17.11.2023 - 21:40
Vicent, aquests dies passo moltes hores a la carretera, visitant unes quantes comarques de Galícia arran de la campanya del número 1.000 de Nós Diario, amb actes de punta a punt del país, cosa que m’impedeix de fer un seguiment més detallat de l’actualitat i de la feina del dia a dia al diari. Tot i això, he estat atenta al debat d’investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, i, especialment, a la intervenció d’Alberto Núñez Feijóo, cosa que em dóna peu a reflexionar sobre el canvi en la lectura de la seva figura, que té l’explicació principal, a parer meu, en el sistema de mitjans de comunicació que opera a Galícia.
D’ençà que vam començar aquesta secció de cartes creuades, us he desmuntat moltes vegades el supòsit Feijóo-bon gestor, igual que el supòsit Feijóo-moderat. Ho he fet amb molts exemples i servint-me de dades oficials. Però aquesta volta m’agradaria posar el focus en la construcció d’aquestes imatges i, sobretot, la difusió. Va ser el nucli dur de l’ex-president de la Junta de Galícia, integrat, sobretot, per professionals de la comunicació –gallecs que avui s’asseuen a la bancada popular del congrés espanyol, després d’haver-se presentat a les eleccions espanyoles per la Comunitat de Madrid–, que es va escarrassar a vendre la faceta de Feijóo com un home de gestió, un tecnòcrata. Aquest paper va ser desmentit, durant anys, als mitjans que no tenien un finançament basat en les subvencions procedents de la Junta de Galícia i per l’oposició, al parlament gallec.
Tan bon punt se’n va anar de Galícia cap a Madrid, va començar a caure-li la careta i els mitjans espanyols es van fer més permeables als efectes negatius de la seva gestió al capdavant de l’executiu gallec. Uns efectes, insisteixo, que durant anys vam evidenciar el periodisme més independent i les forces polítiques de l’oposició. Així, notícies publicades feia anys van tornar a l’actualitat, com també denúncies formulades pel BNG i el PSdeG sobre el procediment del PP al capdavant de la Junta de Galícia. De sobte, el comportament negatiu de l’economia gallega respecte de la mitjana espanyola, l’espoli eòlic, el desmantellament de la sanitat pública, les retallades a l’ensenyament públic, la manipulació i la censura a la CRTVG, les residències de gent gran convertides en dipòsits de cadàvers… van fer el salt als mitjans de comunicació espanyols que, mesos abans, compraven el discurs del “bon gestor” i del “moderat”.
A mesura que van avançar els mesos, van fer-se importants a les pantalles, diaris, emissores de ràdio i programes de televisió espanyols les fal·làcies, improvisacions i ficades de pota de Feijóo, perquè això de Machado no és res. Del “bon gestor” i el “moderat”, Feijóo va passar a ser “el mentider”, “l’incapaç”, “el fracassat”. No a tota la premsa, òbviament, que per això hi ha línies editorials que defensen interessos diferents. Però, què passa a Galícia? Que potser solament Nós Diario, i abans Sermos Galiza, com també els altres mitjans que no reben subvencions de l’executiu gallec, coneixien el perfil real de Feijóo? I la resta?
Això que va passar amb la imatge de Feijóo és fàcil d’explicar: a Galícia, el sistema de mitjans de comunicació està completament viciat pel repartiment de fons públics. Un repartiment de milions d’euros (sí, milions!) que impedeix desenvolupar un periodisme independent, crític i socialment responsable. La debilitat financera de mitjans gallecs com Nós Diario, i d’uns altres que no reben ajuts, també és la nostra fortalesa, perquè tenim les mans lliures per a informar.
