13.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 26.02.2024 - 15:28
La Plataforma Pagesa va néixer fa unes poques setmanes i calculen que ja té 4.500 membres. Aquests pagesos organitzats al marge dels sindicats establerts (Unió de Pagesos i JARC, per exemple) són els qui han mobilitzat la majoria dels talls de carreteres d’aquests dies. I els qui avui es reuniran amb el govern. VilaWeb va parlar ahir amb Imma Puigcorbé, de la Plataforma Pagesa, veterinària provinent del mas el Lladré, a les Llosses (Ripollès). Puigcorbé explica les demandes del sector, el perquè s’han organitzat al marge dels sindicats i la crítica que fan al govern.
—Per què heu canviat de nom? Us dèieu Plataforma 6-F i ara, Plataforma Pagesa.
—Perquè no tenim res a veure amb els partits feixistes que s’han fet seves les accions arreu d’Espanya, i que es deien 6-F. Com que no volem cap història amb ells, doncs hem canviat de nom.
—Per què no fer les reivindicacions per mitjà d’Unió de Pagesos? Tinc la sensació que en aquestes manifestacions hi ha un cert punt de crítica al sindicalisme establert.
—Evidentment. Si no us n’heu adonat, aneu tard. Creiem que la gent de pagès no se sent representada pels sindicats. I això també és una oportunitat per a ells: per a canviar certes maneres de treballar, per a reivindicar allò que necessita el sector. Els sindicats cobren moltes subvencions. JARC crec que cobren quasi mig milió d’euros de la Generalitat, i Unió de Pagesos, uns 900.000 euros. Tenir la cadira guardada ha significat que s’hagin adormit una mica les reivindicacions de la pagesia d’aquest país. O potser no han sabut explicar prou bé tota la feina que fan. Però realment no s’han vist resultats.
—La plataforma acabarà formant-se com a sindicat?
—En principi, no és l’objectiu.
—Amb aquests dies de mobilitzacions, què heu aconseguit?
—Que es visibilitzi la nostra problemàtica, el suport de la societat i que les administracions ens comencin a escoltar. Per això tenim una reunió amb la conselleria. Necessitem veure fets i no només paraules.
—A la reunió hi anireu gent de la plataforma i dels sindicats?
—Cap sindicat. La plataforma i prou.
—Ahir la conselleria va anunciar un calendari per als ajuts, entre més mesures. Com les valoreu?
—Aquestes mesures són un començament. Però no són res. No cobrar ajuts ramaders fins al juny em sembla una barbaritat. S’han d’obtenir més coses. Això és la punta de l’iceberg. Necessitem molta més feina per part del departament. Els exigim que es posin les piles. Hi ha moltes altres demandes.
—Els ajuts que us deuen i no rebeu, qui els frena? La Generalitat, l’estat, Europa?
—La Generalitat. Té tots els expedients. Però, estructuralment, tenen un embolic molt gran, allà dins. No es deuen aclarir ni ells. Els pagesos de les altres comunitats autònomes ja els han cobrat. Aquí hi ha pagesos que han rebut la meitat de l’ajut. Els falta l’altra meitat. I vull dir una cosa: a nosaltres ens encantaria viure sense subvencions. Però a Europa fa molts anys que es va començar a subvencionar els agricultors perquè la gent pogués menjar més barat. Fa quaranta anys que passa. I ara depenem dels ajuts. Però preferíem viure del que produïm; això sí, amb els preus que toca. Cosa que no passa.
—No passa?
—No. El govern hauria de fer complir la llei de la cadena alimentària. Tenim una llei que diu que s’ha de pagar al productor, com a mínim, a preu de cost. Doncs no passa, no funciona per als productes del camp, que es paguen sovint sota el preu de cost. Personalment, crec que a la llei li falta limitar el poder de segons quines grans superfícies. Algunes venen el 50% de tota la llet que es ven a tot Espanya. Són posicions de monopoli, gairebé. I trien el preu.
—Una altra demanda vostra és racionalitzar les restriccions d’aigua. Expliqueu que teniu restriccions per sequera del 80% en agricultura i del 50% en ramaderia. I parleu d’aberració. Quina solució hi hauria amb això?
—Parlo d’aberració perquè la ramaderia gasta el 2% de l’aigua. L’us domèstic i urbà, el 44%. El turisme, a Barcelona, és el 12%*. Com pot ser que a nosaltres ens facin gastar un 50% menys d’aigua, i al turisme i la indústria, només un 20%? Ja es veu que no té lògica. L’ACA ha fet una gestió de l’aigua dolentíssima. No han tingut cap pla. Ara que tenim els pantans buits, tots a córrer. Però no tenen cap pla estratègic. Hi ha molt mala gestió. Hi ha d’haver responsabilitats.
—Critiqueu un excés de burocràcia. Comenteu la frase: la burocràcia no és catalana, és europea, és espanyola.
—La burocràcia és molt catalana. Aquí som més papistes que el papa. I el que s’aplica a Espanya, aquí s’aplica el doble o el triple. La Generalitat té moltíssima feina a resoldre.
—Poseu-me exemples, si us plau.
—En l’àmbit espanyol, es demanen els contractes signats dels terrenys usats a partir de dues hectàrees. Aquí, a partir d’una hectàrea. En l’àmbit espanyol, si demanes un ajut, no cal anar enlloc a fer-ho. El govern ja té les dades de tothom, i reparteix sabent qui té dret a quin ajut. Aquí, ets tu qui l’has de demanar. I si et descuides de dia, el perds.
—Us demanen un paper que ells ja tenen?
—Exacte. No treballen per al sector. Treballen per no tenir tanta feina ells. I han externalitzat la feina que els tocaria fer a ells, al sector, o a tècnics que tenen assessories agràries. No pot ser que la pagesia carregui amb la feina burocràtica, i que ells es passin el dia fent de policies i inspectors. Volem que hi hagi controls, és clar que sí. Però hi ha controls que no tenen sentit. Per exemple: any rere any, ens demanen la superfície de les nostres naus. Per què ens ho demanen, si no hi ha hagut cap modificació? Ells ja ho saben, si hi ha hagut una modificació o no.
—Us queixeu de competència deslleial. Vosaltres heu de complir la normativa ambiental, i el producte que ve de fora, no.
—No només ambientals, també laborals i de seguretat alimentària. Es fan alguns controls de pesticides, però no prou. No controlen totes les partides. I entren amb uns preus més barats, perquè la mà d’obra allà és més barata. Si s’hi fan acords comercials, que els demanin el mateix que a nosaltres. O que els apliquin aranzels. És molt hipòcrita, tot això que fan.
—Quin percentatge del que mengem es produeix aquí, i quin a fora?
—A Catalunya, a tot estirar, podríem produir un 40% o 45% del que mengem. La terra conreable per habitant és molt baixa. Som dels països que en tenen menys. Ens omplim la boca de sobirania alimentària, però no la cuidem.
—I d’aquest 40% teòric, a quant arribem?
—No t’ho sabria dir. També et dic que som un país exportador. Produïm aliments i els portem fora, a la resta d’Europa i als països asiàtics.
—El distribuïdor i el seu poder. Queixa i solució?
—La queixa és el percentatge que ens apliquen sobre el preu final. Per exemple, en la llet, un 30% va a la distribució. No és viable. O les patates, que al camp valen x, a la botiga, un 400% més. I a sobre, no paguen immediatament. Paguen a trenta dies. O a seixanta dies.
—Un lector que vulgui ajudar què pot fer?
—Comprar productes de proximitat, a botigues petites, al mercat, directament al productor.
—Dins la plataforma segur que hi ha un sector que voldria encara més talls. I un altre de més moderat. Valoreu-me les dues posicions.
—El sector primari està en supervivència. Hi ha persones que, si no cobren els ajuts, o si no plou, plegaran al març o a l’abril. És un percentatge alt del sector. Hi ha desesperació. I això porta gent a dir “o tot o res”. Sense violència, evidentment, però “me’n vaig a tallar fins que em facin fora els Mossos”. Molts pagesos o lluiten o pleguen. I després, hi ha gent més moderada que no té tanta pressió econòmica. I pot aguantar. Tenim els dos extrems.
—Imma Puigcorbé on se situa?
—Crec que les coses es poden aconseguir parlant i discutint. Però hi ha d’haver fets. Si no hi ha fets, la gent es posarà nerviosa, i tornarem a sortir al carrer tantes vegades com calgui.
—Quina autocrítica faríeu?
—Hem trigat molt a aixecar-nos de la cadira i dir prou. Hem normalitzat coses que no havíem de normalitzar. I ens hem deixat portar per un sistema que ens ha engolit. No hem estat capaços de veure-ho abans. I ara som en un punt crític. Hi haurà gent que no tirarà endavant. Hem trigat massa.
—Voldríeu afegir res?
—Que el departament té una oportunitat per a canviar moltes coses i acompanyar el sector. Si no hi som els pagesos, ells també acabaran desapareixent. També ho han de tenir clar.
- En un primer moment VilaWeb havia publicat una dada incorrecta. Que el 44% consum de l’aigua era de turisme i indústria. Imma Puigcorbé ha trucat per rectificar un cop entrevista publicada.
