La immunitat de Junqueras, un entrebanc per al Suprem espanyol

El Tribunal Suprem espanyol ha de resoldre aquests dies si deixa sortir de la presó Oriol Junqueras perquè juri la constitució espanyola i compleixi els tràmits que preveu la llei electoral per als nous eurodiputats. L’elecció de Junqueras en les eleccions del 26-M té capficat el Suprem per les possibles conseqüències que poden derivar-se de la presa de possessió com a eurodiputat. La immunitat que preveu la legislació europea és un entrebanc per al tribunal i pot posar el focus del Parlament Europeu sobre el judici contra el president d’ERC i els altres onze processats.

Junqueras és el candidat a presidir la Comissió Europea pel seu grup a l’eurocambra, l’Aliança Lliure Europea, en què també volen integrar-se Carles Puigdemont i Toni Comín. La batalla legal dels exiliats contra l’estat espanyol per a exercir com a eurodiputats és paral·lela a la situació de Junqueras, que, com a presoner, complirà les condicions que li imposi la Junta Electoral espanyola per a formar part del Parlament Europeu.

La decisió del Suprem no és fàcil i la podria prendre la setmana vinent, amb el judici acabat. La fiscalia ja ha manifestat que s’hi oposa perquè a causa de la immunitat el Suprem hauria de demanar un suplicatori que, fins que no es resolgués, aturaria el judici. A més de resoldre el permís, el tribunal també haurà de deliberar sobre la possibilitat que Junqueras assisteixi a la constitució de la nova eurocambra, el 2 de juliol a Estrasburg. El precedent del congrés espanyol és recent, però en aquesta situació el trasllat de Junqueras a Estrasburg seria més complexa i requeriria la col·laboració de la policia francesa per a custodiar-lo.

Petició d’un suplicatori a l’eurocambra

Ferran Armengol, professor de dret de la Unió Europea a la Universitat de Barcelona, considera que Junqueras, Puigdemont i Comín ja tenen immunitat, però opina que aquesta prerrogativa es perd si no es fa el jurament de la constitució espanyola. És a dir, que aquest tràmit que preveu la llei electoral és una condició per a mantenir-la. ‘Si no li deixen prendre possessió, prevaricaran’, diu Armengol en declaracions a VilaWeb sobre la possibilitat que el Suprem veti el permís a Junqueras.

Ara, és possible que si Junqueras accedeix al càrrec, independentment de si el deixen assistir el 2 de juliol a l’eurocambra, el Suprem hagi de demanar un suplicatori al Parlament Europeu per a continuar jutjant-lo. ‘Entenc que el Parlament Europeu no farà com el parlament espanyol, que ha menystingut la normativa sobre el suplicatori’, diu Armengol. Una comissió hauria d’avaluar el suplicatori, que s’acabaria votant al ple de l’eurocambra, forçant un debat entre tots els grups parlamentaris sobre la situació de Junqueras, i per extensió de tots els altres presos i dels exiliats, que situaria en primera línia mediàtica internacional el conflicte polític.

El professor de dret constitucional Javier Pérez Royo està convençut que tant Junqueras, com Puigdemont i Comín seran eurodiputats i que, en el cas del president d’ERC, el Suprem haurà de demanar aquest suplicatori a què es va negar en el cas dels presos elegits diputats al congrés espanyol. Ho explicava així en una entrevista a VilaWeb: ‘És que en el moment que hagi jurat la constitució davant la Junta Electoral, ja tindrà la condició d’eurodiputat. I llavors Marchena sí que haurà d’enviar el suplicatori al Parlament Europeu i haurà de suspendre el judici. I si hi ha suplicatori, al Parlament Europeu hi haurà un debat polític sobre la instrucció i sobre el judici, abans de la votació. I això sí que seria internacionalitzar el judici.’

Tanmateix, hi ha un punt d’incertesa. El judici contra el procés restarà vist per a sentència aquesta setmana, i per tant Junqueras assolirà la condició plena d’eurodiputat amb el judici acabat. El Suprem pot dictar sentència contra Junqueras sense haver demanat abans un suplicatori? ‘No és resolt, això. Aquí potser es podria jugar amb la qüestió pre-judicial i el Tribunal de Luxemburg podria dir que s’havia d’haver aturat el judici perquè tenia immunitat’, respon Armengol.

I si el ple de l’eurocambra, més fragmentada després de les eleccions del 26-M, no concedís el suplicatori? ‘L’haurien d’alliberar i no podrien fer res fins que no s’acabés la legislatura, però això no afectaria la resta de processats’, afegeix. Per tant, el Parlament Europeu podria trobar-se abocat a pronunciar-se, en una decisió que pot afectar de mig a mig la deliberació del Suprem sobre la sentència. Ara, una aliança entre el PP europeu I els grups socialdemòcrata (S&D) i liberal (ALDE) té prou suport per a concedir el suplicatori.

Segons Pérez Royo, hi ha una altra opció: que el president de la sala segona, Manuel Marchena, refusi de demanar el suplicatori amb l’argument que el judici haurà acabat i que no pot interferir-se en la deliberació del tribunal per a dictar la sentència. Ho explicava així: ‘Ell vol tancar el judici i deixar-lo vist, escudar-se en el fet que sigui vist per a sentència per justificar-se i donar a entendre que s’ha acabat, que només falta redactar la sentència i ja no s’hi pot interferir. Aquesta serà la seva línia de resistència.’

La situació de Puigdemont i Comín

Armengol sosté que Puigdemont i Comín ja tenen immunitat. No obstant això, adverteix que la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE ha reconegut en sentències la immunitat principalment en relació amb la tasca parlamentària, no pas en qüestions que tenen a veure amb el moment en què s’adquireix la condició d’eurodiputat. ‘Crec que Luxemburg no s’hi ficarà, no té tradició de pronunciar-se en afers políticament complicats’, diu.

Així mateix, creu que els dos eurodiputats de JxCat perdran la immunitat si no juren la constitució espanyola. En canvi, la defensa dels exiliats manté que ho tenen tot previst per a exercir com a eurodiputats i plantar cara a la justícia espanyola, en una estratègia els detalls de la qual no han revelat completament per a no ensenyar totes les cartes.