06.11.2024 - 18:46
|
Actualització: 06.11.2024 - 22:55
Donald Trump serà el pròxim president dels Estats Units i tornarà a la Casa Blanca després d’haver entomat dos processos de destitució (impeachment) i d’haver estat condemnat per delictes d’estat. Ha fet campanya per portar un canvi profund al país: ha proposat de posar aranzels per a la majoria d’importacions, fer deportacions en massa, revertir regulacions climàtiques i reprimir la dissidència.
Trump ha guanyat després d’una campanya amb un discurs nativista i, en alguns moments, amb una retòrica racista contra els immigrants. Durant la campanya, ha insistit a convèncer els votants que la seva qualitat de vida era millor quan ell governava. També ha propagat una allau de falsedats, ha promès deportar milions de persones que viuen al país de manera il·legal, ha anunciat que protegiria les dones nord-americanes “tant si els agrada com si no” i ha amenaçat amb represàlies els seus opositors.
Aquestes són les possibles conseqüències i els canvis que Trump podria implementar durant el seu segon mandat.
Trump promet aranzels, menys normes climàtiques i repressió de la dissidència
Trump ha dit que expandiria enormement el poder presidencial per reprimir la dissidència i situar lleials al govern federal. Heus ací algunes especificitats d’aquest anunci:
—Trump ha dit que no governaria com un dictador si tornava al càrrec –“tret el primer dia”. Alguns dels seus antics col·laboradors, incloent-hi el seu ex-cap de gabinet i un general de l’alta cúpula, han dit que Trump tenia tendències feixistes.
—Encara nega que perdés les eleccions del 2020 i, en aquest context, en algun moment ha proposat d’eliminar “totes les normes, regulacions i articles, fins i tot els que es troben a la constitució” –tot i que no queda clar què volia dir ni si tindria capacitat per a fer-ho com a president.
—Diu que els seus oponents polítics –demòcrates, periodistes i manifestants– són “l’enemic intern” i “haurien de ser tractats molt fàcilment, si cal, amb la guàrdia nacional, o si és realment necessari, amb l’exèrcit”.
—Vol indultar els qui van assaltar el Capitoli el 6 de gener de 2021.
—Té un pla per a acomiadar “buròcrates rebels i polítics de carrera” i col·locar lleials al govern federal.
—Vol utilitzar l’exèrcit per a fer una de les deportacions més grans de la història recent, amb camps de detenció a la frontera.
—Té previst d’acomiadar el fiscal especial Jack Smith, que ha presentat dos casos federals contra ell arran de les investigacions del Departament de Justícia sobre els seus intents per revertir els resultats de les eleccions del 2020 i la retenció de documents classificats.
—Ha dit que utilitzaria el govern, i potencialment la violència, per a atacar els seus enemics percebuts: ha parlat de nomenar un fiscal especial per “perseguir” el president Joe Biden i la seva família; ha dit que l’ex-congressista republicana Liz Cheney hauria de tenir “les armes apuntant-li a la cara” en cas de guerra i ha suggerit d’empresonar els seus opositors polítics.
És molt probable que, com a mínim, alguns dels plans del Projecte 2025 es facin realitat. Aquest projecte és una proposta escrita per antics dirigents i futurs de la seva administració per a desplaçar el país cap a la dreta. Inclou dificultar l’accés a l’atenció reproductiva –especialment a les píndoles abortives–, eliminar el Departament d’Educació, tancar l’agència de previsió d’huracans, construir camps per a detenir infants i famílies a la frontera, prohibir les persones transgènere a l’exèrcit i, fins i tot, implementar un servei militar obligatori. Trump es va distanciar d’aquest document durant la campanya, però molts dels seus redactors van formar part de la seva primera administració i podrien tornar-hi.
La proposta econòmica de Trump: aranzels i reducció d’imposts
La proposta central de Trump en economia és aplicar aranzels a gairebé totes les importacions dels Estats Units. Defensa que això ajudarà a recuperar llocs de feina a la indústria. Molts economistes adverteixen que aquesta mesura sacsaria el comerç global i faria augmentar els preus per a tots els nord-americans, perquè molts béns que compren els nord-americans es fabriquen a l’estranger. Trump també ha dit que retallaria els imposts a les empreses i eliminaria els imposts sobre les propines, les hores extres i la Seguretat Social.
En l’àmbit sanitari, Trump ha dit que permetria a Robert F. Kennedy Jr., escèptic sobre els vaccins, de dirigir la política de salut federal. A més, ell i els republicans al congrés han dit que provaria de reformar l’Obamacare si aconseguien el control del congrés. Trump considera que el canvi climàtic és una “farsa” i ha fet campanya per a eliminar les iniciatives climàtiques de l’administració Biden i les normatives per a reduir les emissions. En canvi, ha dit que ampliaria la perforació petroliera i de gas als Estats Units.
Trump i els seus aliats també han preparat plans per a limitar la immigració legal, tot dificultant la contractació de treballadors temporers nascuts a l’estranger.
En política exterior, Trump podria alterar l’ordre mundial si abandona l’OTAN o debilita seriosament aquesta aliança militar transatlàntica. Ha mostrat escepticisme sobre el fet de continuar ajudant Ucraïna en la seva defensa contra Rússia. No ha parlat gaire sobre la guerra al Llevant, però, segons The Washington Post, ha donat suport en privat al primer ministre d’Israel perquè “faci el que calgui”.
Tot i que durant la campanya va dubtar si vetaria una prohibició federal de l’avortament, a començament de mes va piular que ho faria.
La seva agenda ha rebut un impuls perquè els republicans també han recuperat el senat, que es va omplint com més va més de lleials a Trump. Però el Partit Republicà continua lluitant per mantenir el control de la cambra de representants. Si guanyen els demòcrates, podrien blocar la legislació amb majoria simple.
Trump va reunir una coalició àmplia per a aquesta victòria
Trump és el primer ex-president que perd i després torna a guanyar la reelecció d’ençà de Grover Cleveland el 1892. Amb setanta-vuit anys, també serà el president més vell, una mica més que Biden. I és el primer president de ser condemnat per un delicte: al maig va ser declarat culpable d’haver falsificat els registres comercials per ocultar un pagament de diners a una actriu de cinema per a adults.
Les eleccions nord-americanes són, en realitat, cinquanta-una eleccions, i és el col·legi electoral qui decideix el president. Cada estat i el Districte de Columbia tenen assignats un nombre determinat de vots. Per guanyar la presidència, Trump havia d’assegurar-se dos-cents setanta vots. El recompte encara no ha acabat, però ja ha superat aquesta xifra. Ho ha fet gràcies a la victòria a Carolina del Nord per tercera elecció consecutiva, i perquè ha recuperat Geòrgia i Pensilvània, dos estats que havia perdut el 2020.
Trump ha dominat entre la seva base, especialment entre homes blancs de classe treballadora. També ha tingut bons resultats entre els votants llatins i ha guanyat terreny entre els joves i en alguns centres urbans.
Trump també pot guanyar el vot popular per primera vegada
El vot popular és el total de vots emesos a les eleccions, independentment de l’estat. No decideix el guanyador –aquesta funció recau en el col·legi electoral–, però guanyar-lo pot donar més legitimitat al president. Els demòcrates han guanyat el vot popular en set de les darreres vuit eleccions, fins i tot quan han perdut el col·legi electoral. Però el fort suport de Trump a tot el país, no solament als estats clau, pot significar que guanyi el vot popular per primera vegada en les seves tres campanyes presidencials. Ho sabrem quan s’hagin comptat tots els vots, un procés que pot durar dies.
La vice-presidenta Kamala Harris encara no ha reconegut la derrota
Kamala Harris ha decidit de no adreçar-se als seus seguidors la nit electoral. Tot i això, molts observadors se sorprendrien si Harris es negués a concedir la victòria. Durant la campanya, Harris ha criticat Trump per haver negat els resultats de les eleccions del 2020.
Els resultats de les eleccions no se certificaran fins d’ací a un parell de mesos
Aquest és el procés que comença ara:
—Els funcionaris electorals locals passaran les setmanes vinents comptant i certificant els resultats.
—Els estats han de certificar tots els resultats abans de l’11 de desembre.
—Els electors es reuniran en els respectius estats el 17 de desembre per emetre el vot pel candidat que va guanyar el vot popular en el seu estat. La majoria d’estats tenen lleis que impedeixen als electors de votar un candidat que hagi perdut en el seu estat.
—El congrés certifica els vots de tots els estats el 6 de gener. Harris, com a vice-presidenta, supervisarà la certificació de la seva pròpia derrota. Altres vice-presidents han certificat les seves pròpies derrotes. Arran de la pressió de Trump al seu últim vice-president perquè intervingués durant la certificació dels resultats de les eleccions del 2020 –i després de l’assalt al Capitoli dels seus seguidors–, el congrés va aprovar una llei que reforça el caràcter purament cerimonial del rol de la vice-presidència en aquest procés.
—Trump prendrà possessió del càrrec el 20 de gener.
