30.01.2019 - 21:50
Els fets, objectius, reconeguts o demostrats, són els següents:
L’ex-imam de Ripoll Abdelbaki es-Satti va ser al centre penitenciari de Castelló, a Onda (Plana Baixa), entre el 2010 i el 2014 complint condemna per tràfic de drogues (fou detingut a Ceuta el primer de gener de 2010 amb 121 quilos d’haixix; d’ençà del 1998 residia a Catalunya).
A la presó, rep tres visites de la Guàrdia Civil (entre l’abril i el juny del 2012; no se’n sap el contingut, de les converses).
El 17 de març de 2014 rep la visita, a la presó, d’agents del CNI (tampoc no se sap de què van parlar ni en condició de què).
El 29 de d’abril de 2014, al cap de poques setmanes de la visita dels agents del CNI, surt de la presó.
Amb la condemna complerta, aconsegueix d’anul·lar l’ordre d’expulsió de l’estat espanyol que pesava contra ell; el jutjat d’instrucció número 2 de Castelló va justificar-ho així: ‘No significa cap amenaça per a l’ordre públic ni per a la seguretat ciutadana.’
Entre el 2014 i el 2015 viatja a diversos països, entre el quals Bèlgica, i també per diverses poblacions catalanes, provant de ser acceptat com a imam. Hi és refusat, per manca d’idoneïtat o per manca de coneixements religiosos, fins que el 2015 arriba a Ripoll, on és acollit com a imam per a l’oratori Fath. Els responsables de l’oratori demanen a la policia (no sabem quina) si té antecedents delictius i, segons els portaveus de l’oratori, en cap moment no els van dir que havia estat a la presó i encara menys que havia estat investigat per gihadisme.
Al començament del 2016 malda per ser contractat en un oratori de Vilvoorde, a Bèlgica, com a imam. Però hi és refusat perquè no aporta els documents que li demanaven per assegurar-se que no tingués antecedents gihadistes. Aleshores torna a Ripoll, on és contractat per un altre oratori, el de la comunitat Annour, de creació recent, per set-cents euros el mes.
Al final del 2016 dos agents de la policia espanyola el visiten a l’oratori de Ripoll.
Al començament del 2017, hi ha una segona reunió a Ripoll entre ell i agents de la policia espanyola.
També el 2017, poc abans de l’atemptat de la Rambla de Barcelona, la policia espanyola telefona a l’oratori interessant-se per Es-Satti.
No sabem si hi va haver més reunions amb la policia o amb el CNI, però què passa el mes d’agost del 2017 a Alcanar, a Barcelona i a Cambrils, ho sap tothom.
Els fets incontestables són aquests. A partir d’aquí, també sabem que: el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (Ucidcat) assegura, havent visitat Ripoll pocs dies després de l’atemptat, que Es-Satti era un agent, sense dir de qui (val la pena de recordar ara l’excel·lent ’30 minuts’ de TV3, sobre aquesta qüestió); que Es-Satti havia estat investigat per gihadisme el 2005, arran d’una cèl·lula que hi hagué a Vilanova i Geltrú, on també havia estat imam esporàdic, i que havia compartit pis amb Belgacem Bellil, un gihadista que es va immolar el novembre del 2003 a Nasiriya, a l’Irac, a la caserna dels carrabiners italians; i que després de passar per la presó es vantava dels contactes que tenia amb la policia i amb el poder espanyol, per dotar-se d’un prestigi pervers en cercles reduïts.
Amb tot això a la mà, les interpretacions són múltiples i espinoses. No tenim prou informació per a fer afirmacions fermes i tot plegat exigeix una precisió periodística, gairebé d’orfebreria, que ara mateix no podem oferir. Tota anàlisi seria coixa. I gens professional. Però, sigui com vulgui, és pertinent de fer-se unes quantes preguntes: Es-Satti era seguit o controlat de prop per la policia espanyola? Era, potser, un confident o un agent del CNI? Era, qui sap, un agent doble? Va actuar sol? I, si no, de qui rebia ordres? Per què el govern espanyol de Rajoy va tardar set inacabables hores (sí, set) a comparèixer després dels atemptats? Per què no es va informar els Mossos d’Esquadra del seguiment o atenció que es dedicava a Es-Satti?
Tampoc no tenim prou informació per a respondre a aquestes preguntes amb la solidesa que reclamen. I potser no la tindrem mai. Però qui havia de tenir aquesta informació són els Mossos d’Esquadra, que aleshores, per ordre del govern espanyol, que els va excloure de la xarxa de contactes d’intel·ligència europeus sobre gihadisme, no tenien. Prova de la desinformació injustificable entre aquests cossos de policia és el cas de l’operació Caront, del 2015, en què la policia espanyola va avisar un grup gihadista que era investigat per la policia catalana, amb la ‘mala fortuna’ que un agent infiltrat del Mossos era present (sí, allà mateix) en el moment de l’avís, un fet greu i important del qual s’ha parlat massa poc. Una altra prova són les declaracions recents del batlle de Ripoll, que ha decidit de no convocar més la policia espanyola a les juntes de seguretat del municipi argüint que no té sentit convidar-los-hi tenint en compte que ‘mai els cossos de seguretat estatals no van compartir la informació que tenien sobre l’imam Es-Satti a la Junta Local de Seguretat’ (és a dir, ni amb l’ajuntament ni amb els Mossos d’Esquadra ni amb ningú).
Qui sap si, tal com van les coses, apareixerà tard o d’hora (en qualsevol cas, tard) un Villarejo de torn amb enregistraments o documents que ens aportin algun raig de llum sobre tot plegat. Però, ara com ara, els únics altres fets objectius, reconeguts o demostrats són que el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero i el conseller d’Interior Quim Forn, que són els qui van encapçalar la resposta als atemptats i van atrapar-ne els responsables (de manera sorprenentment ràpida i impecable, segons qualsevol diari o analista de tot el món), són avui acusats (sí, acusats judicialment) de rebel·lió contra l’estat espanyol pel referèndum de l’1-O. Trapero ha estat apartat de les seves funcions, pendent de judici; Forn és a la presó de fa més d’un any, no se sap ben bé per què, sense judici. I així, una vegada més, qui dia passa Espanya empeny.
