Fa uns quants dies, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, va dir en un acte públic que el català havia estat una imposició durant massa anys al País Valencià i que ell havia vingut a canviar les coses. Aquesta afirmació va encendre alarmes i va causar indignació entre la ciutadania que no entenia aquest menysteniment del president.

Arran d’això, Acció Cultural del País Valencià va demanar la dimissió immediata del president i les xarxes socials es van omplir de comentaris que hi feien referència. Una de les idees més recurrents era que el fet mateix que Carlos Mazón Guixot, nascut a Alacant, i que tenia nou anys quan es va aprovar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, fos monolingüe en castellà era una demostració que el català no s’havia imposat mai al País Valencià.

VilaWeb ha demanat a professionals de la cultura i representants d’entitats una opinió sobre l’afirmació del president de la Generalitat.

Pau Alabajos, músic: “És un insult i un desconeixement flagrant de la nostra història recent”

“És absolutament indecent que el màxim responsable del govern valencià, que hauria de representar-nos a tots els valencians i les valencianes, siga capaç de banalitzar una qüestió tan cabdal i patrimonial com és la nostra llengua. Afirmar que el valencià ‘ha estat imposat des de fa molt de temps’ és un insult i un desconeixement flagrant de la nostra història recent i no tan recent: significa obviar el Decret de Nova Planta i la persecució de la nostra llengua i la nostra cultura durant la cruel dictadura franquista. Si alguna llengua ha estat imposada, a sang i a foc, al País Valencià ha estat el castellà. Quan els nostres pares i mares eren castigats físicament per parlar valencià a les escoles franquistes i eren objecte de burles i humiliacions per no parlar ‘en cristiano’. Quan es va esborrar el valencià de la vida pública, dels mitjans de comunicació i de les impremtes. La llei Rovira no deixa de ser un full de ruta d’allò que la dreta extrema i l’extrema dreta volen per al valencià; pretenen convertir-lo en un reducte, relegar-lo al paper de subaltern. Però ens tindran sempre davant.”

Josep Enric Escribano, president del Tempir: “Són paraules que el desqualifiquen com a president i l’incapaciten per ser-ho”

“Són paraules impròpies d’un president de la Generalitat Valenciana que diu ser el president de tots els valencians. A més, són paraules que el desqualifiquen com a president i l’incapaciten per ser-ho. Insulta greument una part important de la societat valenciana. En unes altres contrades d’Europa, ja haguera dimitit.

De fet, com volem que les institucions es prenguen seriosament la lluita contra la mentida i la desinformació, objectius de la política comunicativa de l’extrema dreta en connivència ací amb la dreta convencional, si el president de la Generalitat Valenciana és el primer que hi contribueix?

Que Carlos Mazón considere que el valencià és una llengua imposada obeeix com sempre al victimisme vergonyós, lamentable i cretí, habitual i propi de la dreta valenciana i és una mostra més de la seua valencianofòbia. També és una qüestió d’estratègia electoral per a llançar la xarxa al banc de vots de Vox. I ho fa sense manies, sense complexos, i amb consciència del que vol provocar: vendre que són els autèntics defensors d’una llibertat magnificada teòricament i vilipendiada a la pràctica.

I és vilipendiada a la pràctica perquè es tracta d’entrebancar qualsevol intent d’avançar en igualtat de drets lingüístics i llibertats… Ací els únics privilegiats han estat ells, la dreta, per la força de les armes en el passat i pel control dels jutges, del mercat econòmic i d’un marc normatiu a favor seu actualment…

Pel Tempir, és una opinió amb la qual no es pot conviure ni ser considerada una opinió respectable més. A l’inrevés, és una autèntica calúmnia. Ara bé, a causa d’aquestes declaracions no cal menystenir ni ridiculitzar Carlos Mazón. Si fa aquestes declaracions és perquè ni l’esquerra estatal valenciana ni el valencianisme polític han assumit un compromís ferm –i de no retrocés– amb els drets lingüístics dels valencianoparlants durant el Botànic. En unes altres paraules, que aquesta esquerra estatal i la valencianista, especialment, no assumissen els desafiaments que plantejava la normalització del valencià durant els anys que van ser al capdavant de la Generalitat Valenciana ha provocat que ara els més d’un milió i mig de valencianoparlants ens trobem al voral del precipici (davallada i minorització contínua de l’ús del valencià).

Mazón ha assumit la gestió del conflicte lingüístic sense complexos per dur l’aigua al seu molí. Conflictivitzaven a l’oposició i conflictivitzen ara que governen. Els altres han demostrat ser uns acomplexats i rebutjar la gestió de la dinàmica del conflicte. I ara ens trobem tots parlant d’una afirmació estúpida i nècia, ben amplificada per l’ecosistema comunicatiu actual, d’un president de la Generalitat Valenciana gens procliu a la defensa del valencià. I parlant del valencià no parlem d’unes altres coses.

Si més no, les paraules de Mazón caldria que serviren no solament perquè la societat civil valenciana conscient es mobilitzara ara a favor de la llengua sinó perquè també aprenguera que cal fer-ho quan governa l’esquerra. Altrament, el valencià continuarà pel pedregar de la marginalització per l’omissió i manca de valentia dels uns i per l’acció ferma i decidida dels altres.”

Miquel Garcia, guitarrista del grup Cactus: “Potser sí que s’hauria d’imposar i així ell sabria parlar-lo”

“És una manipulació de la realitat perquè només s’ha de veure que el valencià fa menys d’un segle es parlava en un 70% o 80% del País Valencià i ara es parla en un 30% o 35% aproximadament. Això no és més que una altra de les accions que fa la dreta espanyola per desprestigiar el valencià i per arraconar-lo i intentar el seu objectiu, que és eliminar-lo. Diria a Mazón que això és una manipulació que si realment s’imposara, que potser sí que s’hauria de fer, tot ells el parlarien millor o, almenys, el parlarien. Potser hauria de tenir raó, potser s’hauria d’imposar, sí, perquè així sabrien parlar-lo.”

Gràcia Jiménez, professora i escriptora: “La llei d’ús i ensenyament consagrava la desigualtat entre el castellà i el valencià”

“El tema, aparentment, és molt així, mira què diu i tal, però realment és molt complicat. He fet números i entre el Decret de Nova Planta del 1707 i la llei d’ús del 1983 són 276 anys d’imposició del castellà. Però, a banda d’això, la llei d’ús i ensenyament, que té 41 anys, va ser una llei de mínims, perquè en realitat consagrava la desigualtat entre el castellà i el valencià. Perquè el castellà és un dret i un deure, mentre que el valencià només queda com un dret. A partir d’això, no van bé les coses. Tot el treball de normalització que s’ha intentat o s’ha fet d’aquella manera ja parteix d’una situació de desigualtat. I que et diguen ara que s’ha fet una imposició del valencià clama al cel, perquè no és cert en absolut, i menys encara del punt de vista educatiu. La llei d’ús i ensenyament deixava clar que els castellans podien fer vida perfectament i tot molt bé, perquè no tenien cap obligació de saber valencià. S’ensenyava valencià en les zones valencianoparlants? Sí, però a l’assignatura. Això pot garantir competència oral i competència escrita? Ni de bon tros. Per tant, aquesta certificació automàtica que fan és una cosa que no té ni cap ni peu. Només tindria sentit per a la gent que ha fet immersió des de xicoteta i ha fet tot l’ensenyament en línies d’immersió. Llavors em semblaria bé, però cafè per a tots, no. Amb tot, aquest mal ja venia del Botànic, perquè aquesta idea de certificar automàticament ja venia d’ells, però no van tenir temps de posar-la en pràctica. Això toca més els nassos, que diguen ‘imposició del valencià’ quan tots els estudis que es fa diuen tot el contrari.”

Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià: “Són declaracions impròpies d’un president”

“A ACPV considerem que les declaracions del president de la Generalitat són una burla, un insult a la majoria social del país perquè el valencià, òbviament, no ha sigut imposat. És una llengua oficial, és una llengua protegida per l’Estatut d’Autonomia, per la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i tota la seua política lingüística va encaminada a la destrucció i a l’anihilació de la llengua pròpia. Per tant, eixes declaracions són impròpies del president de tota la ciutadania, no només de qui els ha votat, sinó de tota la població del País Valencià i, especialment, de tota aquella que té el valencià com a llengua primera, com a llengua materna.”

Gemma Pasqual, escriptora i presidenta de la Societat Coral el Micalet: “És especialment greu que aquestes declaracions vinguen d’un president, que hauria de defensar el patrimoni lingüístic”

“Les paraules de Carlos Mazón, en què afirmava que el valencià havia estat ‘imposat durant massa anys’, són completament inacceptables. Si el valencià haguera estat realment imposat, el president mateix seria capaç de parlar-lo amb normalitat, cosa que no fa. Això mostra clarament que la llengua que ha estat dominant històricament no és el valencià, sinó l’espanyol. És l’espanyol la llengua que ha gaudit de privilegis i imposició durant segles, mentre que el valencià ha patit persecució, discriminació i una falta de suport institucional en àmbits com l’educació, la sanitat o la justícia.

La realitat és que el valencià ha estat sempre en una posició subordinada, amb una presència molt limitada en la vida pública. Tot són bastons a les rodes a l’hora de rebre serveis públics, i molts escolars no tenen la possibilitat d’estudiar íntegrament en la llengua pròpia. A més, els mitjans de comunicació en valencià són escassos, cosa que contribueix a la seua marginació. Això posa en evidència que no hi ha hagut cap imposició del valencià, sinó una llarga lluita per a la seua supervivència.

És especialment greu que aquestes declaracions vinguen d’un president, que hauria de defensar el patrimoni cultural i lingüístic del seu territori. En lloc de fomentar la diversitat i promoure l’ús del valencià, Mazón adopta un discurs que el deslegitima i en minimitza la importància, i contribueix així que s’erosione. El valencià és una part fonamental de la identitat del poble valencià, i un president hauria de sentir-se orgullós d’aquesta riquesa cultural en lloc de menysprear-la.”

Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana: “Mostren la ignorància que un càrrec polític té sobre el sistema educatiu valencià”

“Són unes paraules molt desafortunades i regressives, mostren la ignorància que un càrrec polític amb tanta responsabilitat té sobre el sistema educatiu valencià. A més, com a màxima autoritat del govern valencià, té l’obligació de protegir la llengua minoritzada del nostre territori, tal com recull la LUEV. Mostra desconeixement o intencionadament ignora la doble obligació de tota llei lingüística en l’àmbit educatiu: aconseguir el coneixement igual real de les llengües oficials i impulsar la recuperació de l’ús social de la minoritzada.

Aprendre i usar una llengua minoritzada és un repte per a combatre els efectes homogeneïtzadors de la globalització perquè ajuda a preservar un idioma en risc de desaparició davant de llengües més parlades. Senyor Mazón, mire el costat positiu de viure en un territori amb diversitat lingüística de manera natural.

Amb quaranta-un anys de LUEV, aquesta ‘imposició’ de què parla el president no ha donat els resultats desitjats, tan sols cal sentir el seu monolingüisme.

Per sentir-se de casa nostra, cal conèixer i viure els costums i la llengua pròpia. El valencià forma part de la nostra particular identitat i riquesa: és l’herència dels nostres avantpassats i, per decència, l’hem de transmetre a les noves generacions.

Senyor Mazón, actualment no és un aspirant a un festival musical, ni aspirant a president de la Generalitat, és el president de tots els valencians però li cal més reflexió i quan li posen un micròfon davant ‘no cal cantar el que li isca del més profund’, intente cantussejar amb sentiment i respecte per a tots nosaltres.”