Impacte internacional: El funcionari de Cadis que va cobrar per no anar a la feina durant anys

Un jutjat de Cadis ha condemnat un ex-funcionari de l’ajuntament d’aquesta ciutat a pagar 30.000 euros per no haver anat a treballar com a mínim durant sis anys i haver anat cobrant el sou, entre el 2004 i el 2010. L’octubre d’aquell any li van obrir un expedient per una falta molt greu per ‘abandonament del servei i falta injustificada’, però la suspensió de sou i feina només va durar quatre mesos perquè durant la tramitació de l’expedient aquest funcionari, Joaquín García, es va acollir a la jubilació anticipada.

Els fets es remunten al 1990, quan García va entrar a la plantilla del consistori. Venia de l’empresa Dragados, i l’ajuntament el va nomenar director tecnic de medi ambient fins al 1996. I el 1998, quan l’ajuntament de Cadis va signar un conveni de col·laboració amb l’empresa pública Aguas de Cádiz, pel qual aquest treballador s’havia de fer càrrec d’uns controls de l’estació de La Martona. Però segons la sentència no va arribar a anar mai a aquell lloc de treball ni va fer cap tasca i, això no obstant, va anar cobrant la nòmina. El regidor Jorge Blas Fernández, del PP, va descobrir que a Aguas de Cádiz es pensaven que els serveis de Joaquín García per a l’empresa s’havien acabat i a l’ajuntament es pensaven que el funcionari continuava treballant a Aguas de Cádiz.

Impacte internacional

Aquests fets han tingut un ressò extraordinari en la premsa internacional, sobretot en la premsa anglosaxona. La BBC n’ha fet notícia, destacant que el funcionari ha argumentat que havia deixat d’anar a la feina perquè patia assetjament laboral, per motius polítics (ell tenia una vinculació amb el PSOE, va entrar en un ajuntament socialista i després va entrar a governar el PP) i que s’havia traslladat ‘a un lloc de feina on no hi havia feina’.

The Guardian també se n’ha fet ressò, amb una notícia que ha titulat: ‘Un dinar llarg: Un funcionari espanyol no va a treballar durant anys i ningú no se n’assabenta’.

Hi ha altres diaris de prestigi que han recollit els fets, com el londinenc The Times i l’edició europea del diari Politico.