21.12.2023 - 21:40
The Washington Post · Emily Rauhala, Anthony Faiola i Karla Adam
Heus aquí una predicció fàcil per al 2024: es parlarà molt de la immigració.
Després de la pandèmia, la qüestió de la immigració ha tornat a acaparar els debats aquest 2023, un any en què els dirigents occidentals han hagut d’encarar la pressió de la dreta per adoptar mesures com més va més estrictes.
Aquests darrers dies de l’any, la Unió Europea ha tancat un acord històric per a revisar la seva política migratòria. Alhora, l’estat francès ha aprovat un projecte de llei d’immigració que ha abocat el govern Macron a una crisi interna.
El sentiment antiimmigratori ha catapultat l’extrema dreta cap a la victòria electoral en bastions del liberalisme social, com ara els Països Baixos, i també ha suscitat molta controvèrsia a Alemanya, Itàlia i el Regne Unit. El 2024, la immigració serà una qüestió crucial en les eleccions a Europa i als Estats Units.
“En un any de grans eleccions –als Estats Units, la UE i el Regne Unit–, la immigració es preveu un tema important”, explica Catherine Barnard, professora de la Universitat de Cambridge especialitzada en política europea.
Tot i que Europa es va afanyar a acollir milions de refugiats procedents d’Ucraïna –majoritàriament blancs i cristians– després de la invasió russa del 2022, els països europeus semblen ara centrats a mantenir lluny una altra mena d’immigrants.
Un nou rumb per a la UE
Els països europeus fa anys que lluiten per trobar polítiques migratòries comunes, però l’arribada creixent d’immigrants aquest darrer any ha atiat la polarització sobre aquesta qüestió i ha fet que adquirís més importància.
En comparació amb el mateix període de l’any passat, al continent el nombre d’immigrats irregulars ha crescut d’un 17% del gener al novembre. N’han arribat més de 355.000, la xifra més alta d’ençà del 2016, quan n’hi hagué una afluència històrica a causa de l’arribada dels refugiats que fugien de la guerra civil siriana.
La dreta i l’extrema dreta treuen com més va més rèdit de la situació i la pressió perquè el bloc trobi un enfocament comú sobre política migratòria no ha fet sinó augmentar.
L’acord, que encara ha de ser ratificat formalment, pretén de repartir els costs associats a les arribades més equitativament entre els estats membres, a més de frenar-ne de noves i facilitar la deportació d’immigrants.
Els alts funcionaris europeus han lloat l’acord com una victòria per a Europa i per a aquells que volen, desesperadament –i sovint perillosament–, arribar a les costes del continent.
“L’acord significa que seran els europeus i no pas els traficants els qui decidiran qui ve a la UE i qui pot romandre-hi. Significa protegir aquells qui ho necessiten”, declarà Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea.
Però els grups de drets humans han condemnat les noves mesures, perquè creuen que soscaven la protecció per als sol·licitants d’asil i que fan créixer el risc per als nouvinguts.
“Aquest acord farà retrocedir decennis la legislació europea en matèria d’asil –va dir Amnistia Internacional en un comunicat–. El resultat probable és un augment del sofriment en cada pas del viatge d’una persona per a sol·licitar asil a la UE.”
Els partits centristes, empesos cap a la dreta
En molts països, entre els quals l’estat francès i Alemanya, el debat migratori va empenyent cap a la dreta els partits centristes, que volen temperar la preocupació sobre la immigració.
Aquesta setmana, per exemple, el parlament francès va aprovar un projecte de llei que imposa normes estrictes als immigrants, com ara dificultar-los l’obtenció de prestacions, o bé que els seus fills adquireixin la ciutadania francesa.
Per guanyar-se el suport de la dreta francesa, el partit centrista de Macron ha acceptat mesures més dures. Marine Le Pen, cap del partit ultradretà Rassemblement National, va celebrar el projecte de llei com una “victòria ideològica” per a la seva formació.
La immigració també domina l’agenda política a Alemanya, on les sol·licituds d’asil han augmentat considerablement i els governs locals senten la pressió d’atendre un gran nombre de nouvinguts.
El canceller alemany, Olaf Scholz, que ha promès d’adoptar una línia més dura sobre la política migratòria, s’encara a la pressió creixent de la dreta. El suport a la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) ha crescut substancialment aquests darrers mesos, i es preveu que obtindrà bons resultats a les eleccions regionals del 2024.
Deslocalitzar el problema
Fins i tot els dirigents més conservadors del continent tenen dubtes sobre com abordar el problema.
Al Regne Unit és probable que la immigració continuï en el primer pla polític, atès que el país s’encamina cap a un any d’eleccions. Seguint el rastre d’uns altres líders conservadors, el primer ministre Rishi Sunak espera galvanitzar la seva base tot adoptant una línia dura sobre la immigració.
L’any 2016, molts britànics partidaris del Brexit van votar a favor d’abandonar la UE perquè el seu país pogués “recuperar el control” de les fronteres. Però la immigració al Regne Unit ha atès nivells inaudits, cosa que ha causat la indignació dels conservadors.
L’any passat, durant la campanya electoral, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va prometre de resoldre la crisi migratòria amb un blocatge naval del nord d’Àfrica, si calia. Com a primera ministra, tanmateix, el problema li ha resultat molt més difícil de resoldre.
Meloni ha forjat una aliança amb el britànic Sunak. En una reunió el cap de setmana passat, ambdós van anunciar un esforç comú per a finançar les repatriacions d’immigrants a Tunísia, que és un país d’origen i també de trànsit dels immigrants que s’adrecen cap a Europa amb barcasses.
Ambdós països han mirat de resoldre els seus desafiaments migratoris tot deslocalitzant el problema –literalment. Itàlia va arribar a un acord amb Albània perquè acollís 36.000 immigrants l’any, i la Gran Bretanya havia planejat de deportar sol·licitants d’asil a Ruanda fins que el Tribunal Suprem del Regne Unit ho impedí. El govern de Sunak vol reprendre el pla.
Meloni també ha encapçalat els intents d’arribar a un acord amb el president de Tunísia, Kaïs Saïed, per a augmentar les patrulles marítimes i impedir les rutes de les barcasses.
Els acords, tanmateix, no han estat exempts d’entrebancs. Saïed ha demostrat ser un soci voluble i aquest mes ha retornat 60 milions d’euros provinents de fons de la UE, que considera massa escassos. A més, l’acord de Meloni amb Albània ha estat blocat pel Tribunal Constitucional d’Itàlia.
“Per a Meloni, la immigració ha estat un fracàs absolut”, explica Nathalie Tocci, directora de l’Institut d’Afers Internacionals, amb seu a Roma.
“L’acord amb Albània és poc més que un truc de relacions públiques, encara que acabi tirant endavant”, diu.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
