Il·luminar la televisió pública catalana

D’unes quantes setmanes ençà, Televisió de Catalunya anuncia que fa deu anys que és líder d’audiència. Ho celebrem, però no podem deixar de pensar que tots els recursos de la televisió pública catalana s’han destinat a aquesta finalitat: produir programes que potencialment ho puguin ser. Així, doncs, també hem vist, en aquests deu anys, que pràcticament no s’ha optat pel talent i la creació en aquesta nostra televisió pública, oferint una programació cultural d’altura, a la qual no li calgui l’espectacle, que s’ocupi de les diverses expressions de l’art, sense esperar grans audiències, però fent cultura televisiva, i oferint programes centrats en la literatura, la música, les arts visuals, la dansa… De talent per a fer possible una televisió farcida de cultura i creativitat ja sabem que no en falta dins l’equip humà de la TVC, i de creadors, fora de la televisió, la cultura catalana n’és plena.

Potser per aquesta manca de compromís amb les arts, quan de tant en tant la televisió pública catalana emet un programa que sí que hi posa l’accent, aleshores, s’apressa a connotar-lo amb adjectius com ara ‘singular’ o ‘espai de llibertat’. I tant que sí. És el cas del programa ‘Il·luminats‘, que s’ha estrenat ahir, amb una idea original i guió d’un escriptor reputat, que fa temps que treballa a Televisió de Catalunya: Jordi Lara. Però mireu si és singular aquest programa i mireu si s’hi compta poc que, mentre que és habitual que els programes continguin tretze capítols, aquest només en té una primera sèrie de sis. I segurament s’han pogut enregistrar perquè es fa en una sola nit, amb un equip petit, elements que ens indiquen que és de poc pressupost.

Però celebrem i parlem de ‘Il·luminats’, perquè és una proposta que sorprèn i que atrapa. D’entrada, és concebuda com un conte, una faula, protagonitzada per un personatge i un context (a vegades hi trobem el personatge fora de context) i regit per un tema central. Jordi Lara condueix la proposta, que no és exclusivament una entrevista, sinó que es converteix en una petita aventura, amb nocturnitat.

I per què s’ha de passar la nit amb un convidat? Lara diu que la nit convida a la confidència, al xiuxiueig: ‘La gent a la cinc de la matinada parla diferent, les carcasses s’esquerden i s’està més disposat a obrir-se. Sobretot perquè també mirem de ser poc invasius amb les càmeres.’

El primer dels convidats, que vam poder veure ahir, ha estat el cantautor Roger Mas, que, vestit de carlí s’ha passejat pel Solsonès a la recerca de les arrels. Diu Lara: ‘El tema és les arrels, del passat, del present, de si les necessitem o no… La nit la passem a can Tristany, mas d’un nostrat general carlí i espai on comença la novel·la de Raül Garrigasait Els estranys.’

Després, amb el pallasso Tortell Poltrona, Jordi Lara passa la nit al cementiri de Montjuïc, per allò de morir-se de riure potser. ‘Parlem de la mort, anem a trobar una calavera que rigui, passegem entre els nínxols i mausoleus, ens perdem, ens trobem i en Tortell Poltrona fa un monòleg sobre la mort brillant, després de pintar-se la cara de pallasso al costat d’una escultura funerària femenina. I acabem tocant plegats, mirant al mar, mentre comença a clarejar.’

Continua Lara: ‘Amb la dibuixant Pilarín Bayés entrem de nit a la seva escola. I el tema central en aquest cas és la infantesa. I un altre capítol molt espectacular és el de la ballarina Sol Picó, amb la qual trepitgem la gespa del Camp Nou de nit. La gespa d’aquest estadi és reservada a uns pocs. Per això cercàvem uns peus carregats de delicadesa i d’art. Havien de ser peus de ballarina. Caminar per la gespa del camp Nou sense gent ni focus és molt màgic. Amb la Sol Picó parlem de l’art i el moviment emocionat, tant de la dansa com del futbol.’

Lara col·loca el director teatral Xavier Albertí dins les clavegueres i li proposa una faula: ‘Li dic que s’imagini que l’art ha desaparegut de la terra i a les clavegueres hem d’intentar refundar-lo. I ens preguntem què és l’art, quin art voldríem, per a què serveix. I acabem fundant la república subterrània de l’art.’

El sisè convidat és el poeta Enric Casasses, que de fet és el primer que es va enregistrar. Ja es va emetre i ara es torna a oferir en aquest context una mica més ampli de nits de confidències i pensaments. ‘Un juliol que no teníem gaire feina, a l’Enric Casasses li vaig fer dues propostes. Una era anar a enterrar llibres a la muntanya. L’altra, colar-se dins la Biblioteca de Catalunya i passar-hi la nit. Vam enregistrar aquest programa amb la poesia com a tema central dins la Biblioteca de Catalunya.’

Casasses va demanar a Jordi Lara que hi fos també i així, de forma fortuïta, Lara va entrar en la història visual essent l’oficiant de l’aventura. Una aventura que és un conte, un nocturn, una faula, que a més de programa de televisió també té forma literària. Lara ha escrit el seu conte per a cada programa. Tanmateix, l’autor d’Una màquina d’espavilar ocells de nit, Mística conilla i Sis nits d’agost (finalista del premi Òmnium a la millor novel·la catalana de l’any) no ens ha assegurat que més endavant puguem tenir la versió en llibre dels ‘Il·luminats’.

Abans de deixar la conversa, preguntem a Jordi Lara per la manca de compromís de la televisió pública catalana envers la cultura. La seva resposta és clara i poc nocturna: ‘La Televisió de Catalunya té un desafiament: tornar a trobar maneres de comunicar la cultura. Sobretot perquè entre els professionals de la casa hi ha gent molt bona i hauria de poder fer els seus projectes. Però s’hi ha de creure. En aquest sentit, la televisió té un desafiament.’