20.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 20.03.2025 - 21:43
Bloomberg · Ugur Yilmaz
El batlle d’Istambul, Ekrem Imamoglu, s’ha consolidat aquests darrers anys com el rival polític més formidable de Recep Tayyip Erdogan, el president de Turquia. Però, abans-d’ahir, Imamoglu fou detingut per les autoritats del país per presumpta corrupció i suport a una organització terrorista, cosa que posa en qüestió tant la seva carrera com el futur immediat de la política turca.
La detenció ha arribat la mateixa setmana en què Imamoglu havia de ser nomenat candidat del principal partit de l’oposició a les pròximes eleccions presidencials turques, previstes per a l’any 2028. La vigília de la detenció, les autoritats havien anul·lat el títol de grau universitari d’Imamoglu, cosa que li hauria impedit de presentar-se als comicis.
Ambdues mesures formen part d’una escalada repressiva com més va més agressiva contra els crítics del govern i el president turc. Però caldrà veure si aquest revés posarà fi a la carrera política d’Imamoglu: Erdogan mateix va ser empresonat breument l’any 1999, sota l’acusació d’incitar a l’odi entre religions, i això no li impedí de continuar recollint èxits a les urnes.
Per què Erdogan considera Imamoglu una amenaça?
Imamoglu ha aconseguit d’apel·lar a un espectre ampli de la societat turca. Erdogan sol presentar l’oposició com una elit ultra-secular allunyada de les preocupacions de la gent corrent, però Imamoglu s’ha esforçat per trencar amb aquest estereotip. El seu cognom significa “fill d’un imam” en turc, i el fet que assisteixi a l’oració del divendres l’ha ajudat a guanyar-se les simpaties dels votants religiosos. Alhora, Imamoglu destaca per seguir un estil de vida decididament modern: és afeccionat a esquiar, entre més particularitats, i també ostenta una col·lecció d’art.
La capacitat d’Imamoglu per a connectar amb diferents grups socials –inclosa la base conservadora d’Erdogan, els votants laics de centre-esquerra, els kurds i, fins i tot, els nacionalistes turcs– l’ha convertit en un dels principals aspirants a la presidència país.
Com ha arribat Imamoglu fins ací?
Imamoglu es va afiliar al principal partit de l’oposició turca, el Partit Republicà del Poble (CHP), l’any 2008. Sis anys després, va ser elegit batlle de Beylikduzu, un districte del sud-oest de la província d’Istambul. Els èxits d’Imamoglu a l’hora de gestionar els serveis públics al districte aplanaren el camí perquè es presentés a les eleccions a la batllia de la ciutat sencera.
Imamoglu fou elegit batlle d’Istambul l’any 2019. En aquell moment era una figura relativament desconeguda, per la qual cosa la victòria el catapultà al centre de l’actualitat política turca. En un primer moment, els resultats dels comicis foren anul·lats per suposades irregularitats: però en la repetició de les eleccions Imamoglu s’imposà amb 54,2% dels vots al candidat triat a dit per Erdogan.
El resultat d’aquells comicis posà fi a vint-i-cinc anys de govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament d’Erdogan (i els seus predecessors) a la ciutat més important del país, i va convertir Imamoglu en la veu cantant del moviment opositor. Durant el seu primer mandat com a batlle d’Istambul, Imamoglu prioritzà les millores en els serveis de transport públic, incloent-hi l’ampliació de línies de metro, i la posada en marxa de programes socials destinats a ajudar mares i estudiants. El seu estil polític, centrat en la transparència i el diàleg, contrastà amb l’enfocament més centralitzat i divisori d’Erdogan.
El 2023, Imamoglu era considerat el candidat opositor amb més butlletes per a imposar-se a Erdogan en les eleccions presidencials. Així i tot, el CHP va optar per presentar com a candidat als comicis el dirigent del partit aleshores, Kemal Kilicdaroglu, que acabà perdent contra Erdogan.
Imamoglu va ser reelegit batlle d’Istambul l’any 2024, en uns comicis en què tornà a derrotar un candidat triat per Erdogan. La victòria s’emmarcà en un gir més ampli per part dels electors turcs contra Erdogan i el seu partit, en gran part gràcies a les dificultats econòmiques i l’augment de la inflació al país, que en aquell moment se situava entorn d’un 70%. La victòria d’Imamoglu donà ales al CHP, tot consolidant el batlle com el principal rival polític d’Erdogan.
Quines implicacions pot tenir la detenció d’Imamoglu per a la política turca?
La vigília de la detenció, el govern turc va anul·lar el títol de grau universitari d’Imamoglu, tot al·legant-ne irregularitats en l’expedient acadèmic. Imamoglu es va graduar a la Universitat d’Istambul, on va estudiar administració d’empreses l’any 1994. Però la fiscalia turca considera que el seu expedient acadèmic és invàlid, perquè Imamoglu estudià el seu primer any de carrera en una universitat del nord de Xipre que les autoritats universitàries turques no reconeixien en aquell moment.
Si es confirmés, l’anul·lació del títol impediria a Imamoglu de presentar-se a les eleccions presidencials, atès que la legislació turca estipula que els candidats han de ser graduats universitaris. Imamoglu ja ha anunciat que recorrerà judicialment contra l’anul·lació del títol: el procés d’apel·lació podria arribar fins al Tribunal Constitucional, cosa que significa que el cas podria trigar anys a resoldre’s, fins i tot, després de les presidencials del 2028.
La detenció d’Imamoglu forma part d’una investigació més àmplia contra el batlle per presumpte frau, suborn i participació en una organització criminal, segons el comunicat de la fiscalia d’Istambul. Una condemna per qualsevol d’aquests càrrecs també impediria a Imamoglu d’ocupar qualsevol càrrec polític d’àmbit nacional. El batlle d’Istambul, per la seva banda, ha acusat Erdogan d’haver fet servir la policia com a arma llancívola per a provar de posar fi a la seva carrera política. El CHP ha titllat l’acusació contra Imamoglu d’infundada, i ha acusat la fiscalia d’actuar amb motivacions polítiques.
Més d’un centenar de persones han estat detingudes en el marc de l’operació contra Imamoglu, incloent-hi dos batlles de districte d’Istambul que també són membres del CHP. La detenció d’Imamoglu arriba després d’anys d’investigacions i demandes contra el batlle, i forma part d’una ofensiva més àmplia contra figures de l’oposició, activistes i crítics del govern.
Escapçarà la detenció d’Imamoglu l’oposició a Erdogan?
Fa més de dues dècades que Erdogan ocupa el poder a Turquia –primer, com a primer ministre, i ara, com a president. Aquest és la darrera legislatura que podrà exercir com a president, segons els límits fixats per la constitució turca.
Per romandre en el càrrec més enllà d’aquesta legislatura, Erdogan hauria de canviar la constitució, per la qual cosa necessitaria el suport de dos terços del parlament. El president, ara com ara, no disposa de prou suport al parlament per a aprovar una reforma d’aquesta magnitud, però podria superar la barrera dels dos terços si aconseguís el suport del Partit Popular per la Igualtat i la Democràcia, pro-kurd, al qual ha ofert la mà aquests darrers dies, en què ha optat per una reconciliació amb les milícies kurdes.
Com a alternativa, Erdogan podria demanar al parlament que avancés la data de les eleccions anticipades, per la qual cosa necessitaria, pel cap baix, el suport de 360 diputats dels 600 de la cambra. Si guanyés les eleccions, això li permetria de governar cinc anys més, atès que la legislatura actual passaria a considerar-se incompleta. L’oposició, per la seva banda, també ha demanat eleccions anticipades.
Erdogan ha dit que no pensava tornar a presentar-se a les eleccions presidencials, encara que molts han especulat amb una possible candidatura del president. Els membres del seu partit, l’AK, li han demanat que continuï en el càrrec.
La retirada d’Imamoglu de la cursa electoral hauria d’aplanar el camí a Erdogan o el seu successor, en cas que el president decidís de no tornar-se a presentar com a candidat. Però Imamoglu no és l’única figura de l’oposició que cotitza a l’alça, i els sondatges d’opinió mostren que alguns d’aquests dirigents opositors són més populars entre els turcs que no pas Erdogan mateix. Un d’ells és Mansur Yavas, el batlle de la capital del país, Ankara. Yavas, que també és membre del CHP, ja ha manifestat interès a presentar-se a les eleccions anteriorment.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
