Imma Puigcorbé: “Per primer cop en trenta anys es paga la llet per sobre del preu de cost”

Imma Puigcorbé és veterinària rural, nascuda al Mas el Lladré, a les Llosses (Ripollès). Filla de pagès. Néta de pagès. Besnéta de pagès. I molt implicada a aconseguir un preu just per a la llet, sector que coneix de dins i professionalment. VilaWeb ha entrevistat Imma Puigcorbé per entendre una mica la guerra engegada per vaquers catalans per un preu just, i que ha tingut una primera victòria: la sortida al mercat de Terra i Tast, marca de llet que es paga a un preu just, iniciativa del supermercat Bonpreu i vaquers d’Osona. Això pot ser un primer pas i exemple a seguir. Pocs dies després de Terra i Tast, Lidl i la cooperativa Campllong han anunciat que la setmana que ve també presentaran una llet pagada a preu just. Són brins d’esperança per a un sector molt castigat d’ençà de fa trenta anys.

—Qui és Imma Puigcorbé?
—Sóc veterinària rural, nascuda a Mas el Lladré (les Llosses). Filla de pagès. Néta de pagès. Besnéta de pagès. El meu pare va començar els anys setanta amb cinc vaques. Ara tenim un ramat de trenta vaques adultes. Tinc una germana que porta el negoci familiar. Ramadera.

—Quin és el maldecap del preu de la llet?
—Que es paga el mateix preu que trenta anys enrere. 0,32 cèntims el litre. I el nivell de vida i les despeses no són els mateixos. Els ramaders han hagut d’abaixar preus de producció. Però ja no es pot sostenir. La qüestió és que paguen als ramaders per sota del preu de cost. Això fa que no s’inverteixi com cal a les granges perquè no hi ha diners per a reinvertir. Tampoc no hi ha diners per a pagar prou mà d’obra, i per això els ramaders acaben enganxats a la granja. 365 dies l’any, 24 hores pendents. No tenen ningú que els substitueixi per fer vacances o anar al metge. Com a veterinària, visito granges i veig ramaders psicològicament i anímicament degradats. Queden ramaders de vaques de llet per passió. Per guanyar-s’hi la vida, no n’hi hauria cap.

—Es reclama un preu just. Quin seria?
—El cost de producció, de mitjana, és de 0,39 cèntims el litre. Ara es paga a 0,32 o 0,33 cèntims. La iniciativa entre Bonpreu i els vaquers d’Osona aconsegueix un preu de 0,415 el litre. Per primer cop en trenta anys es paga la llet per sobre del preu de cost.

—Fem els números mensuals.
—Un ramader de 100 vaques, a uns 30 litres per vaca el dia, són 3.000 litres el dia. Per 31 dies, són 93.000 litres el mes. Amb el preu actual són 29.760 euros el mes. Amb el preu just, 38.130 euros el mes.

—Quants vaquers catalans ja venen a un preu just?
—El percentatge és molt petit, encara. No arriba ni al 2%. Pensa que ni tan sols tots els d’Osona ho han aconseguit. Però finalment hi ha brins d’esperança en la guerra per un preu just de la llet. Si fem una llet a preu com cal i la gent respon, pot ser la primera pedra perquè més marques s’hi afegeixin. Ha passat amb Lidl, que ha copiat els passos de Bonpreu.

—Quantes vaques hi ha, a Catalunya?
—Un milió, més o menys. El nombre de vaques no ha variat gaire. Ha disminuït una mica. Les granges cada cop s’han fet més grans per a reduir els costos fixos. Has de fer més llet, i cada cop has de ser més gran. “Tant de bo pogués viure amb cinquanta vaques, però no puc”, et diuen.

—Quina és la granja més gran?
—La granja Sant Josep, a la frontera entre l’Aragó i Catalunya. Tenen unes dues mil vaques. Moltes granges en tenen unes cent.

—Per què solament ha passat a Osona, de moment?
—La lluita per un preu just, l’embrió, va començar a Osona. Per què aquests lleters s’han mogut i no s’han quedat a la cadira. La Cooperativa Plana de Vic i els Vaquers Plana de Vic van fer públic que Mercadona els deixava de comprar la llet perquè demanaven un preu just. I s’han començat a moure coses. Però encara se n’han de canviar moltes.

—Per exemple?
—A Catalunya ens falta llet, som deficitaris i el preu no puja. Com pot ser? Doncs perquè la indústria està denunciada per càrtel. Es dediquen a pactar entre ells per no haver d’apujar el preu. I mira què fan. Compren camions de llet espot, de vaquers que van per lliure, sense contracte, i la paguen a 0,45 cèntims per no haver de pagar als ramaders allò que els toca.

—El preu final per al consumidor de la nova marca és gaire alt?
—Es ven a 0,99 al supermercat. I sí, pots trobar llet de marca blanca a 0,65. Els supermercats posen aquest producte al prestatge sabent que hi perden diners, però és un reclam. Atrauen clients. I un cop dins el supermercat, compraràs quaranta coses més en què sí que faran negoci. Això ha portat a una degradació immensa de la llet. És més cara l’aigua que la llet. Tan trist com això. Com s’entén? Ens prenen el pèl. S’ha desvaloritzat tant, la llet!

—Quin paper han tingut, els sindicats, en la guerra de la llet?
—S’ha aconseguit que Unió de Pagesos i JARC es posin d’acord i vagin units a manifestar-se. No és habitual. La guerra de la llet els ha units.

—Una pregunta que he de fer: com sé que no treballeu per als productors o els supermercats afectats?
—Ha! No em paguen. Faig campanya de propaganda de la llet. Això sí. Defensaré qualsevol llet catalana darrere la qual sé que hi ha ramaders catalans i que es paga a preu just i ajuda el sector. Sigui Terra i Tast, sigui qui sigui. Fa uns dies vaig defensar Llet Nostra, que deien que enganyava el client. I vaig sortir al pas. Llet Nostra té una planta que s’ha de renovar i no poden. I fan servir la planta de Pasqual. Però separant productes. Siguem seriosos. I ara Lidl anuncia que també treu marca a preu just. Jo, insisteixo, faig propaganda de la llet i del preu just.

—Quins països paguen la llet a preu just?
—Espanya paga el tercer pitjor preu d’Europa. On es valora més la llet és a Irlanda i a Anglaterra. Treballen molt amb formatges, mantegues. Els paguen un preu molt més just. Aquí el problema és que no tenim gaire indústria elaboradora de la llet. Es ven llet líquida i poca d’elaborada en iogurts i formatges. El pare, des del 1992, va començar a elaborar productes làctics i no venem la llet líquida a la indústria. Això ens ha estalviat el drama de malvendre llet líquida perquè la venem elaborada.

—Imaginem un consumidor conscienciat que vol comprar llet que ajudi els ramaders. Consells i marques que recomaneu.
—Llet pasteuritzada. I això vol dir comprar la llet que trobis a la nevera del supermercat. És llet que no pot venir de gaire lluny. És de proximitat. I les propietats de la llet són més altes que la UHT. No tenim cultura lletera, i poca gent compra llet de nevera. Tens Letona, en ampolla, que recull llet de l’Empordà. Agrofesc, granges de Bages. I més petits productors: Granja Armengol, Mas Eusebi. En segon lloc, de la llet UHT, la que no és a la nevera, tens Terra i Tast, aquesta nova marca anunciada. Tens ATO Coromina i ATO Natura –si no posa Natura, no és llet catalana; ve de Madrid. També tens Llet Nostra. Lletera de Can Llonch. Verntallat. Raphael Lladó, granja el Prat, can Bordoi, can Robert, la Selvatana… i altres productors de làctics com Cal Esteve de Batet, la Reula, l’Esquella, Casa Sibilló, Ubach, Delícies del Berguedà… i tants d’altres. No m’agradaria descuidar-me ningú. Tot això són marques de cooperatives catalanes o que paguen a preu just.

—Supermercats, on vaig?
—L’últim, Mercadona. Ens tracta molt malament.

—Es guanyarà, la guerra del preu just?
—No s’havia aconseguit mai, en aquests trenta anys. Sóc optimista de mena. No ens quedarem amb els braços plegats.