El poder de la imatge inèdita a la UE que Ponsatí ha arrencat d’Espanya

Si Clara Ponsatí hagués parlat amb el seu advocat i li hagués dit que volia tornar de l’exili i regularitzar la seva situació a l’estat espanyol amb el menor tràngol possible, hauria anat directament a Madrid a comparèixer davant del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que és qui la reclama. Si hagués fet això, hauria sortit segurament en llibertat al cap de poca estona, pendent de l’obertura d’un judici oral per desobediència, que arribaria al cap d’un cert temps. Si ho hagués fet, no hauria aconseguit una de les imatges judicialment més comprometedores per a l’estat espanyol d’aquests darrers temps: la detenció a plena llum del dia, al centre de Barcelona, d’una eurodiputada que manté immunitat mentre brandava la seva credencial de parlamentària. Un fet insòlit fins avui en la història de la Unió Europea. Tan clar com això ho expressava Roberto Cuillo, que fou portaveu de l’ex-president del Parlament Europeu David Sassoli: “L’eurodiputada catalana Clara Ponsatí, detinguda fa poc a Barcelona… És la primera vegada a la UE que es deté un eurodiputat protegit per la seva immunitat.”

Arrestata poco fa' a Barcellona l'eurodeputata catalana Clara Ponsati…prima volta in UE che un deputato europeo protetto dall'immunita' viene arrestato. #Catalunya #1ottobre2017 #europarlamento https://t.co/dXRZzIUrCS

— RobertoCuillo (@robertocuillo) March 28, 2023

Ponsatí ha aconseguit aquesta imatge perquè no ha passat per Madrid, no ha acceptat l’autoritat del jutge Llarena, que és el pilar fonamental de la batalla judicial que fa cinc anys que es lliura a l’exili, en instàncies judicials internacionals: és a dir, que cap jutge del Tribunal Suprem espanyol no pot extradir ni pot jutjar cap responsable polític ni cap dirigent social implicat en el referèndum del Primer d’Octubre i en el procés d’independència. Perquè si ho fan vulneren el dret del jutge predeterminat per la llei, i aquest fou el motiu de denegació de l’extradició de Lluís Puig per part de Bèlgica, i l’aspecte fonamental de la sentència del TJUE del 31 de gener que posava condicionants a l’execució d’euroordres contra els exiliats.

I això ha passat pocs mesos (o setmanes) abans que el Tribunal General de la UE dicti sentència en el litigi de Puigdemont, Comín i Ponsatí contra el Parlament Europeu i el Regne d’Espanya sobre la seva immunitat com a eurodiputats. El TGUE haurà de dir si fou irregular el suplicatori que va aprovar l’eurocambra el març del 2021 per llevar-los la immunitat a petició de Llarena perquè es poguessin tramitar les euroordres, i haurà de decidir si es pronuncia sobre l’abast de totes les seves immunitats com a europarlamentaris, és a dir, si –contràriament a allò que sosté Pablo Llarena– la immunitat els protegeix també dins de l’estat espanyol. Això és, si més no, en discussió en la màxima autoritat judicial de la UE, i la justícia espanyola ha pres la greu decisió de fer detenir una eurodiputada abans no es resolgui aquest litigi. Un fet que no passarà per alt als magistrats de Luxemburg.

Ni al TGUE, que ha de sentenciar ben aviat sobre la immunitat dels eurodiputats, ni al TJUE, que va concedir-los l’any passat les mesures cautelars en veient l’elevat risc de detenció i d’empresonament a l’estat espanyol si no disposaven de la immunitat que els fou retirada amb el suplicatori aprovat per l’eurocambra. El tribunal va comprovar que Llarena tenia actives les euroordres i que això era un perill ben evident que els poguessin vulnerar drets de representació política com a europarlamentaris durant el seu mandat. Encara més: constatava que les autoritats espanyoles donaven per fet que no tenien la primera immunitat, la que els hauria de protegir a la circumscripció on havien estat elegits, i que, per tant, els detindrien.

La detenció de Ponsatí, emesa en directe i enregistrada a plena llum del dia, confirma aquest temor del TJUE. I això vol dir d’entrada que, en el cas que la sentència del TGUE anés malament per als exiliats, és a dir, que confirmés la retirada de la seva immunitat, sembla avui molt més clar que els mantindrien la immunitat cautelarment fins que el cas no s’hagi resolt amb sentència ferma en la segona i més alta instància judicial del Tribunal de Luxemburg, el TJUE. Perquè una sentència desfavorable seria objecte de recurs en cassació al TJUE per Gonzalo Boye. Això significa que durant tot el temps que durés aquest procediment, que serien molts mesos o fins i tot un any, mantindrien la immunitat. I quedaria clar que ni enguany ni durant la resta de legislatura, fins a l’estiu de l’any vinent, no seria possible de cap manera l’extradició de Puigdemont que tant promet i repeteix el govern de Pedro Sánchez.

I aquesta seria la pitjor hipòtesi. D’un punt de vista més optimista es pot entendre que aquesta detenció de Ponsatí nodreix un dels arguments principals pels quals el TGUE hauria de tombar el suplicatori del Parlament Europeu: el del fumus persecutionis, és a dir, la motivació política de la retirada de la immunitat dels eurodiputats, cosa que hauria d’invalidar el suplicatori. Encara més: faria més pressió al tribunal perquè es pronunciés sobre una qüestió fonamental per a les defenses dels exiliats, que és l’abast de la immunitat que tenen, si els protegeix, contràriament a allò que sosté Llarena, dins l’estat espanyol. Ja no és una situació hipotètica, perquè ara Clara Ponsatí l’ha convertida en real, i encara es podria tornar a repetir el 24 d’abril vinent si, com és previsible, l’eurodiputada no va a declarar davant Llarena a Madrid. És el reconeixement i blindatge d’aquesta immunitat en concret que podria lligar de mans Llarena a l’hora de fer detenir Carles Puigdemont si decidís de tornar aviat al Principat.

Vet aquí la força de la imatge que Ponsatí ha arrencat del suposat estat de dret espanyol quan un sots-inspector dels Mossos la va detenir, ahir, a l’avinguda de la Catedral de Barcelona. Per l’impacte que pot tenir judicialment i pel sacseig polític a les institucions europees, especialment al Parlament Europeu, on tots els diputats han rebut un correu de Ponsatí informant-los que havia estat detinguda il·legalment. Hi ha hagut i hi haurà queixes públiques d’eurodiputats de molts colors polítics, però no és previsible que la institució com a tal, presidida ara per la conservadora Roberta Metsola, faci cap gest. Tanmateix, la capsa dels trons ja s’ha destapat.