que és on acudeixen els malalts, no ho oblidem).