Per què és mal dissenyat l’impost de plus-vàlua municipal? Tindrà efectes l’anul·lació del TC?

El Tribunal Constitucional espanyol ha avançat el contingut de la part dispositiva (la que conté la solució del litigi) de la sentència que declara inconstitucionals els articles 107.1 segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 de la llei reguladora de les hisendes locals. Aquests articles contenen la fórmula de càlcul de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), també conegut com la plus-vàlua municipal. D’entrada, això significa que, a partir de la data de la sentència esmentada, ja no serà possible per als ajuntaments de calcular les quotes d’aquest impost, cosa que n’anul·la, a la pràctica, l’exigència de pagament.

Un impost mal dissenyat

Aquest impost es va crear el 1988, amb la primera llei de finances locals aprovada després de la instauració de la democràcia a l’estat espanyol. L’objectiu era gravar les transmissions de béns immobles urbans, que podien ser fruit d’una compra-venda, una donació o una herència, tot aplicant una fórmula de càlcul objectiva a partir del valor cadastral del sòl dels immobles transmesos.

Amb aquesta fórmula, el legislador estatal pretenia de facilitar la gestió i liquidació de l’impost per part dels ajuntaments, que no necessitarien saber el valor real de les operacions ni comprovar-lo, perquè el valor cadastral és una dada de la qual disposen gràcies a l’impost sobre béns immobles (IBI).

Ben aviat es va advertir que, en general, les quotes que resultaven del càlcul eren molt lluny de les veritables diferències de valor que les transmissions dels immobles generaven, especialment quan aquestes diferències eren negatives. Això era així perquè la fórmula va ser dissenyada tot considerant que, amb el pas del temps, sempre hi hauria un augment del valor del bé transmès.

Primeres sentències en contra

Amb la crisi immobiliària del 2008 la situació de l’impost es va fer insostenible, perquè moltes de les vendes d’immobles que s’hi van fer van ser amb pèrdues. Havia esclatat la bombolla i els propietaris que havien comprat quan el mercat immobiliari era més fort van haver de malvendre a preus molt per sota dels d’adquisició.

Els contribuents afectats pel pagament de les plus-vàlues, que se seguien liquidant amb total normalitat malgrat la caiguda dels preus, van començar a protestar davant els ajuntaments. Les reclamacions, després de periples judicials llargs i costosos, van arribar fins al Tribunal Constitucional espanyol.

El 2017 el TC va declarar que no procedia el cobrament de la plus-vàlua municipal si no havia augmentat el valor dels immobles urbans en el moment de la transmissió. A més, atès que els ajuntaments no tenen potestat per a fer-ho, comminava el legislador a fer la reforma legislativa necessària per incloure-hi aquests casos.

A conseqüència de la inactivitat del legislador, i de l’allau de recursos en contra que va generar la sentència del 2017, l’alt tribunal va tornar a dir-hi la seva el 2019, aquesta vegada sobre aquells casos en què l’augment de valor era menor a l’impost municipal a pagar. Quina en va ser la raó? Que en aquests casos l’impost és confiscatori en esgotar completament la font de riquesa, una cosa expressament prohibida per la constitució espanyola.

El TC ha parlat

A punt d’acabar el 2021, i sense que el legislador hagi reformat encara l’impost, s’anuncia un nou posicionament del TC. Malgrat que encara falta conèixer els detalls de la sentència definitiva, se sap que ha anul·lat els articles de la llei que establien la fórmula objectiva del càlcul de la quota impositiva. Els motius són que aquesta fórmula no recull la realitat dels fets i que sempre pressuposa que el valor dels immobles transmesos ha augmentat.

Tot i que hi ha resolució, cal esperar a conèixer el contingut íntegre de la sentència i, sobretot, les decisions que prengui el legislador, sigui el govern espanyol, sigui el congrés, a partir d’aquesta sentència.

Certament, el càlcul de la plus-vàlua municipal, tal com va ser establert, ha estat declarat inconstitucional. Ara caldrà continuar atents a com evolucionen els esdeveniments per tal de saber com s’acaben.

Dubtes i reaccions

S’acabarà anul·lant definitivament l’impost o proposaran una nova fórmula de càlcul que permeti els ajuntaments de continuar exigint-lo? En vista de la nota publicada pel Ministeri d’Hisenda espanyol, sembla que es confirma la segona opció.

La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i molts batlles ja han alçat la veu davant el Ministeri d’Hisenda perquè aquesta resolució els generarà un forat econòmic important al pressupost municipal.

L’impost a les plus-vàlues genera més de 2.500 milions d’euros l’any i és la segona font d’ingressos impositius de la majoria dels ajuntaments. Si els municipis perden ingressos perquè la llei estatal no és constitucional, l’estat espanyol haurà de ser qui els compensi mentre no se’n formuli cap alternativa.

I els contribuents?

Els principals perjudicats en aquesta situació són els contribuents: durant més de trenta anys han pagat l’impost a les plus-vàlues, malgrat les deficiències manifestes, i ara veuen com la justícia els dóna la raó.

L’anul·lació serà efectiva a partir de la data de la sentència, però el TC ja ha deixat clar que no tindrà efectes retroactius (“la intangibilitat de les situacions fermes existents”). Això no obstant, tots els actes tributaris que no siguin ferms en aquesta data poden ser susceptibles de ser revisats, d’acord amb el pronunciament del TC. Així, les transmissions declarades que encara no hagin estat liquidades per l’administració podran ser recorregudes. Els actes ja recorreguts i no resolts també es poden beneficiar del resultat d’aquesta sentència.

Els contribuents que ja hagin ingressat aquest impost, hauran d’esbrinar si l’ingrés es va fer mitjançant autoliquidació. És a dir, si van pagar al moment de presentar la declaració de l’impost. En aquest cas, tenen fins a quatre anys per a reclamar (d’ençà del dia de la presentació i pagament).

En canvi, aquells qui ho van fer mitjançant liquidació, és a dir, que van rebre un avís de pagament un temps després d’haver-lo presentat, només tenen un mes a partir de la notificació de l’avís per a reclamar. Transcorreguts aquests terminis, l’acte es considera ferm i, per tant, no admet reclamacions ni la devolució de les quantitats pagades.

Encara que molts ho voldrien, la plus-vàlua municipal no ha mort. Dependrà del govern espanyol i del congrés si la revifen mitjançant el BOE o si definitivament passa a millor vida. Veurem què passa…

Benja Anglès és professor de dret financer i tributari de la Universitat Oberta de Catalunya. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.