Gemma Moncunill: ‘Poca gent s’ha infectat del coronavirus, no hi ha immunitat de grup’

Quan a mitjan març es va evidenciar que el coronavirus 2019 s’havia estès entre la població no hi hagué cap més alternativa que confinar els ciutadans com a pla de xoc per a frenar-ne la propagació. Al cap de més de quaranta dies, el govern espanyol ha començat a permetre que de mica en mica es reprenguin les relacions socials, però el virus continua essent-hi i una bona colla d’experts veuen molt probable que tornin a augmentar els contagis. Les investigacions per a desenvolupar un vaccí avancen de manera extraordinària, però no és probable que arribi abans d’un any. Així doncs, què hi ha per a contenir els contagis?

Una possibilitat és que la població assoleixi allò que s’anomena immunitat de grup, és a dir, que una part considerable de la població hagi desenvolupat els anticossos necessaris per a combatre el virus, de manera que es freni el contagi. En el cas del SARS-CoV2 es calcula que aquest percentatge hauria de ser de vora el 60%, però un estudi de l’ISGlobal en personal sanitari de l’Hospital Clínic indica que som molt lluny d’aquest punt. Segons aquesta investigació, només un 11,2% dels treballadors, molt més exposats al virus que no la població general, ha passat la Covid-19. En parlem amb la immunòloga Gemma Moncunill, una de les autores de l’estudi i professora assistent de recerca del grup d’immunologia de la malària de l’ISGlobal que dirigeix la doctora Carlota Dobaño.

—Què heu descobert a l’estudi?
—L’objectiu era mirar la seroprevalença en treballadors de l’Hospital Clínic. Hem descobert que un 11,2% ja ha passat la infecció. Ho hem mesurat amb un test propi per a detectar i quantificar els anticossos. És important perquè sembla que els tests ràpids no tenen una fiabilitat alta, però la veritat és que n’hi ha molts i falta informació.

—Abans de continuar, podríeu explicar què és la seroprevalença?
—La seroprevalença per anticossos serveix per a detectar quin percentatge de població –o, en el nostre cas, de l’estudi– és positiu per algun dels anticossos que hem detectat; és a dir, quin percentatge té anticossos contra el virus. Si una persona en té vol dir que ha passat la infecció. A diferència de la PCR, que es fa servir per detectar el virus en mostres nasofaríngies o orals durant la infecció, amb els anticossos podem veure si l’individu ha estat infectat durant els últims mesos. A l’estudi hem fet servir totes dues proves. Veiem que hi ha un 9,3% de tots els participants que són seropositius, que tenen anticossos contra el virus detectables, als quals cal afegir un percentatge de PCR-positius en el moment d’agafar la mostra però que encara no tenien anticossos detectables.

—Tenir anticossos et converteix en immune?
—En general, considerem que haver passat la infecció et dóna immunitat, però no ho sabem segur. Encara no tenim proves científiques que no ens puguem reinfectar, tot i que ara per ara tampoc no hi ha cap prova que sigui possible. Els estudis en models animals també indiquen que no hi ha reinfecció, ni tampoc n’hi va haver en els coronavirus anteriors, el SARS-Cov-1 i el MERS. Sembla que haver passat la infecció implica desenvolupar immunitat, almenys uns quants mesos o pocs anys, però no en tenim la certesa. Tampoc no sabem si els responsables de protegir-se són els anticossos i prou. Hi ha el component de tota una resposta cel·lular que també actua contra el virus. I tampoc no sabem exactament, en cas que ho facin, quins són els que protegeixen. A la sang podem detectar anticossos contra diverses proteïnes del virus –antígens diversos– i també menes d’anticossos diverses. No és igual la funció que fa la IgG que la de la IgM o la de la IgA. De la gent que té anticossos s’ha de mirar quins nivells de cada en té i si està protegida o no. Són estudis que anem fent, però trigarem temps a tenir-ne resultats.

—S’havia publicat que hi havia hagut algun cas de reinfecció. Són falsos positius?
—Recentment un estudi a Corea ha confirmat que en gent que semblava haver-se reinfectat, de fet s’hi havien detectat virus que encara eren a l’aparell respiratori i encara es detectaven, però això no vol dir que fossin noves infeccions. Ni tan sols que continuïn infectats.

—Què implica que tan sols l’11,2% dels sanitaris de l’Hospital Clínic s’hagi contagiat del coronavirus?
—La veritat és que són pocs, tenint en compte tots els casos de Covid-19 i que parlem d’una població d’alt risc perquè tenen contacte amb pacients contagiats. Ens esperàvem que fossin bastants més. Hi ha dades d’un hospital de Madrid que van trobar un 12% d’infectats i uns models matemàtics que estimaven que un 15% de la població espanyola s’havia infectat. És cert que al Clínic sempre hi ha hagut força protecció del personal i poden haver tingut més precaució. De totes maneres, si pensem que aquest col·lectiu pot ser un dels més infectats de la població, vol dir que hi ha molt poca població que l’ha passat. Per tant, si ser seropositiu vol dir estar protegit, hi ha molt poca gent protegida. Això s’ha de tenir en compte a l’hora de decidir com gestionar el desconfinament els mesos vinents.

—Quin grau d’infectats asimptomàtics heu detectat?
—De tots els seropositius, vora un 23%. A l’hora de traslladar aquest percentatge al conjunt de la població hem de tenir en compte el rang d’edat de la mostra. Són treballadors, de manera que no hi ha nens ni gent gran. Una altra dada important del nostre estudi és que, de tots els infectats que hem trobat, només un 40% havia estat diagnosticat. I dels que no s’havien detectat, quasi la meitat tenia símptomes i, així i tot, no havia estat diagnosticat. És gent exposada a pacients i els seus companys de feina. És molt important de fer tests al personal sanitari i prendre mesures.

—Espereu que hi hagi rebrots de la infecció amb el desconfinament?
—Si no es va amb molta cura, fàcilment n’hi pot haver. Poca gent ha passat la infecció, no hi ha immunitat de grup. Es considera que més d’un 60% ha d’haver passat la infecció perquè la població susceptible no estigui en risc. Som molt lluny d’aquesta xifra i s’ha d’anar amb precaució. Hem de portar màscara, rentar-nos les mans, mantenir distanciament social… Ara, és obvi que no podem estar confinats eternament.

—Per a aconseguir aquesta immunització col·lectiva, val més evitar el contacte entre persones fins que no arribi un vaccí o promoure un contagi progressiu de la població perquè es generin anticossos?
—La vacuna encara trigarà molt. Es van desenvolupant a una velocitat increïble, però encara trigaran mesos. I no és tan sols que hi hagi una vacuna a punt, sinó que es pugui produir per a tot el món. Volem que la població s’immunitzi, però s’ha d’evitar que se saturi el sistema sanitari. Ara convé aplanar la corba de contagis. Si la població no és immune hi pot haver rebrots, però el fet més important és que no es desbordi el sistema sanitari. Si es trobessin medicaments efectius per a tractar la malaltia, això hi ajudaria molt. Si tens símptomes, que puguis prendre un medicament perquè la malaltia no s’agreugi, però que et permeti de desenvolupar immunitat.

—Voleu dir passar la Covid-19 com qui passa un refredat?
—Sí. De moment no sabem què fa que hi hagi persones a qui la infecció gairebé no l’afecti, que no tingui símptomes, i en canvi gent que tingui símptomes suaus i uns altres que acabin greus a l’UCI. És cert que tenir malalties cròniques i més comorbiditats augmenta la susceptibilitat a la Covid-19 greu, però no explica tots els casos ni per què hi ha gent asimptomàtica. Cal investigar-ho i això ens pot donar pistes a l’hora de desenvolupar fàrmacs per a tractar la infecció i la malaltia.

—Quina particularitat té la vostra prova que la fa més fiable que la majoria de tests de seroprevalença?
—El nostre assaig es basa en una tècnica que es diu Luminex, que permet de quantificar diverses classes d’anticossos i diverses proteïnes del virus. No únicament detecta, sinó que quantifica. Molts tests ràpids fan una detecció qualitativa, diuen si ets positiu o no, però no diuen quina quantitat d’anticossos tens. La nostra prova sí, i dóna informació que pot ser important en termes d’immunitat i protecció. En aquest estudi tenim una sensibilitat del 97% i una especificitat del 98% o 100%, depenent de quina immunoglobulina mirem. També depèn de la mostra: no és igual amb gent que fa poc que s’ha infectat i encara no ha produït anticossos. A partir dels deu dies de tenir símptomes ja es poden detectar els anticossos en quasi tots els participants de l’estudi.

—Aquesta tecnologia es pot generalitzar?
—Requereix una certa experiència tècnica i necessites un aparell concret. Nosaltres en tenim tres, de moment, i hi ha força hospitals i laboratoris de recerca que en tenen, però és una tecnologia especialitzada. No és una cosa que es pugui comercialitzar i fer a qualsevol CAP. Ara optimitzem l’assaig per poder analitzar més de cinc mil mostres la setmana.

—A Andorra ha començat un operatiu de proves multitudinàries per a saber el grau de contagis de tota la població. Quan tens la fotografia general, què s’ha de fer?
—Per començar, no cal fer proves a tota la població, n’hi ha prou de fer-ne a grups representatius i fer estimacions. L’acció més efectiva és detectar els casos de Covid-19 per poder-los aïllar i fer un seguiment dels seus contactes. Els estudis de seroprevalença serveixen per a detectar quin percentatge de la població ha estat infectada o no, si hi ha col·lectius més afectats i poder informar sobre les mesures de confinament o de distància de seguretat. És important de poder fer tests diagnòstics [PCR] en tots els casos possibles de Covid-19 i, en el cas del personal sanitari dels hospitals, fer tests periòdics per a detectar infeccions i evitar que es pugui infectar personal i pacients. S’ha parlat molt del certificat immunològic que, si has infectat i tens anticossos, et pot permetre d’estar desconfinat i fer vida normal, però encara no tenim proves que el fet de tenir anticossos et faci estar més protegit. Primer de tot s’hauria d’analitzar i veure a partir de quin nivell d’anticossos estàs protegit. És cert que és un indicador d’haver passat la infecció, però encara no hi ha proves científiques que ser seropositiu et faci estar protegit. A banda, crec que aquest certificat té certes conseqüències ètiques.

—No hi esteu d’acord, amb la mesura?
—En general, no. En casos concrets, com el personal sanitari, sí que pot ser interessant, però per a tota la població, no. Portaria moltes desigualtats. Quanta gent seronegativa s’hauria de quedar a casa i no podria treballar? No pots mantenir una part de la població tancada a casa mentre els altres fan vida normal. I tornem-hi: no hi ha fonaments científics encara que assegurin que aquesta gent estaria protegida.

—Entenc que a la ciència allò que mana és l’evidència, però si tot assenyala que quan tens anticossos ets immune al virus potser no es trigarà gaire a demostrar que sí.
—És que fa molt pocs mesos que ha arribat la pandèmia. S’ha de fer seguiment de la gent que ha estat infectada i té anticossos per veure què els passa, si es tornen a infectar o no. En el cas del nostre estudi, com que és personal sanitari i està en contacte amb pacients de la Covid-19, tenim planificats aquests estudis. Volem identificar quines respostes immunològiques tenen relació amb la protecció. Els nostres estudis també ens permetran d’identificar quines proteïnes del virus són importants per a la protecció o quina mena de resposta és més efectiva.

—És la primera pedra en el camí cap al vaccí.
—La recerca bàsica és fonamental, no en sabem gran cosa. Gairebé tot allò que se’n sap és basat en els altres coronavirus. Esperem que sigui similar, però no ho podem assegurar. Un altre punt interessant que hem vist en l’estudi és que la gent asimptomàtica té menys anticossos que aquells que han tingut símptomes.

—Què implica això?
—No ho sabem. Ho hem d’estudiar. Pot ser que aquestes persones estiguin menys protegides, però també que, pel fet d’haver estat asimptomàtics, tinguin una altra resposta, no tan sols d’anticossos. Hi ha moltes incògnites. És molt interessant d’estudiar, el problema és la urgència. La cosa interessant d’aquesta pandèmia és que hem començat a col·laborar amb molta gent amb qui no havíem treballat junts i es generen moltes dades molt ràpidament que es comparteixen obertament.