El primer impost del món que persegueix les emissions causades pel bestiar

The Washington Post · Andrew Jeong

Dinamarca imposarà el primer impost d’emissions del món al bestiar a partir del 2030, dirigit als gasos d’efecte hivernacle emesos per les vaques, els porcs i les ovelles del país. Segons el pla, els agricultors pagaran uns quaranta-tres dòlars per tona mètrica d’equivalent de diòxid de carboni produït pel seu bestiar. Aquesta taxa augmentarà fins a uns cent vuit dòlars el 2035. Els imposts es compensaran parcialment amb una deducció fiscal del 60%, que els deixarà sobre els disset dòlars per tona mètrica el 2030 i quaranta-tres dòlars el 2035, segons el govern danès, que ha presentat el projecte de llei aquesta setmana.

Les autoritats daneses preveuen que l’impost reduirà les emissions del país d’aproximadament 1,8 milions de tones mètriques d’equivalent de diòxid de carboni el 2030. Els humans van emetre més de quaranta mil milions de tones de diòxid de carboni el 2022, segons el Portal Climàtic del MIT. “Serem el primer país del món a introduir un veritable impost [d’equivalent de diòxid de carboni] a l’agricultura. Uns altres països s’hi inspiraran”, va explicar el ministre d’Hisenda danès, Jeppe Bruus, en un comunicat. “L’acord mostra què podem aconseguir quan ens unim més enllà dels colors i els interessos dels partits per trobar solucions conjuntes a un dels desafiaments més grans del nostre temps.”

L’acord entre el govern de centre-dreta i representants de grups, incloent-hi agricultors, la indústria i sindicats, es va assolir dilluns, segons Associated Press. Els agricultors de tot Europa han protestat durant mesos contra les retallades de les subvencions i les noves regulacions, algunes de les quals, dissenyades per reduir les emissions que canvien el clima, segons que va informar The Washington Post. Els ingressos del període 2030-31 del projecte d’impost proposat per Dinamarca, que s’espera que sigui aprovat pel parlament, atès que va ser redactat amb un suport ampli, es retornaran a la indústria per donar suport a la transició verda, segons que va explicar el govern, i revisaran la gestió d’aquests ingressos el 2032. El projecte de llei també inclou la creació de més de sis-cents mil acres d’àrees forestals, entre més iniciatives.

L’impost té l’objectiu de reduir les emissions de metà, un gas d’efecte hivernacle que, segons el Comitè Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, s’ha de reduir d’un 40% a 45% abans del 2030, per limitar l’escalfament global a 1,5 graus Celsius aquest segle.

La proposta va ser presentada pel govern danès com una manera d’assolir l’objectiu climàtic d’haver reduït les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’un 70% respecte dels nivells del 1990 el 2030.

La ramaderia és responsable d’aproximadament el 32% de les emissions de metà causades pels humans, segons les Nacions Unides. Els 1.500 milions de caps de bestiar a tot el món són la causa de la major part del metà causat per la ramaderia, segons l’organització, tot i que Dinamarca en tenia menys d’un 0,1 %, segons les dades del 2022 compilades per Our World in Data. El Brasil tenia aquell any un rècord mundial de 234 milions de caps de bestiar, seguit per l’Índia, amb 194 milions, i els Estats Units, amb 92 milions. El govern anterior, de centre-esquerra, de Nova Zelanda, on el sector agrícola és responsable de la meitat de les emissions, principalment a causa del metà emès pel bestiar quan fa rots, sospesava una proposta de llei semblant. Però ha estat descartada aquest mes passat pel nou govern de centre-dreta del país, en part a causa de l’oposició dels ramaders.

Nova Zelanda ha proposat de reduir el metà del bestiar amb uns altres mètodes, com ara finançar la investigació centrada en el desenvolupament d’un “vaccí contra el metà” i un projecte per a criar bestiar amb menys emissions, segons un comunicat de premsa del govern. El problema amb aquesta investigació és que no ha arribat a un punt en què sigui rendible per als agricultors de fer-la servir “als preus actuals del carboni”, explica Richard Eckard, professor d’agricultura de carboni a la Universitat de Melbourne, a Austràlia.

Però les grans empreses agrícoles multinacionals han establert objectius per a la reducció d’emissions, i això serà un mecanisme més efectiu a llarg termini per a impulsar el canvi en l’àmbit de la granja que no pas un impost directe sobre el carboni, ens escriu Eckard en un correu electrònic. Això significaria que “els governs no necessitarien ser els dolents” i aplicar imposts sobre el carboni que desencadenarien l’oposició dels agricultors, afegeix.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb