“La immersió en català ha desaparegut”: les famílies s’organitzen per blindar la llengua a l’escola

L’estat del català a l’escola fa anys que és un fet preocupant. El nivell lingüístic dels alumnes cada vegada és més baix i això es fa palès a primària, secundària, batxillerat, cicles de formació professional i a la universitat, tant en centres públics i privats. És una qüestió que afecta la manera com s’educa la mainada, però també com es relacionen dins i fora de les aules. El Consell Lingüístic Assessor va elaborar una llista de mesures per a capgirar la situació, però les famílies i el conjunt de la comunitat educativa no hi veuen avanços. A més, l’ofensiva judicial per a imposar més hores de castellà en unes quantes escoles del Principat també causa neguit, perquè les famílies veuen que la demanda de pocs pares pot arribar a fer trontollar tot el projecte lingüístic del centre (PLC).

En vista de la situació, un grup de cinquanta pares i mares s’han organitzat per a plantar-hi cara i defensar el català a l’escola. Volen revertir la tendència actual, tot provant d’aplicar polítiques en favor de l’ús de la llengua mitjançant les associacions de famílies dels centres. La campanya es diu “Activem la immersió!“.

El grup de famílies, xafa.cat, va néixer fa un any i mig a les xarxes socials, fruit de la preocupació per l’estat de la llengua a les escoles i instituts. “El castellà avança i ocupa espais en tots els àmbits de l’educació. Hem vingut a dir que el català ens importa, ens l’estimem. Ha estat una cosa que sembla que hagi fet nosa. S’ha posat al darrere i ara volem tornar-lo a posar al centre”, diu un dels pares impulsors, en Francesc, de Sant Celoni (Vallès Oriental). El projecte ha tingut bona rebuda i esperen de rebre més adhesions.

Incidir en les famílies i els centres

Una de les demandes de les famílies és un acord de claustre per a complir decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica, referent a la docència en català, i també al treball sobre l’expressió i la interacció orals en català. Alhora, reclamen que s’incideixi directament en els usos lingüístics de l’alumnat a partir de la interacció entre els alumnes i els docents; i que hi hagi un acord que comprometi el professorat i la inspecció educativa a fer una correcta docència en català i una immersió lingüística eficaç, que fomenti el coneixement i l’hàbit de parlar i mantenir el català entre els alumnes.

El diagnòstic que fa en Francesc és força negatiu: “La immersió en català ha desaparegut i s’ha convertit en una immersió en castellà.” A parer seu, hi ha clarament un procés de substitució lingüística, en què la llengua dominant, el castellà, cada vegada guanya més pes. Es queixa del paper de les institucions: “Què ha fet la Generalitat, què han fet els partits o els ajuntaments pel català? S’han preocupat perquè es complís la llei d’educació o els projectes lingüístics? Ningú no ha vetllat pel català. Si no el defensem nosaltres, no podem confiar que ho facin aquestes institucions.”

El grup pretén de canalitzar les queixes dels pares i que es refermi el compromís dels centres i el Departament d’Educació en favor del català. Hi ha realitats ben diverses: pares que es queixen que els fills tan sols fan dues assignatures en català, que el tutor només se’ls adreça en castellà o bé que els claustres són majoritàriament en castellà. “Les solucions han de ser a llarg termini. La qüestió és anar creant xarxes de famílies pel català”, diu en Francesc.

El grup també té la mirada posada en la relació entre els alumnes, perquè en molts espais, com ara els esbarjos, malauradament, es comuniquen en castellà. “Molts projectes lingüístics diuen que la llengua d’arrelament de la comunitat educativa és el català, i això no és cert. En moltes escoles, no tan sols de l’àrea de Barcelona, es parla en castellà al pati de l’escola. Et parlo de Tossa de Mar, de Sant Feliu de Guíxols… La situació és molt greu. Qui havia de vetllar pel català no ho fa”, lamenta en Francesc.

I insisteix que cal incidir de valent en les famílies, sobretot les nouvingudes. “La immigració arriba en una societat en què la jerarquització de les llengües és molt dominada pel castellà, i la llengua d’integració a les escoles és la mateixa que la del carrer. Els nens nouvinguts veuen que la llengua d’arrelament és el castellà… Aquí és on l’escola pot fer molta feina”, diu.

Els projectes lingüístics, en el punt de mira

El grup és conscient que cada centre té particularitats i que les experiències poden ser diferents. No obstant això, recomanen de seguir uns quants passos perquè es desplegui una metodologia immersiva valenta.

D’entrada, demanen d’aplegar informació per a conèixer la realitat del centre, parlant amb tutors, preguntant a la direcció dels centres, dirigint-se a l’AFA i conversant amb els alumnes. “Cal que esbrinem en quin idioma es fan les assignatures, en quin idioma es dirigeixen els docents als alumnes, en quin idioma atenen la consergeria i secretaria, i també com es comuniquen els monitors de menjador”, diuen en el comunicat. Tot seguit, indiquen que convé de comprovar si la informació s’adequa al PLC, que és la normativa del centre en matèria lingüística, de compliment obligat. El grup destaca que interpretar el PLC és una tasca difícil, i per això recomana de posar-se en contacte amb les famílies que hi tinguin experiència.

Després d’haver analitzat la informació, caldrà traslladar a la direcció de l’escola o institut les discrepàncies que s’hagin trobat. “Allò que passi a partir d’ara dependrà de molts factors, però sobretot de si l’equip directiu és receptiu a l’hora d’escoltar les famílies per a introduir canvis en els errors que s’hagin detectat”, destaquen en la campanya. En Francesc explica que hi ha molts pares que han hagut de recórrer a la inspecció educativa del Departament d’Educació per a consultar el projecte lingüístic, perquè la direcció del centre s’ha negat a donar-los-el. “Demanem un acord de claustre. Per dir que som aquí, que ens importa i no ens quedarem de braços plegats. No mirarem cap a una altra banda, com sí que han fet les institucions”, conclou en Francesc.