20.09.2024 - 19:50
Aquests darrers últims mesos, les exportacions de béns catalanes havien presentat molts creixements interanuals negatius. De fet, dels nou darrers mesos, només tres han tancat en positiu: un d’aquests va ser el passat juliol, que és, precisament, el que s’ha recuperat amb més força, d’un 9,4% anual. És el juliol amb més exportacions, és a dir, que representa un màxim històric per a aquest mes concret. En l’acumulat de l’any, encara continuem amb xifres vermelles, -3,3%, si bé millora substancialment el percentatge negatiu que s’arrossega aquests darrers mesos. Hem de pensar que comparem les dades d’enguany amb l’any en què Catalunya va assolir el seu rècord històric. Per tant, és dels casos en què cal positivitzar la xifra, i dir que aquest és el segon any més important en les exportacions catalanes de béns, fins al juliol. Crec que és més adient.
Dins l’estat espanyol, les vendes catalanes de béns a l’exterior al juliol han representat un 27,8% del total, per sobre de la mitjana habitual, i han més que doblat, per exemple, les registrades per la segona comunitat exportadora, que ha estat Madrid, amb un 12,2%. Una circumstància que es repeteix si la comparació s’estén als set primers mesos de l’any, amb un 26,1% i un 12,2%, respectivament.
I no és un any fàcil, si bé aquest mes sembla que ha augmentat el moviment de trànsit internacional. Tan sols cal fer la comparativa, en què les exportacions catalanes (i també les espanyoles) de mercaderies al juliol van mostrar més fortalesa que no pas les de la zona euro i la UE-27 (que van registrar pujades interanuals del 7,4% i del 7,2% respectivament). Entre les principals economies de la Unió Europea també van créixer les exportacions d’Alemanya (5,4%), França (7,1%) i Itàlia (6,8%). Fora de la Unió Europea, les exportacions del Regne Unit van baixar d’un 15,5% interanual, mentre que les dels Estats Units, la Xina i el Japó van créixer, respectivament, d’un 5,5%, un 6,5% i un 10,2%, segons dades de l’Informe de comerç exterior del Ministeri d’Economia espanyol, fet públic aquest matí.
Per la seva banda, el butlletí econòmic del Banc d’Espanya del tercer trimestre, publicat aquesta setmana, destaca que, tenint en compte aquest període, els senyals sobre l’evolució de les exportacions de béns són mixtes. D’una banda, l’indicador PMI (directors de compres) de comandes d’exportació noves apunta a una certa desacceleració de les vendes a l’exterior. En canvi, les expectatives dels empresaris recollides a la darrera Enquesta de conjuntura de l’exportació es mantenen relativament positives quant a les exportacions de béns. I, ateses les xifres de juliol, sembla que l’han endevinat més els empresaris exportadors.
En la mateixa direcció positiva apunten els dinou serveis d’estudis privats que s’inclouen a l’enquesta de Funcas. En la revisió de setembre, van fer pujar la previsió de creixement del PIB estatal en 0,2 punts percentuals, respecte de les de dos mesos abans, principalment arran de la millora esperada en el sector exterior. L’enquesta no matisa entre béns i serveis, però encara que els serveis (turisme) es deuen endur la part més important dels 0,6 punts percentuals en què apugen l’estimació, els béns també hi deuen tenir alguna cosa a dir, en la millora. Cal afegir que dotze serveis d’estudis, dels dinou que intervenen en l’enquesta, han apujat la previsió, només un l’ha abaixat i sis l’han deixat igual. Vol dir que hi ha un bon consens en aquest punt.
Baixant al detall, en les exportacions catalanes del mes de juliol han destacat dos sectors per sobre dels altres. Per una banda, els productes químics, amb un creixement anual del 15,7% i, per una altra, els aliments, begudes i tabac, amb un 14,8%. En aquest darrer cas, és el creixement més fort del sector d’ençà del mes de març del 2023. En canvi, ha tornat a ser negativa l’evolució de les vendes de cotxes a l’exterior, que enguany ja arrossega un acumulat negatiu del -5,6%.
L’alimentació, amb 1.400 milions, ha tornat a ser el segon sector exportador del juliol, per davant dels béns d’equipament i dels cotxes. Durant els set primers mesos, ha superat els 9.100 milions, i s’ha convertit en el tercer sector exportador català. Un pilar clau de la nostra economia, al qual no sempre donem la importància que té. Parlo amb Marc Oliveras, cap de Coneixement i Estratègia de PRODECA, l’empresa pública del Departament d’Agricultura que promou els aliments catalans, perquè m’expliqui el perquè d’aquesta revifada. I em comenta, d’entrada, que “durant aquests set mesos, Catalunya ha exportat aliments i begudes a 187 mercats mundials i les vendes han anat en un 65% a la UE i la resta a tercers països”. D’aquests últims, em destaca el creixement dels Estats Units, “que és un mercat que demanda productes d’alta qualitat i on els agroalimentaris catalans troben una valorització més alta actualment, com són els casos de l’oli d’oliva i dels vins i els caves”.
Un altre element que destaca és l’augment d’empreses exportadores regulars en el sector. “Aquests set mesos comptem amb un 4% més d’aquestes empreses respecte del mateix període del 2023, i ja superen el 60% del total, fet que juga a favor del resultat global i, sobretot, del futur del sector”. I conclou que “el juliol, sembla el mes clau per a tornar a agafar una certa embranzida a les exportacions que, en el primer semestre, havien mostrat una pausa en el valor exportat”.
Em sembla una molt bona notícia, la recuperació de les vendes a l’exterior, que grinyolaven aquests darrers mesos. Per això em sorprèn que el govern espanyol no hagi fet cap mena de declaració oficial i que, a Catalunya, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, s’hagi limitat a comentar que “si els catalans ens posem d’acord amb un pacte social més seductor, exportarem més i tindrem més inversió”. Crec, sincerament, que la notícia té molta més importància per la marxa del país que no la que li han donat públicament tant un govern com l’altre.
