[IMATGES] L’alzina de Cal Gol, de més de 450 anys, rebrota dos anys després d’haver-se cremat a l’incendi de Sant Martí de Tous

L’alzina de Cal Gol, a Sant Martí de Tous (Anoia), que té més de 450 anys d’història, ha començat a rebrotar després d’haver estat calcinada el 2021 a l’incendi forestal que va cremar 1.700 hectàrees entre la Conca de Barberà i l’Anoia.

Catalogada l’any 2000 per la Generalitat com a arbre monumental, l’alzina és una de les més velles de la Catalunya Central i fins a l’incendi destacava per les seves grans dimensions, amb dotze metre d’alçària i una capçada de vint d’amplada. D’ençà de l’incendi, l’ajuntament i voluntaris de l’ADF han regat l’arbre i n’han tingut cura, amb l’esperança que sortís algun rebrot que li permetés de sobreviure. “Entre tots hem aconseguit que rebrotés i que tinguem l’alzina viva”, ha celebrat el regidor de Medi Ambient del municipi, Pau Mir.

Els veïns i l’ajuntament tenien poques esperances que l’alzina rebrotés pel mal estat en què havia quedat. Així i tot, tècnics de l’empresa pública Forestal Catalana van dir-los que no ho donessin tot per perdut, perquè l’arbre tenia unes arrels molt profundes. Per això, personal del consistori, voluntaris de l’ADF i veïns del poble han treballat durant tot aquest temps per tenir-ne cura. De seguida va sortir algun petit brot i ara, dos anys més tard, l’ajuntament constata que l’alzina és viva perquè els brots s’han consolidat i s’han fet grans.

Un arbre mític per a Sant Martí de Tous

L’alzina de Cal Gol és dins l’Espai d’Interès Natural de la Serra de Miralles-Queralt, en una cruïlla de camis molt freqüentat pels veïns de Sant Martí de Tous. De fet, Mir explica que és un lloc “una mica místic del poble” i on molta gent acostumava a fer celebracions. L’interior de l’arbre era buit, i el consistori creu que una espurna de l’incendi el va encendre per dins i això va fer que s’acabés cremant i trencant pel mig. “Tota la gent del poble tenia una relació d’amor amb l’alzina de Cal Gol i quan se’t crema un símbol fa mal”, explica Mir, que ho recorda com si hagués perdut un familiar o algú molt pròxim.

Qui també pensa en aquell dia amb molta tristesa és el propietari dels terrenys on hi ha l’alzina, Josep Gual. Diu que l’arbre feia anys que estava malalt, però que no s’hauria imaginat mai que un incendi seria el motiu de la seva mort. De fet, fa més de setanta anys també es va cremar aquesta zona, però l’alzina va restar intacta. Gual recorda especialment un episodi de quan era petit amb el seu avi: “Uns treballadors forestals tallaven arbres del bosc i un li va dir al meu avi: ‘Josep, et sembla bé si tallem l’alzina i així en traurem molta llenya?’ I el meu avi li va respondre que no, que aquell arbre havia estat allà tota la vida i hi continuaria essent.”

Una de les persones que ha tingut cura de l’arbre ha estat Toni Navarro, que, arran de l’incendi, es va fer voluntari de l’ADF del poble. “El foc em va commoure i vaig decidir de fer-me de l’ADF perquè som els primers que som al territori, els que podem donar suport i ajudar en cas d’un incendi o si es perd algú”, exposa. De fet, aquest voluntari destaca la gran col·laboració que hi ha entre els veïns del poble i que tots han cuidat l’alzina “com si fos un nen petit”.