La immersió lingüística no existeix

Finalment es veu el frau. Finalment ha petat la bombolla de la immersió lingüística. La gran il·lusió, la gran mentida, ha saltat enlaire feta miques. A Catalunya no hi ha immersió lingüística a les escoles catalanes. És un mite. Un engany. No passa. I fa anys que estem així, passa que amagàvem el cap sota l’ala. Fèiem veure que no ho vèiem. Però aquesta setmana el Departament d’Ensenyament ha ensenyat les dades que maneguen (recollides els anys 2006, 2013 i 2021) i que diuen que els professors que fan les classes majoritàriament en català són la meitat. La resta, les fan en castellà. Celebro, aquesta vegada, l’impacte que ha tingut aquesta veritat, que es fes pública, estesa, entesa i païda. Perquè encara recordo amb veritable terror quan aquesta veritat l’expressava en solitari gent com la Carme Junyent, la lingüista que fa anys que explica que la immersió lingüística no s’aplica a les escoles. Deia coses com aquesta i la gent no se la creia: “Tots sabem que molta de la docència declarada en català en realitat es fa en castellà. Tinc companys que fan classes a instituts on tot es fa en castellà. Tant de bo només fos el 25% que volia en Wert. La llengua vehicular de l’ensenyament és el català, i això, a secundària, en un percentatge molt alt, no és cert. Ho sabem tots i en veiem els resultats. Ningú no tracta aquesta qüestió seriosament, ningú no mira què passa realment als instituts. No he vist mai voluntat d’encarar això.” (Entrevista a VilaWeb Ningú no té el valor de dir que hem fracassat amb la immersió’)

Una llum d’esperança s’ha il·luminat aquesta setmana. Algú, sembla, vol encarar això. El primer pas per a solucionar les coses és veure-les. Però, ja que hem estat anys amagant el cap sota l’ala, mentre hi havia que deien les coses que tot just ara els altres accepten, potser que també mirem quines coses més deien. Segons Junyent: una, el bilingüisme mata el català. Dues, el multilingüisme el salva. Tres, Catalunya hauria de deixar d’optar pel suïcidi del bilingüisme i passar a creure’s, també a l’escola, el multilingüisme. Quatre: quan els pares, any rere any, han avisat que, a les escoles, la immersió no s’hi aplicava, inspecció no ha fet res. I cinc, si vols societats multilingües, i la immersió lingüística a les escoles, si vols donar força al català, abans has de passar per una cosa que es diu República Catalana. Dins Espanya, poca cosa podràs fer.

Tres són els suposats grans  èxits del pujolisme a la Catalunya dels anys vuitanta i noranta. La normalització lingüística, TV3 i els Mossos d’Esquadra. La normalització lingüística és un mite. TV3 arriba a un 15% d’audiència i els Mossos d’Esquadra tenen la BRIMO a dins. Miquel Bauçà ho deia, i no és fàcil d’entendre’l a la primera: “Ancestres i enemics: Els nostres ancestres i els nostres enemics hem de pensar-los alhora. És obvi, però de vegades costa de veure llur influència simultània.”