10.02.2023 - 21:40
Sóc d’un poble, María, on el riu canviava de color cada setmana perquè hi havia moltes indústries papereres a prop d’aquell riu i el seu afluent. Sabíem en tot moment de quin color era el paper que feien a les fàbriques: vermell, blau, verd… El riu mostrava tota la paleta de colors.
Aquesta setmana hem sabut que el Tribunal Suprem d’Espanya, després d’haver rebutjat la decisió que havia pres l’Audiència espanyola, ha autoritzat la paperera Ence a continuar contaminant la ria de Pontevedra fins el 2073. Unes quantes associacions i organismes populars gallecs amb sensibilitat ecològica s’han mostrat contraris de la localització perillosa de l’empresa intocable Ence. María, a Nós Diario heu fet un seguiment rigorós de l’afer. Entre tots, gairebé heu aconseguit que el jutjat obligui a traslladar Ence. No us mancaran, no ens mancaran, causes justes per a continuar treballant.
Vicent, semblant al coratge que han mostrat els gallecs a favor dels rius nets és el que han mostrat els torturats durant el franquisme a la comissaria que té la policia espanyola a la Via Laietana de Barcelona –tal com hem pogut llegir a VilaWeb. Una de les meves amistats catalanes en diu “l’Intxaurrondo de Catalunya”, d’aquesta comissaria que encara continua oberta –fins quan?
Bo i valent-se de la llei de memòria democràtica aprovada fa poc al congrés espanyol, el sindicalista Carles Vallejo, torturat als anys setanta per la policia, fa poc va posar una denúncia al jutjat de Barcelona. El tràmit ja és engegat al tribunal de Barcelona, una vegada el jutge ha pres declaració al torturat.
Haurem de seguir de prop el recorregut de la denúncia, atès que és la primera que es fa amb base a aquesta llei, i podria servir d’exemple per als qui hagin patit tortures així com Vallejo. El fet que el camí sigui llarg no serà un problema: la dificultat real en aquests casos sorgeix quan no hi ha camí.
Sempre hi ha una primera passa: sovint la fan molt poques persones i després les segueixen milers més.
